SANT LLUC 2015 ( VI )

FRANCISCO PADILLA.-  De nou reincideix  en l’estilística que el convertia en els darrrers Sant Lluc en l’artista  sorprenent i desconegut que apostava per aquesta pintura de caire humanístic amb una clara arrel de còmic, però amb una certa intencionalitat social. Enguany aposta per un semi autoretrat en el que manté el seu estil propi com demostrà en la darrera Biennal Torres Garcia. Un artista  peculiar que exigeix a crits una individual en que explotar de manera definitiva. Mentre esperem, deturem-nos en la seva obra que és del millor del presentat.

PARÉS DE MATARÓ.-  Que dir de Joan Parés que no sapiguem. Com sempre en el Sant Lluc es presenta en estat pur fent referència a qualsevol signe de mataronisme , en aquest cas homenatjant a Marcel Olm, en una clara definició del que per ell és l’art. Alegria, alegria.

ANTONI PÉREZ VALLS.- Divertimento escultòric amb una certa gràcia i correcció en la realització però mil vegades vist i que res aporta de nou en la individualitat. Potser si parlessim d’un conjunt hauriem de dir altre cosa però vist el vist , un somriure i prou.

PILAR PERICH.- Aquarel·la de tall clàssic i tradicional realitzada amb tota decència d’afeccionat però llunyà al clímax creatiu que caldria exigir en una exposició que, com no em canso de repetir, hauria de ser d’artistes i no de pintors.

JOAN POCH.- Aposta en aquesta ocasió per la ceràmica i jo que me n’alegro ja que soc un dels convençuts que és en aquest art en el que desenvolupa millor les seves capacitats artístiques i creatives i en el que té estructurat un llenguatge personal més complex i assentat. Ho demostra amb aquesta bona peça que sense ser de les millors explicita de manera ben adient la seva força creativa i comunicativa.

ANTONI POUSACOMA.- Aquarel·la de caire realista en la vella línia que dominava fa molts anys. Exactitud, pulcritud, detall, en una estilística de desig perfeccionista que refreda el treball i el deixa com llunyà de la mateixa realitat que tan defensa. El desig de mimetisme li xucla l’ànima i que da en un etèri de fàcil oblit.

MANUEL PRIETO.- Aquests relleus escultòrics pictòrics son a bon segur l’espai en el que Manuel Prieto s’expressa amb més intensitat. L’obligació d’abandonar la tensió plana a la que tant acostumat està per la seva passió d’estampador, l’obliga a confegir una realitat diferent en la que l’anímic domina, com en aquesta enigmàtic torero sense rostre en la que la vestimenta s’erigeix en el punt d’atracció del fer i el concepte amb un bon resultat final.

ENRIC PUNSOLA.- L’Art és ofici i benefici. És tècnica i creació. En l’equilibri d’ambdues és quan s’aconsegueixen els millors resultats. Poc se li ha d’ensenyar a Punsola del camp de l’estampació i si a més té concepte creatiu matisat a bon segur per el munt de bon art que ha tingut a les mans o ben a prop, el resultat ha de ser plaent i satisfactori com aquesta obra que ara presenta plena de força i de musicalitat tal i com s’escau al seu autor.

ÁNGEL RODRÍGUEZ.- Exposicions com la Sant Lluc son camp abonat per el paisatge tradicional, per això sempre s’agraeix l’intent d’una nova mirada com és en aquest cas. Però l’enfoc és sols el punt de partida , cal estructurar i arrodonir el presentat fet que no succeeix en aquest cas amb evidents mancances en diferents camps d’allò que hem de considerar com composició i creació pictòrica.

ISABEL RUIZ.- Sembla trobar-se còmoda l’autora en el camp del moviment on li hem vist diverses peces com l’avui presentada. Un treball defensable en el seu nucli central, precisament per no caure en l’encartonament, però que s’escrostona en la zona ambiental massa sobreposada trencant el sentit unitari del conjunt.

ISABEL SABÉ.-  Després d’un temps de silenci torna l’autora a la vida artística pública incidint de nou en aquella abstracció amb la que ens sorprenia agradablement fa uns pocs anys. El treball ara presentat , encara que precisa d’una depuració per eliminar certes dissonàncies i conseqüentment accentuar la línia compositiva , presenta els suficients detalls com per pensar que hi ha un camí a seguir del que ara encara estem tan sols  en un modest inici.

(Les fotografies han estat manllevades del web de l'Associació Sant Lluc)