MIRADES 1976-2026. MATIAS LIZANA

El Museu de Llavaneres comença any amb l’exposició  que protagonitza l’artista local Matías Lizana que celebra el seus 50 anys d’artista amb una mostra de caire antològic amb títol ben definitori com és “1976 – 2026 . Mirades”

Matías Lizana és un artista absolutament desconegut en l’actual món de l’art. Sols aquells que ja ens movien en ell fa més de quaranta anys, sabem del seu bon fer creatiu que cultivà en ambients propers i amb el grup d’alumnes de l’artista uruguaià Pablo Mañé que exercí  de guru d’un bon grup d’artistes que despertaren i avançaren a l’art amb el seu suport i ajut.

Allà , al costat de noms com Simon, Cuyàs, Casas-Peña, Benítez, Comabella, Calleja, Terés, Gomis i alguns altres va ser un dels protagonistes de la Proposta d’Art a la Platja de Mataró que va tenir un ample reconeixement , ocupant les planes del Suplement en color de La Vanguardia a l’abril de 1981.

Ara, en acomplir-se 50 anys de la seva primera exposició al Banc Mercantil de Manresa que va tenir una interessant activitat expositiva a Mataró en aquells anys, Matías Lizana, artista mataroní que fa més de trenta anys que resideix a Llavaneres, ha volgut fer un resum de la seva activitat creativa en una exposició de caire antològic en el Museu de la població. Així neix i s’explica l’especial exposició amb la que comença l’any tan estimable sala.

Passejar-se per l’exposició, i més per el visitant normal que desconeix del tot a l’artista i al seu fer, sorprèn per una diversitat tan tècnica com conceptual, el que converteix a la mostra en un poti-poti difícilment digerible . Un poti-poti del que si es sap fer tria especialitzada , permet intuir i demostrar la capacitat de l’artista.

En realitat la dispersió obligada de la mostra, s’emmarca  sota quatre obres fonamentals que marquen esperit , concepte i realització. Comencem amb la peça “Ball” (1985), que serveix de pòster de la mostra,  un treball àgil, actiu i modern que es dona la mà amb “Camp de blat” (1983), obra d’alta qualitat amb el reduccionisme com a protagonista. Al seu costat hi ha l’imaginatiu ”Illa de Pasqua” (1997)que contrasta en la seva diversitat amb “Composició en groc II” (1982).

Quatre peces esplèndides en la seva diversitat que compaginen un cocktail divers i a voltes contradictori, que sols es pot entendre en la disparitat i diversitat  d’esquemes en conceptes, formes i maneres que existeixen en el cap de l’artista , que apareixen en la infinitat de treballs que es troben en el seu estudi i que ara brillen en la individualitat de la selecció que s’ha dut a terme.

Al costat d’aquestes quatre columnes  del seu fer , apareixen una vintena de peces més que marquen els trets bàsics i els fonamentals que l’artista ha dut a terme en el seu silent treball i que ara després de prèvia i dificultosa selecció surten a la llum en aquesta magnífica antològica. D’entre elles voldria remarcar algunes com  “instantànies d’Eva” “Menines” “Amants” “Concepte de paisatge"“Cadaqués”, “El regne”.

Evidentment que la mirada a aquesta exposició no ha de ser la mateixa que la que realitzem en qualsevol exposició normal. Cal copsar el moment, veure l’any en el que s’ha realitzat i intentar esbrinar el camins, detalls  i giragonses que hi ha en la creació de 50 anys. És a dir des del moment en que estàs en les beceroles creatives i en el que tota aventura està permesa , fins el moment en que depasses els seixanta i la teva mirada és més critica i profunda, encara que a voltes, pugui semblar més acomodatícia. I entre mig les obres parides en els més diferents moments personals i creatius.

Amb totes aquestes circumstàncies , limitades també per les dimensions de la sala,  Matias Lizana i la gent del Museu de Llavaneres , aconsegueixen la recuperació artística d’un creador que amb la seva fugissera activitat s’havia convertit en un artista desconegut per a tothom quan queda ben clar i s’evidencia en la mostra, hauria hagut de tenir més veu en aquests anys de silenci.

Una veu que ara sona resplendent amb aquesta exposició al Museu de Llavaneres i que ara a mig camí entre les paraules i el silenci, ens ofereix el seu art, per que com ell arribem a la reflexió desxifradora.

 

”Mirades” (1976-2026) Matías Lizana

Febrer de 2026

Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres