FUNDACIÓ ILURO

Avui els digitals mataronins fan bona explicació de la creació de la Fundació Iluro que será l’encarregada de gestionar l’obra social de la desapareguda Caixa Laietana. Una noticia que ha de satisfer al ciutadà en general i ben especialment al món cultural ja que comporta al menys un senyal director per gestionar el futur d’uns elements culturals i patrimonials tan importants com ho son la Biblioteca Popular , els espais de l’Ateneu i la casa Coll i Regàs.

Crec per tant que és hora d’estar contents i de no qüestionar els que hi son i els que no hi son. Vull pensar que els desig general és de globalitat i que per tant hi haurà capacitat d’ampliar el consens i que les figures de reconegut prestigi acabaran d’arrodonir un Consell variat i amb més que suficient capacitat per governar la nau. I entre ells ja sabem que hi estarà en Ramon Manent , fet del que ens alegrem , ja que malgrat comentaris maldients de gent que òbviament la cultura els hi queda lluny , tots sabem el nivell de Manent i la seva reconeguda solvència molt per damunt, amb tota seguretat , dels insultants anònims.

Ara sols ens queda un desig, que no és altre que els patrons i el consell de la Fundació entenguin que cal aglutinar al seu voltant les voluntats culturals de la ciutat. No seré jo qui parli de certs elements, però en el que pertoca al camp de l’art és imprescindible potenciar l’Ateneu i cal fer-ho des d’una estructura solvent capaç d gestionar una programació eclèctica , variada i de qualitat. No estaria de més per tant , la creació d’un ens consultor capaç en primer llos de definir les  línies mestres de l’espai , marcant usos per a cada espai , i generant una programació que correspongui en dignitat , tant a l’ens com a la ciutat.

Rebem doncs amb alegria a aquesta Fundació Iluro a la que desitgem el millor. Nosaltres estarem , com no , al seu costat , el que vol dir que intentarem no escatimar ni elogis ni crítiques , tal i com s’escaigui , ja que creiem sincerament que és el millor per aconseguir que l’Ateneu sigui capaç de donar la veritable importància plàstica que té Mataró, a la que gira permanentment l’esquena el poder de la cultura pública.

Benvinguts doncs, i sort, molta sort.

L’ENLLAÇ

Avui evidentment cal referir-nos a la mort del gran pintor abstracte xinès – francès Zao Wuo-ki.

Resident a París des de finals dels quaranta , va ser amic dels grans artistes de la modernitat  ( Picasso, Miró, Giacometti, Hartung, Vieira da Silva) i estava considerat com el gran creador de l’abstracció lírica, en una peculiar mirada en que feien maridatge els seus fonaments orientals amb la pintura europea.

Malgrat la seva importància  mundial , ha estat un artista desconegut al nostre país, però del que bo és fer-ne una atent mirada en aquest enllaç amb la galeria Malborough on podem gaudir d’un bon resum del seu treball.