dilluns, de maig 25, 2009


NICOLÁS DEL RIO

M’acaba d’arribar la noticia de la mort d’en Nicolás del Rio , per a mi i per a tota la gent de l’art , en “Nico” , propietari i fundador de la galeria Tertre , i personatge clau per poder explicar el desenvolupament a la nostra ciutat de l’art contemporani , en el sentit estricte de la paraula que és ben diferent al concepte amb que s’empra actualment.

En Nico va exercir un activisme cultural plé . Embrancat en el camp de la poesia, de la literatura i de l’art va mantenir una política cultural d’esquerres en tots els àmbits en que actuà , culminant el seu paper amb la creació i direcció de la galeria Tertre , que es trobava al capdavall del carrer dels Alamos que es va convertir en catalitzador de tot el desvetllament bellugós, per usar una expressió ben mataronina , de l’art a la nostra ciutat.

Tertre va ser una absoluta revolució en tots els sentits en el camp de l’art. Des de la seva primera exposició amb obra del gran informalista Paco Valbuena que va ser com un petit terrabastall en l’ambient artístic local , per la seva galeria varen anar desfilant tota l’èlit de creadors del país , des dels consagrats fins aquelles figures emergents que van trobar a Tertre i amb en Nico, l’home sensible que va apostar per la seva carrera.
Uns noms que sempre varen estar acompanyats per els creadors locals de primera línia , per un llavors Alcoy , Rovira Brull i Opisso , als que va afegir els creadors més prometedors de la ciutat als que va donar l’oportunitat de professionalitzar-se com varen ser els casos de Pepe Novellas, Ricard Jordà o David Salvadó.

Així va confegir unes temporades artístiques espectaculars per la qualitat que la van convertir en una de les galeries més ben valorades del país i li va donar oportunitat , a començaments dels anys 80 a ser seleccionat per prendre part a ARCO , que com tots sabem és la fira d’art més important de l’estat.
Però la figura de Tertre va ser més encara ja que va efectuar de catalitzador del comerç de l’art de la ciutat , i una mica en la seva estela apareixen altres galeries com Fuset , L’Abast... que varen convertir a la ciutat en un focus expositiu de primera línia ja que en aquesta mena d’efecte crida varen potenciar també la qualitat de les seves activitats , tant el Museu com la Caixa Laietana.

A més , Nico aconseguí fer entendre a la gent la vàlua que significava disposar d’obres d’art a casa seva. Va saber fer entendre a una burgesia acomodatícia, temorosa i tradicional, que calia anar més enllà del paisatgisme d’Olot i apostar per un art nou .

Fa anys que Nico va tancar Tertre. Fa anys que la seva vida ha anat en davallada permanent per raons de salut. Malgrat això fa uns pocs anys que la Gent del Llimoner li va dedicar un homenatge celebrat a Can Palauet en el que encara va tenir forces per sentir-se de nou entre els seus i rebre aquella calidesa del món de l’art al que ell tant va donar.

Avui ens ha deixat però sigui qui sigui aquell que un dia escrigui la petita història de l’art local , no podrà obviar dedicar-li un capítol personalitzat.
Amb els seus pros i contres , és a dir com tothom , el seu paper és cabdal en l’evolució de la cultura artística en la ciutat i és impossible entendre la realitat d’avui en dia sense fer parada pel paper de Tertre.

Estiguis on estiguis , sort company , i gràcies per tot el que vas fer per l’art i la cultura de Mataró.

( a la foto , Nico al centre amb Pepe Novellas i Manuel Patricio , en una inauguració a la seva galeria)

1 comentari:

Pere-Màrtir ha dit...

En Nico si que era un galerista d'art de veritat. Es regía per una intuició artística que avui dia quasi ha desaparegut (ara només es pot exposar per amiguitis/contactitis i derivats polititzats).

Gràcies, Nico, per sense coneixer-me de res i veient cinc quadres meus, deixar-me exposar a Tertre el 92!