RECULL

 

"Jardins d'Aranjuez" de Sixto Albertí

Fa més o menys un mes que les columnes d’aquest blog son més esporàdiques i es limiten a les exposicions, poques, que hi ha per la ciutat o comarca. La raó d’aquesta disminució és ben senzilla, el fet de posar ordre en els meus petits “tresors” per a tal que puguin ser d’abast públic.

Ens explicarem. Un és home d’idees força fixes. Quan s’acostaven els 65 anys, vaig decidir abandonar la meva funció pública de crític d’art i vaig deixar les meves col·laboracions periodístiques a TV Mataró i al Capgròs, i ara, deu anys més tard, i amb 75 anys a les esquenes he decidit cedir els meus arxius escrits a l’Arxiu Comarcal i preparar la cessió del fons de la meva col·lecció d’obres artístiques al Museu de Llavaneres, retornant així a l’art públic allò del que he gaudit com a privat, gràcies al meu treball i a la generositat del món de l’art.

Rafael Estrany

He acabat  d’ordenar el meu arxiu de catàlegs, arreplegats en totes i cadascuna de les exposicions que he visitat i de els que he fet la corresponent crítica. Deixant de banda aquells catàlegs que més aviat podríem considerar llibres , aquells que n’he escrit la presentació i alguns altres de preferits que resten a casa i seran lliurats a la meva mort, tinc preparats per lliurar a l’Arxiu Comarcal la que crec que és gens menyspreable xifra de 3928 catàlegs d’exposicions celebrades a Mataró i comarca, juntament amb altres d’artistes locals que han exposat lluny del propi territori. L’any amb més catàlegs és el 2008 amb 148 peces i el que menys el 2020 amb tan sols 27.

Oriol Muntané

Al costat d’això he decidit oferir al Museu Arxiu de Llavaneres el dipòsit permanent, en forma de cessió i donació a la meva mort, de la meva col·lecció d’obres d’art , excepte unes quantes peces que seguiran lluint a les parets de casa i de la família. Unes obres que tenint en compte una gran quantitat d’obra gràfica de la que disposo, pot arribar  a superar les 200 obres, amb les que el Museu podria exercir de veritable Museu Comarcal amb obra variada dels principals artistes de la comarca.

Aquests dos temes que m’han neguitejat en la seva organització prèvia, en espera del que serà el seu lliurament definitiu, han escurçat , i molt, el meu temps de veure exposicions i fer-ne la corresponent crítica , que espero renovar la quotidianitat crítica d’aquí uns dies.

Però aquest silenci ha sigut enormement profitós i joiós per a mi. Cinquanta anys de crítica d’art , produeixen unes beneficis que ara retornaran a la societat. Esperem que sigui per a bé.