XAVIER UBACH

Fa molts anys que conec a n’en Xavier Ubach. O potser seria més just dir que fa molts anys que en Xavier Ubach em coneix a mi , ja que a bon segur va ser en aquella Ràdio Maresme de Mataró, on ell feia de veu de tants i tants programes i a mi m’agradava tant anar amb el meu pare, i travessar aquell llarg taulell de fusta per endinsar-me a l’ànima de l’emissora i veure i sentir com parlava d’art o de literatura, que algun dia em devia haver fet qualsevol tonteria, o dir-me allò de “.. quin nen tan maco...” , ja que el cert és que amb pocs anys , ros rinxolat , un feia patxoca ( la llàstima és que aquell encant ha desaparegut del tot ).

El vaig seguir veient a TVE i sentint-lo a Ràdio Barcelona , i més tard vaig coincidir amb ell en alguna qu’altre exposició amb els amics comuns com en Nico, en Josep Tur, l’Amador... I de cop i volta en Joan Pannon que em diu “mira qui exposarà el més vinent a l’Aixernador”. Era en Xavier Ubach a qui en Perecoll havia donat quatre lliçons pràctiques i es llençava feliç a seguir essent artista. Ara, no amb la veu, amb la rapsòdia, i sí, amb la plàstica per “montera”, seguia el seu camí. ( Un quadre d’aquella exposició està penjat ben a prop d’on escric ara ).

He vist moltes de les seves exposicions, n’he presentat alguna. Ens hem discutit moltes vegades, se n’ha enfadat alguna. Hem parlat d’art , en general, i de pintura, la seva, en particular. Hem estat en acord i en desacord.
L’he convidat diverses vegades a TVM i són les úniques vegades que em trobo amb inferioritat amb el convidat. No ha seguit cap pauta, m’ha mogut la cadira ( ja saps, allò del costat bo)... L’hi he preguntat naps i m’ha contestat cols , etzibant-me algun rebuf per encaixar. Però sempre ha estat amb l’honestedat per bandera, cosa que no es pot dir de tothom.

Fa un temps em va trucar. Volia parlar d’una idea amb la Torres García , i a més em volia ensenyar la seva col·lecció, amb la donació que li bullia pel cap. Penso que el vaig encoratjar. Estem tan mancats a Mataró d’història artística dels darrers anys que tot es bo, i si hi ha Meifrén, Urgell, Anglada Camarasa, Mariano Andreu, etc.... ,encara més.

Avui s’ha fet la signatura. En fa donació al Museu ( magnífic) . Vull aplaudir-lo amb tot el cor. Vull que esborri algun qu’altre comentari mesquí al voltant de cessions i donacions ( a bon segur de qui no dona ni el bon dia) . Vull felicitar-lo. I vull dir-li que ojalà , que vol dir ni més ni menys que Deu ho vulgui, - frase que en aquests temps és immillorable-, en sigui pioner i n’apareguin moltes més. Que espero seguir anant a les seves exposicions, i dient-li que s’oblidi de la figura, que allà patina, que el seu està en l’experimentació de l’espai i del color...

I seguirà sense fer-me cas, recolzat en el seu Club de fans, aquell que el faria guanyar el cartell de Les Santes si es fes per votació popular , i així tindrem un altre motiu per tornar a TVM , i jo a passar-ho malament, que a vegades penso és el que més li plau a n’en Xavier Ubach quan fa una exposició.

PS.- Per cert, ningú ho sap, però el vist-i-plau del Fons d’art de la Casa Arenas, el va donar l’alcalde en la darrera exposició de X.Ubach a Hartman.