FEINA

Hi ha vegades que la feina ens apreta massa. De cop i volta apareix un problema i aquest en porta a un altre , i costa molt desfer el cabdell i tornar a la normalitat.
Aquests dies són per a mi ,d’aquells que tens feina i no l’acabes. Que encara no és demà però ja saps que acabaras la jornada més ofegat encara. Circumstàncies de la vida . Quan es conjuguen baixes laborals per malaltia, problemes tècnics, problemes informàtics i un pic de feina fora de mida succeeix això. Esperem que aviat tombi la truita.

Tot això m’ha fet deixar de costat aquest blog. No tenia ni temps ni ganes, però està passant el temps i no volia passar per alt un fet important per a mi.

El passat dijous vaig ser rebut per l’Alcalde , en presència del Regidor de Cultura , per a tal de lliurar-li les setanta tres signatures d’artistes locals que es comprometen a cedir una significativa obra seva per a tal de crear un Fons d’Art Local a la Casa Arenas. Si a més ja es disposen de les 27 obres de la sèrie “Autoretrat” del Mataró Report , ens trobem amb un base de 90 obres d’un ample llistat entre els que s’hi troben els més importants de la ciutat.
Vaig estar content per l’entusiasme de l’Alcalde que espero sàpiga transmetre al Regidor de Cultura que com sempre , - quan no es tracta d’una proposta dels seus -, es manté en la reserva, i més si com en aquest cas s’ha arribat a dir en conversa informal : “...excel·lent proposta, però llàstima de qui la fa” .

Penso que davant de la vergonya de que Mataró no disposi d’un Fons d’Art dels seus artistes , qualsevol iniciativa que permeti encetar-lo, - i sense despeses -, hauria de ser ben rebuda, però , amb el PMC hemos topado, amigo Sancho.

A més la reunió va ser ben productiva al respecte de la conversa a l’entorn de l’estat de la qüestió de l’art a la ciutat , de la seva nul·la presència en el Museu i de l’absència de representants plàstics en el PMC .
( Per cert M.Contreras sembla ser que substituirà a Patricio en el Patronat. Bon amic i excel·lent persona, però la representació dels artistes en el Patronat hauria d’estar en mans d’un pes pesant i no d’un bon afeccionat. I si és vol anar més lluny potser que alguna vegada canviem llimones per taronges. És un dir).

Però l’eix de tot va ser com no, la Casa Arenas. A tres mesos d’acabar les obres el més calent a l’aigüera i no hi ha , ni tan sols embastat , un projecte del que ha de ser el funcionament i la programació del centre Cultural.
Com veieu per plorar de pena, de vergonya i de fàstic.
En seguirem parlant.