L’ALQUIMIA DE L’ART. JOAN SERRA

Can Caralt ha esdevingut de fa temps el centre expositiu més important de la comarca. Malgrat les seves limitacions espaials, el carisma particular d’en Lluís Albertí i els seus companys de feina han aconseguit que per els artistes aquest no sigui un espai més i sí un espai en el que poden expressar amb llibertat i sense cap mena de limitacions el seu bon fer. I dic això de bon fer ja que per una o altre cosa, l’espai de can Caralt ha esdevingut un espai en el que s’aconsegueix la sempre rara simbiosi entre continent i contingut amb un únic resultat d’alta qualitat.

En aquest més, i després del parèntesi obligat de les festes nadalenques amb el corresponent component didàctic, recupera l’activitat plàstica amb una excepcional exposició del ceramista Joan Serra que sota el títol de “Evolucions tèrmiques de la terra” ens dona lliçó magistral del concepte de creació artística sustentada en el domini quasi doctoral de la tècnica ceràmica que confegeix una veritable simfonia en la que l’equilibri fons/forma, és a dir escultura/ceràmica esdevé simplement espectacular.

Ta i com ja vaig defensar en la presentació de la mostra crec que cal oblidar el qualificatiu ceràmic en el context de l’exposició. La tècnica, és i ha des ser sempre mitjà, però mai objectiu i finalitat. Un concepte que de fa temps han comprés perfectament els plàstics que han abandonat els qualificatius tècnics per esdevenir simplement pintors o escultors, sense detallar en el genèric,  la tècnica que empren.

Explicava l’anècdota que em contava el bon amic Perecoll del temps de “Tres x tres”  en que Tharrats es negà a usar la paraula “joies” per una exposició justament d’això , de joies. Deia Tharrats que emprar-la rebaixava l’art al concepte d’artesania i que calia trobar quelcom diferent. Ell mateix va trobar l’expressió “escultures de petit format”.

No sé si caldrà trobar una altre paraula per definir les obres que presenta Joan Serra , - per a mi son unes magnífiques escultures-, el que si sé és que depassen amplament el concepte genèric i qualificatiu d’artesania per  esdevenir elements que expressen al màxim els conceptes volumètrics i estructurals per confegir unes formes subjugant que alhora venen carregades del misteri que genera la seva tactilitat, en aquest joc de la contradicció entre la duresa pròpia de la peça i alhora una aparent ductilitat que sembla que en tocar-les agafaren noves formes com si d’una mena de mousse ceràmic es tractés.

Diu Serra que ell no modela les peces que el seu treball està en reunir les condicions per a que les formes apareguin. I és en aquesta aposta que sembla gaudir de l’ancestralitat dels sentiments d’una certa alquímia, arribant fins a la modernitat més absoluta en aquest concepte de la deconstrucció, on l’autor és troba i se sent còmode per explorar fins els límits en la fèrtil però alhora complexa cruïlla en la que coincideixen art i tècnica.

Joan Serra és per a mi la més ferma imatge de la nova ceràmica. D’aquella que acceptant els fonaments clàssics de la mateixa sap portar als límits tots aquells elements tècnics i materials per donar resultat a unes formes interioritzades que poden semblar fruit de l’atzar i son en realitat resultats de l’estudi al límit de les possibilitats de tots els elements, en aquest cas , terres, temperatura i temps.. Joan Serra és la nova ceràmica i ho és fruit de ser en certa manera la més ferma demostració de la no ceràmica, en el seu camí d’obligada reconversió vers la plàstica escultòrica més pura , en la que poc importa mètodes i materials emprats.

La mostra de Joan Serra a Can Caralt és una mostra obligada per a tot amant de l’art i més encara dels amants de la ceràmica. I ho és ja que demostra com la ceràmica actual és anar molt més enllà del concepte de “plats i olles” i del propi de la ceràmica artística i decorativa. És simplement assolir els límits de l’especificitat escultòrica.  Tot en una lliçó de fets i conceptes de l’autor que sobrevola per damunt de tota ella i crea l’espurneig seductor que t’apropa a les peces i , tot volent descobrir el seu secret, t’abdueix en un treball artístic sense mida que mereix el més fort dels aplaudiments.

Joan Serra, un artista del volum excepcional en qui , encara que ell no ho comparteixi, la ceràmica és sols un accident tècnic. Una magnífica exposició d’un artista al que massa gent no tenia en compte i que obligatòriament hem de col·locar en el top-ten local. Un artista del volum que dona lliço i mestratge amb treballs com els que ara presenta.

Magnífic.

Felicitats.

(Les imatges han estat extretes de la xarxa i poden no correspondre exactament amb obres presentades)