dimarts, de febrer 24, 2009

EXPOSICIONS

El trasbals d’aquests dies no ens ha permet seguir l’actualitat expositiva que segueix essent molt intensa i en bona part aprofitable. Serà ja en els propers posts en que intentarem retornar a l’activitat crítica habitual.

Avui i com a prèvia valgui recordar que Tanit Plana i Gloria Safont – Tria han presentat allò que alguns en diuen exposició a Ca l’Arenas. Sigui el que sigui és innocu , buit, avorrit, insignificant , sense cap mena d’interès , transcendència o com li vogueu dir. Una exposició que com quasi totes les d’aquesta vessant de Ca l'Arenas son una absoluta misèria creativa. Com en poques ocasions no cal ni fer l’esforç de visitar-les.

L’Ateneu Caixa Laietana presenta en aquests dies una nova edició de “Quatre" que si bé ha perdut aquella aposta juvenil dels seus començaments si que ofereix una mirada diferent al que s’exposa habitualment en el mateix indret. Laia Arnau , Sabrina Sampere, Pep Suari i Stéphane Villafane son els protagonistes d’una mostra dispersa amb els suficients apunts com per esbrinar presents i futur.

Front aquest present s’ofereix un futur expositiu immediat ben variat , amb els noms de Joaquim Bartra i els seus dibuixos a l’Àmbit Zero de l’Ateneu (dijous), un renovat Cesc López amb les seves aquarel·les ( veure imatge ) a l’espai Capgròs ( divendres) i Enric Aromí i les seves aventures pictòric – fotogràfiques que amb el títol d’Evolució , presenta dissabte al Museu del Càntir.

Exposicions de totes mides i tendències , per a la més ampla diversitat de gustos i que anirem desgranant paulatinament en els propers dies.

REFLEXIONS

Comença el moment de les reflexions motivades per la mort d’en Pepe Novellas. Temps haurà per anar-les desgranant poc a poc, i potser per començar valgui la pena indignar-se ( jo ho estic) pel correu que la Plataforma Baron ha enviat als seus membres comunicant la mort de l’artista.
Si no tinc mal entès , la Plataforma Baron és una plataforma de suport polític a l’actual alcalde Baron , però no te cap mena de sentiment religiós.

Ho dic ja que vaig rebre un mail en que s’hem convida a prendre part en la cerimònia de comiat de l'artista ara “... que ha finalitzat el seu camí entre nosaltres , unint-se per sempre més amb el gran Creador”.

Tots els meus respectes per les inclinacions religioses de tothom , però és del tot inadmissible un escrit d’aquest tipus en un col·lectiu polític i no religiós en el que es troben gent de diverses sensibilitat que , en el que per a mi pertoca , s’ha sentit profundament dolguda.

Em pot agradar o no que en l’entorn del poder municipal i del poder del PSC domini de manera aclaparadora la gent que pixa aigua beneita. Jo els he escollit i recolzat per que efectuïn una bona tasca de Govern. no per la seva espiritualitat Però no pot ser aquesta postura ultramontana d’imposició de les creences particulars a un col·lectiu , en el que per cert un , i per aquesta raó, n’ha deixat de ser membre.

A més a més , qui va escriure el mail coneixia ni encara que fos pel damunt el pensament de Pepe Novellas ?. Llavors és obvi que la relliscada és molt més que una relliscada.

Per reflexionar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com és que es va fer un enterrament religiós? Ho volia ell? No entenc res, la veritat.

pere pascual "pic" ha dit...

Aquí hi ha diversos conceptes que caldria no barrejar.
Per un costat està el pensament del creador, en aquest cas prou explícit en les seves obres.
Per l’altra el desig de la família , que sempre cal respectar i més en aquests moments i circumstàncies.
Finalment per l’altra, està la postura d’una plataforma política al voltant d’un candidat i un grup polític no confessional, que mai hauria d’usar uns determinats conceptes propis tan sols d’una determinada creença religiosa , totalment respectable en l’individual però inacceptable en el col•lectiu.
Penso que no és tan difícil d’entendre.