dimecres, d’octubre 12, 2005

HI HAVIA UN TRAMVIA......

Pel capgros.com, m’assabento que just ara fa quaranta anys que va desaparèixer el tramvia de Mataró i de cop i volta s’amunteguen en el meu cap els molts records, i fins hi tot enyorances, que el famós tramvia em provoca.

Encara que de família antiga de Mataró, vaig viure prop de quaranta anys a Argentona , i la meva infantesa està lligada íntimament al tramvia que era el cordó umbilical que em lligava a Mataró i quasi estic per a dir que al món.
Encara que ara sembli impensable, quan amb vuit anys vaig venir a l’escola a Mataró , i com a tota la resta de quitxalla a qui succeïa el mateix, cada matí a dos quarts de nou era qüestió d’agafar el tramvia ple a vessar i avall tartana, fins la parada del xurrero i amunt cap a Valldemía. A les set del vespre, camí enrera i tornar a casa. I això sol, sense cap mena d’aixopluc familiar. Quina meravella.

El tramvia va ser el símbol de la meva primera llibertat . De records tots i més, els crits i les empentes per pujar, el quedar-se al darrera per treure el trole i així parar el seu caminar i donar temps a qui corria per poder-lo agafar, tirar sorra a Can Bado del Sorrall , ja que a vegades patinava en aquella pujada. Veure baixar la riera i nosaltres en aquell feble pont, admirar Les Mateves , la fàbrica de l’aiguanaf , els Vivers ....

Mil i un records en la sempre tendre mirada enrera, quan el filtre del temps ens deixa sols els bons records i s’ha menjat amb golafreria tota aquella part menys amable i fins i tot dolenta, que també l’acompanyà.
Quaranta anys ja fa, però la memòria es manté. Serà a bon segur que ja m’estic fent vell .

QUINS PEBROTS

I ja que parlem de lligams entre Argentona i Mataró us vull aconsellar de manera molt intensa l’exposició que sota el títol que encapçala aquestes ratlles, presenta en el Museu del Càntir l’artista mataroní Ángel Heredero Bravo.

L’Ángel és un rara avís en el món de l’art. És del millor que corre per casa nostre i quasi ningú el coneix i menys li fa cas. Si ara pregunto als mataronins que llegeixen aquest blog quina és l’escultura pública de Mataró que porta la seva signatura, a bon segur que poca gent ho encertarà . (La solució al final ).

Ara presenta una magnífica col·lecció d’una cinquantena d’escultures ceràmiques amb un sol protagonista, els pebrots. I quina exposició!
Tècnicament perfecte, juga amb el senzill vegetal donant-li mil formes i maneres, amb un aire intel·ligent, cínic, divertit , reflexiu, irònic... , en una mostra que un comença a mirar amb simpatia i que acaba remirant en la recerca del punt que sap donar-li l’artista.
De veritat que paga la pena visitar-la.

(Solució: L?escultura de l’Ángel Heredero Bravo és “El rapte d’Europa” , es troba a la Pça Italia i es tracta d’una figura femenina d’aire clàssic i un brau de ferro tan sols siluetejat. )

2 comentaris:

joansalicru ha dit...

ei pere,
osti, llegint els teus records del tramvia... un -tu- pot tenir la sensacio q fa molt de temps... però potser és q més aviat les coses han canviat molt en poc temps, no?
joan

pere pascual "pic" ha dit...

Joan
és cert que les coses han canviat molt en poc temps , però penso que el que recordo no és el tramvia , el que recordo era el nen ,-jo-, que pujava a aquell tramvia.
El que si tinc clar és que no és cert que qualsevol temps passat va ser millor.
Amb tot, no tornaria enrera.