El barceloní Raül Roncero, i dic barceloní ja que així
mateix es qualifica en el seu web en el que no apareix enlloc la referència de
Mataró ,ha estat l’autor escollit per a ser protagonista del cartell de Santes
d’enguany.
Un cartell que, deixant-me del tot indiferent, en especial per la seva simplicitat elemental en el concepte , composició i realització, per a mi té però
un element ben positiu que és el de mantenir
el criteri establert de fa anys, amb el
concepte de “cartell d’autor” com a definitori del projecte. Fet que succeeí a partir del cartell de Parés de Mataró que va
ser el que va marcar el tret passional de sortida.
I és obvi que aquest cartell és made in Raül Roncero,
artista mimat de Cultura que quan encara no havia arribat als vint-i-cinc ja
havia disposat d’exposició al Foment, Can Palauet i a ca l’Arenas, fet absolutament
impensable en un artista plàstic mataroní per més qualitat que atresori.
Roncero no s’ha trencat molt les banyes en l’ideari ja que
ha repetit el concepte que va desenvolupar en el “Welcome to Mataró” en el que
va dibuixar un centenar de “protagonistes” de la ciutat entre els que un s’hi
trobava encara que no s’hi reconeixia i que ara mateix encara es pot veure a
Can Palauet. Ara repeteix concepte amb la variació d’establir-ho en forma d’emoticons
representatius dels mil i un objectes i personatges que configuren l’especial
planeta “santero”, confegint un cartell jove i visualment atractiu i que òbviament
serà del gust del hooligans de la festa.
Altre cosa és si fem reflexió el concepte cartell i de la
seva funció. Ja fa molts anys un saberut especialista del tema em deia que el
cartell de Santes era l’anti cartell ja
que és un cartell que per la seva difusió tan sols localista, en comptes d’anunciar
un acte a gent que el desconeixia, anuncia un acte conegut a gent que ja sap de
que es tracta. El cas d’enguany és el paradigma. Un cartell del tot clar per els santeros i enigmàtic del tot a qui no
sàpiga de que es tracta.
Potser per això un reivindica de fa anys una definició clara
de com ha de ser el cartell i a qui ha de ser encarregat , per evitar els trip
i joc de cada any en que les forces contradictòries en l'estilistica, negocien com si d’un mercat de baixa estofa
es tractés. De sempre que defenso la postura que per ex, tenen els ajuntaments de
Barcelona o Lleida d’apostar sempre per un artista consagrat que en el cas de
Lleida serveix alhora com homenatge de la ciutat per la trajectòria del
creador.
Resumint: Cartell dque a bon segur serà del gust del món
santero, però que no passarà a la història dels millors cartells i que alhora
serveix per a l’objectiu actual de Cultura que no és altre que col·locar de nou el mon MAC en la visualització creativa
de la ciutat.
2 comentaris:
* Les emoticones santeres.
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada