EMPREMTES.- COL·LECTIU DE GRAVAT TARLATANA 17.

 

Des d’aquest passat cap de setmana, el Museu de Llavaneres presenta l’exposició “Empremtes” del Grup Tarlatana 17, grup de  gravadors maresmencs, amb majoria de mataronins, que presenten un cop més, la destresa del seu bon fer  en una nova mostra col·lectiva que aglutina la més ample varietat d’estils i tècniques de gravat .

Des del 2017 el col·lectiu Tarlatana ha anat exposant a diferents poblacions de la comarca  i sempre , com ara , ho ha fet amb un bon  nivell, tant en l’apartat tècnic com en el resultat de les seves realitzacions. Un resultat que ara a Llavaneres repeteix de nou,  amb un recull dels 17 artistes protagonistes de l’exposició prou valuós.

Autors que centrifuguen la seva intensitat en la disparitat de la tècnica que empren, el gravat, un medi que permet la més ample diversitat i disparitat del presentat  i per tant és capaç de generar un sense fi de possibilitats creatives i per tant ampliar les respostes dels visitants interessat en la tècnica.

Però com dèiem quan el grup va exposar al museu del Càntir d’Argentona: “ Ara les exposicions de Tarlatana no surten de l’àrea de confort dels seus participants. Cal establir el repte que essent col·lectiu alhora sigui individual ja que obligarà als participants a moure’s en un entorn que pot no ser procliu. Però aquesta aposta és ineludible per seguir endavant. Si no seguirem col·lectiva rere col·lectiva sense risc ni motivació, més enllà de ser primus inter pares. Ara és obligada l’acció coral. Us hi atreviu?. Endavant.”.

Si ho dèiem ja fa tres anys, ara la idea queda clarament reforçada ja que el nivell general dels participants és prou valorable i notable , el que provoca que en diversos casos un senti el gust i el desig de veure’n més obres per poder aprofundir sobre l’autor i la seva evolució tècnica i creativa. Un desig i una necessitat que crec hauria de replantejar-se aquetes mostres al col·lectiu.

Per tant crec sincerament que malgrat que el resultat actual sigui suficientment potent i satisfactori per la majoria d’autors participants, i fins i tot per el públic visitant,  el col·lectiu té l’obligació d’anar més enllà i s’ha de replantejar l’esquema expositiu en altre forma , - temàtica, grups  d’autors amb tècniques semblants o justament al contrari-, per poder gaudir més encara d’aquest mon tan peculiar i particular com és el del gravat  de qui el grup Tarlatana 17 en té justament disset protagonistes que mereixen tota l’atenció, per el que no en faig anàlisi detallat del presentat, seguint el que el grup fa en el catàleg en el que no hi ha cap identificació de les peces presentades i em limito a nominar-los per que en quedi constància:

Laia Arnau.-Montserrat Badia.- Dolors Blesa.-Carme Boleda.-Montserrat Brullet.- Eduard Huertos.- Cristina Julian.- Catherine Lorton.- Ramón Llinés.- Margarida March .- Mercè Montserrat .- Cecilia Morales.- Carme Muñoz .- Teresa Oller.- Sergi Rabassa .- Neus Soler.- Raymond Zorrilla

 

Empremtes. Col·lectiu de gravat . Tarlatana 17

Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.

Del 17 de febrer al 19 de març de 2023

EL GRAVAT: VEUS I MIRADES. TARLATANA 17

 

Sempre intento que el primer post del nou any sigui un post positiu, il·lusionant i esperançador. No sempre ho aconsegueixo ja que les festes nadalenques acostumen a portar exposicions molt comercials dedicades al regal escaient per les dades, però sortosament sempre hi ha alguna exposició que ens convida al gaudi del plaer més enllà del simplement visual i/o estètic.

Aquest any el cert és que l’aposta era fàcil, sols calia parlar de la magnífica exposició que els gravadors que s’agrupen amb el nom de Tarlatana 17, ens presenten a les dues plantes superiors de l’Ateneu Fundació Iluro. La gent de Tarlatana 17 després de diversos bolos per  províncies, com es diria en argot teatral, ara fan el salt de la seva confirmació d’alternativa omplint a vesar de bon gravat i bon art els espais de la Fundació Iluro, previ  el pagament corresponent del lloguer de l’espai, per realitzar una demostració cultural i artística que hauria d’haver estat recolzada pertinentment per una fundació que es defineix com cultural. Però això son figues d’altre paner.

El col·lectiu Tarlatana ha estat llest en aquesta posada de llarg i essent conscient de la diversitat conceptual, formal i tècnica dels seus components ha apostat per una mostra coral realitzada mitjançant els solos de cadascun dels seus components  que han escollit al seu gust quines, com i de quina manera havien de ser exposades les seves obres per aconseguir remarcar el seu bon fer alhora que es diferenciaven del seus companys de grup.

I a fe que ho han aconseguit. Alguns amb més encert que altres però tots d’una forma seriosa i professional. L’única cosa que m’ha desagradat i penso que és tan inútil com perjudicial, es haver farcit els panells amb frases de diferents autors , en una mostra d’una certa pedanteria intel·lectual que és absolutament innecessària alhora que produeix la distracció de l’espectador que a voltes queda més pendent de les paraules que de l’art que atresoren les peces presentades.

Fora d’això és un absolut plaer visionar el treball de tots i cadascun dels participants i fixar-nos en la recerca de la matèria present en l’obra de Montserrat Badia; el maridatge de figuració i abstracció en el treball de  Dolors Blesa ; les reflexions d’una natura vibrant en Carme Boleda; l’harmonia del color i el gest en Montse Brullet; la serenor inquietant de les lectures de la línia i la geometria d’Eduard Huertos, la personal iconografia de Cristina Julián, el vanguardisme del classicisme de Daniel Llín o la intencionada grafia de Ramon Llinés.

La potència de l’expressió del món interior de Catherine Lorton conjuga a al perfecció amb la sensibilitat extrema del minimalisme de Margarida March, complementada en l’exquisida mirada a la natura de Mercè Montserrat, que contrasta amb la potència abassegadora del treball investigatiu de Cecilia Morales. Carme Muñoz atrau amb la seva aparent simplicitat que s’equilibra en el dinamisme rítmic de Teresa Oller  que alhora es complementa amb el treball personal i eclèctic de Sergi Rabassa mentre que Neus Soler es gestiona perfectament en el moviment que es confronta amb l’estaticisme de l’obra d’arrel fotogràfica de Raymond Zorrilla.

Tot en un conjunt equilibrat en el desequilibri de les 17 individualitats i que té en un uns llocs comuns el complement aglutinador de la mostra.

Una exposició magnífica que demana a crits una carpeta conjunta del grup per mostrar i demostrar que son una de les baules fortes del poder del gravat a Mataró, com queda clar amb el seguit d’actes complementaris que duran a terme aquests dies amb els seus companys d’aquesta activa addicció que n’és el gravat.

Una exposició que hauria de ser definitòria per començar a treballar en una gran mostra de la història del gravat a Mataró aquella que comença amb els boixos de l’impremta Abadal, segueix amb la col·lecció de gravats de Goya, amagats sota pany i forrellat als magatzems del Museu de Mataró. Continuaria amb els gravats de Rafael Estrany, als que podien seguir els de Lluís Muntané, les litografies i serigrafies de Rovira Brull, Alcoy , Perecoll i Opisso. Tot el treball serigràfic de l’empresa Zoe Barut enllaçant amb les serigrafies de les exposicions de Tertre i continuar ja amb el treball de Raúl Capitani i tots els seus alumnes del taller de gravat i dels tallers serigràfics d’inserció social que realitzà per l’Ajuntament de Mataró. I acabar amb la segona època del taller de Gravat amb Rosés i Lloret al capdavant i per cirereta final aquesta nova fornada encapçalada per ells mateixos , -els components de Tarlatana-, i amb la gent del taller dels Edus, la Carboneria o la tercera època del taller de Gravat de Mataró, o els treball dels alumnes d’Amalia 17. Un camí del gravat a Mataró que s’ha de recordar i posar en valor.

Però mentre no s’estructura aquesta obligada mirada al gravat mataroní, no us perdeu de cap de les maners aquesta magnífica exposició que demostra el bon fer d’aquet grup d’artistes amics que conformen el grup Tarlatana 17

Moltes felicitats i a seguir.

 

TARLATANA 17

L’espai capgròs acull en aquest mes de febrer el treball d’un col·lectiu de gravadors format per: Carme Boleda, Carme Muñoz, Catherine Lorton, Cecilia Morales, Cristina Julian, Daniel Llin, Dolors Blesa, Eduard Huertos, Margarida March, Mercè Montserrat, Montserrat Badia, Montserrat Brullet, Neus Soler, Ramon Llinés, Raymond Zorrilla, Sergi Rabassa i Teresa Oller, provinents tots ells del taller de Murtra edicions, sota el sempre sublim mestratge de Claudia LLoret i Jordi Rosés. Aquest grup de gravadors s’aixopluga sota el nom de Tarlatana 17 i és aquesta la seva primera experiència col·lectiva a Mataró, després de debutar com a tal , fa ben poc, amb una exposició al castell de Palafolls.

Es tan curiós com encertat el nom  escollit per batejar el col·lectiu. Per els no experts direm que Tarlatana és un gènere tèxtil provinent de l’India que en el món del gravat s’usa  per a retirar el sobrant de la tinta amb la  que s’ha impregnat la planxa d’estampació.

Però curiosament la tarlatana per les seves característiques pròpies, és lleugera i modelable però alhora gaudeix d’una rigidesa interior considerable, fa que aquesta serveixi per mil i una coses (enquadernat de llibres , restauració de frescos , benes per enguixar, barrets, donar forma i consistència als tuls , vestits de nit... etc)  i fins i tot aquelles dones de certa edat recordaran que era el material obligat per a les “canastilles” del Servei Social dels temps franquistes.

I justament tota aquesta disparitat d’usos i conceptes son els que conformen aquesta magnífica exposició en la que cadascun dels participants presenta un parell de mini prints al seu estil i manera i amb la tècnica que creu més adient per a la seva formalització. D’aquí que ens trobem davant una diversitat absoluta de tècniques, estils i conceptes , lligats això sí, per una nivell de qualitat més que estimable.  Sensibles, dolços, agosarats, amb missatge, divertits , figuratius, abstractes, geomètrics...., tot en el més ampli i variat discurs tècnic i conceptual, però amb l’evident lligam de la marca de fàbrica d’on provenen.

Un, com amant del gravat  ha gaudit molt en aquesta mostra, i crec que qualsevol amant de l’art ho farà amb escreix. A més a més el reduït preu unitari de les obres, convida a l’adquisició amb la seguretat de gaudir d’una peça de nivell i qualitat. Precisament l'alt nivell generalitzat de l'exposat i la diversitat de les obres presentades fa que sigui imposible destacar a ningú. Serà justament el gust de cadascú el que marcarà les preferències.

Enorme exposició aquesta de l’espai capgròs, on es demostra que l’art es pot assolir des de la petitesa i la humilitat que mostren aquets grup de gravadors.

No us la heu de perdre. Mostra d’obligada , lenta i repetida visita.

Felicitats , i a seguir.

Tarlatana 17

espaicapgròs del 31 de gener al 27 de febrer de 2019