dimecres, de setembre 02, 2020

ODON /ARGENTONA

 



Ahir vaig desplaçar-me a Argentona per a tal d’adquirir un parell de càntirs de l’edició d’enguany, càntirs dissenyats per Andrée Ricard i que malgrat els efectes del COVID-19 van com un tret en les vendes i poden assolir l’èxit de la darrera edició amb el càntir de Miquel Milà.

Aprofitant l’ocasió vaig acostar-me a veure per fora la rehabilitació de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch i em vaig trobar amb la plaça de Vendre ( curiós nom el que té a Argentona la que arreu s’anomena Plaça del mercat) amb taules i cadires de terrassa de bar i és que la que fos emblemàtica pastisseria local de “Ca l’Odon” que ja feia temps va abandonar la seva activitat ha tornat a la vida en forma d’espai de begudes, aperitius i menjar ocupant de moment sòls l’espai exterior però que pressuposo que de cara el mal temps, també ocuparà el que era pastisseria i espais adjacents. I a més ho fan amb productes locals de màxima proximitat 

No em vaig estar de fer-hi parada i mentre gaudia d’un excel·lent esmorzar la meva ànima volava a temps d’infantesa i més propers, i vaig sentir ben a prop a la Josefa i el resta de pageses fent propaganda de les seves verdures collites en feixa pròpia, i també a la Blanca tot explicant les virtuts del bacallà, i  als Riu, carnissers d’origen Planoles  a qui acudíem , no sols per la seva qualitat ans també per afinitat d’origen ( la meva família materna prové de Ribes de Freser), als peixaters Ballbona ....

I que dir de Ca l’Odon, parada obligatòria en sortir de missa de 9, per recollir els dos tortells de nata que la iaia havia encarregat i pagat en sortir de missa primera. I això per no dir dels records del partits de futbol per televisió que anava  a veure allà cada setmana ja que a casa no hi havia encara la caixa màgica.

Fora del records , l’ambient de la plaça, afrancesat en l’entorn local,  em transportava  alguna de les places de Ceret a punt de demanar el plat du jour i un pitchet de vi fresquet., després d’haver visitat el Museu de la població i alguna que altre exposició interesant.

Estic molt content d’aquesta feliç aparició argentonina i “que cunda el ejemplo”. No estaria de més , com s’ha fet a la plaça gran de Mataró, recuperar l’espai de les parades abandonades per convertir-les en petits espais gastronòmics que ampliessin l’oferta. Però de moment vagi la meva felicitació a ODON Argentona i que tinguin molta  però que molta sort. A mi ja em tenen guanyat.