Com ja saben els que acostumen a llegir aquesta articles, la meva vesant crítica es limita essencialment a les exposicions que es realitzen a la comarca i com a màxim, fem passada per altres exposicions que realitzen en altres indrets els artistes comarcals. Malgrat que acostumo a visitar exposicions per arreu allà on vaig i especialment no deixo de visitar les exposicions més importants que es celebren a Barcelona, aquestes no acostumen a tenir espai en aquestes cròniques d’aquesta columna d’expressió, com és aquest blog.
Però de tant en tant, en faig una exccepció, i és quan el
que he vist m’ha frapat tant que crec cal motivar amb el comentari a qualsevol
visitant d’aquest blog i conseqüentment amant de l’art, per que ell també s’apropi
a aquesta visita amb la seguretat de que la mateixa serà tot un plaer com és en
el meu cas.
Això és el que m’ha succeït amb la sensacional exposició “Tots
som grecs” amb la que Miquel Barceló torna a la seva estimada Barcelona presentant-se
a la sala d’exposicions de La Pedrera, amb una exposició que té a la ceràmica
com a protagonista principal , acompanyat adientment d’un seguit d’obres
pictòriques que la complementen i ajuden a trametre el seu misteri personal.
Segons el catàleg de mà de l’exposició , aquesta pren el nom
d’una frase del poeta romàntic anglès Percy Bysshe Shelley, fascinat com Barceló
per la cultura grega, i traça un
recorregut complet per la trajectòria de l’artista al llarg de tres dècades de
treball, des de les primeres obres africanes de 1994, fins a la producció més
recent. Amb més d’un centenar de peces, aquesta retrospectiva és la més
gran que s’ha fet fins ara de l’obra en
fang de Barceló.
Amb aquesta magnífica presentació del catàleg, queda
perfectament explicada l’exposició i el sentit de les obres que en ella s’hi
presenten, però com sempre davant una exposició de Barceló, cal anar més enllà,
I així és, ja que la mostra és un
conjunt dispers en la temàtica i forma, però absolutament identitari en el
sentit de translació del concepte del natural, ja sigui en l’evidència com en
la figuració, a una obra d’art que en aquets cas no és pictòrica, i si en
canvi és una peça ceràmica.
Des de les primeres obres que se’ns presenten, que son el cap
de tres grans amics dogons que ens donen la benvinguda a l’expsoició i alhora
ens fan toc d’alerta sobre el que veure, fins els tòtems finals que ens acomiaden
de l’exposició, la passejada per la
Pedrera és un diàleg constant entre visitant i les obres de Barceló, que no resten
en absolut mudes ans al contrari, envien senyals ja sigui a través de les formes, ja sigui a
través de les obres que reprodueixen , sempre en l’entorn del signe plàstic de
Barceló, per mostrar-nos uns objectes ceràmics esdevinguts vitals, tant per el
que mostren com per allò que volen ensenyar i significar.
Si a més , els imaginatius treballs de Barceló, esdevenen
peces artístiques de primer nivell i aconsegueixen connectar amb plenitud amb
els espectadors a qui els veus embadalits davant l’art senzill i primigeni, que
no primitiu, que Barceló posa al seu abast, haurem de concretar per dir
que aquesta exposició de les ceràmiques de Barceló és una mostra que cap amant
de l’art es pot perdre, fins i tot aquell a qui Barceló amb els seus maximalismes
pictòrics , no li acaba de fer el pes.
En el decurs de la temporada un sols acostuma a visitar un
parell o tres , com a màxim, d’exposicions que li deixen petja. Alguna d’elles
s’esborra de la llista amb el pas del temps. Aquesta de Barceló estic convençut
seguirà permanentment en el meu record, com pictòricament ho va fer amb l’exposició
al CCCB quan aquest encara no estava acabat , o a l’expo de la Caixa i fins i
tot la mostra que va presentar abans de la pandèmia a la Fundació Palau.
Sempre he pensat que quina llàstima no haver pogut fer la
crítica a una exposició mataronina, però el cert és que vàrem estar a punt. Barceló
havia d’exposar a Tertre amb els seus amics barcelonins /mallorquins Bennassar,
Grau, Broto i , em sembla que amb els mataronins Comabella i Monreal. L’obra ja
estava a la galeria quan Barceló va signar amb el marxant suís que internacionalitzaria
la seva obra. El primer pas d’aquest contracte va ser el no fer l’expo amb els
seus companys a Mataró i retirar les obres de la galeria. Així Mataró es va
quedar sense expo de Barceló, però avui el podem recuperar plé de força i
qualitat en aquesta exposició de La Pedrera d’obligadíssima visita.
La pedrera
del 8 dde març al 30 de juny de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada