ART , ARTISTES , CONCEPTES

Ja ho deia l’altre dia, i el cert és que no he quedat gens decebut, ans el contrari, he restat admirat , corprès i bocabadat, que diria algun garratibat de la llengua. Parlo, com no, de l’exposició de la Rosa Codina-Esteve que presenta a Àmbit, al carrer Consell de Cent. Dir magnífica és dir poc , per això tinc la gosadia d’afegir la crítica de l’exposició que un dia d’aquests apareixerà al cg.com.

SUBTIL

“El treball de Rosa Codina-Esteve s’estableix en el nexe dels seus propis condicionaments: Varietat tècnica, investigació constant de materials i recerca de noves sensacions en tècniques i temàtiques emprades de forma llunyana a la tradicional. Elements formals que s’ajunten a una especial sensibilitat que fan del seu treball un quelcom de nou i renovador, malgrat que clarament pre-existeix en el seu fons un principi clàssic. Conjuntament a això existeix el manteniment permanent de l’afany de perfecció, formal i conceptual, que la vincula a una filosofia artística plena de principis, en un esperit destinat a reflectir la intimitat del ésser humà a través de sensacions plàstiques”.

No son pas noves aquestes paraules. Van ser escrites fa quasi vint anys per el catàleg de l’exposició “Mataró – Dürnau” , però segueixen essent plenament vigents , tal i com em quedà clar després de veure i gaudir de la magnífica exposició que amb títol “L’empremta de l’encens” presenta Rosa Codina-Esteve a Àmbit, Galeria d’Art (Consell de Cent 282 . Barcelona), fins el 21 de març.
Donant un gir més a la seva sensibilitat, l’autora s’endinsa per uns camins d’espiritualitat que mitjançant constants apunts tècnics, formals i conceptuals, destil·len de manera més que subtil un munt d’emocions singulars i compartides.

Com si d’una mirada interior es tractés , cada obra genera enigmes , contradiccions, lectures diverses ... , totes elles anant més enllà de l’aparença en un crit silenciós del que reclama l’atenció de l’esperit, en un camí que s’inicià fa ja molts anys, amb una presència mecànica que ha estat substituïda ara per una arrel arquitectònica que a bon segur donarà pas a l’abstracció total, la del silenci , la de l’interior, en aquesta arquitectura de la llum que tan be defineix Jaume Vidal en la presentació.

Mai no he dubtat de que Rosa Codina-Esteve és una dels grans artistes de Mataró , a la que mai s’ha fet justícia. Qui visiti aquesta mostra estic convençut que estarà absolutament d’acord amb mi. La seva, és una de les grans exposicions de la temporada. I em pregunto, que s’ha de fer per que exposi a Mataró?.

La seva obra és tan subtil, que quasi com si res, ens porta cap una paraula semblant en la fonètica. La seva obra és simplement sublim. I no exagero.



ARTURO PEREZ REVERTE

Gens subtil, ans al contrari, totalment directe i cru , està l’escriptor en la magnífica entrevista que ofereix EPS d’aquest diumenge , aprofitant la publicació de la seva darrera novel·la “ El pintor de batallas”.
No és pas de literatura que vull parlar ara, però sí de la magnífica repassada artística que fa en l’entrevista al voltant de l’art i la guerra. Una repassada històrica i crítica amb frases tan contundents com: “Capa mentia. No es pot ficar tot l’horror en un rodet de pel·lícula . Fa falta tornar a la pintura amb una mirada moderna”. O com aquesta altra: “No consenteixo que em posin a Picasso al costat de Goya. Picasso mai va veure una guerra i Goya sabia el que es feia”. Expressions contundents que mereixen ampla lectura de l’entrevista i alhora ens criden l’atenció envers la novel·la.

Per cert , aprofitant l’aposta de l’escriptor envers Goya i la seva visió de la guerra, potser estaria be portar-lo a Mataró a fer una conferència a ca l’Arenas, quan estiguin exposats els gravats del genial artista. Per què , ho estaran , no?.