Aquest dilluns va ser
presentat del cartell definitiu que serà l’oficial de la Festa Major d’aquest
any. És ,sens dubte, un cartell curiós ja que segon llegeixo sols és de l’autor
Mohamed L'Ghacham , el mural que ha pintat a Rocafonda, pressuposo que no pas amb
els 2000 euros aprox que pagava fins aquest any l’ajuntament mataroní a l’autor
del cartell, amb els que òbviament no ha pogut pagar ni la grua que l’ha
enlairat a lloc.
Analitzant com a críic el mateix , crec que s’ha de separar en
dues parts ben diferenciades. Per un
costat l’obra mural de Mohamed L’Ghacham que correspon a l’estilística habitual
entre el grafiters / muralistes de la seva línia, en la que fa un poti
poti d’idees i conceptes, realitzades en
el seu estil , tècnicament ben resolt, encara que crec que no ha tingut en
compte el punt de visió de l’espectador que en la llunyania no pot visualitzar
clarament els detalls que donen el toc local que permetria que l’obra es convertís
en una obra de tots els mataronins i no pas , com ara, que sols l’aplaudeixen
els santeros irreductibles i els pilotes municipals.
Però llegeixo que el cartell no correspon tal i com caldria, a la realitat plàstica de l’autor, i és en realitat una proposta gràfica arrodonida per l’estudi de disseny Punts Volats de Joan Jubany i Xevi Riera . És a dir que el cartell ja és una modificació absoluta de l’obra de l’artista que amb ella perd volada , identitat i es converteix en un element difícilment reconeixible com a cartell d’autor i esdevé en una fotografia del lloc on ha estat pintat, -del que bo seria aclarir si és propietat municipal-, perdent tota la gràcia i interès, i el que és pitjor perdent el sentit artístic de creació en el joc de la falsa realitat.
Per l’altre costat , la gent de Cultura, la pitjor conselleria de l’Ajuntament des de fa anys, ha donat el cop mortal al cartell de Santes de la ciutat que havia esdevingut un premi important per els seus artistes.
Fa temps que hi anava al darrere, amb la participació de noms de poca qualitat i nul interès , el que provocava el desencís que l’allunyava d’aquell interès de quan el cartell estava en mans dels veritables artistes mataronins el que provocava l’anàlisi i la discussió envers si l’obra responia a la realitat creativa dels autors, i com a conseqüència hi havia un debat i un parlar de l’art local.
Ara, res de res. Autors desconeguts, com en el cas d’ara
mateix, mataronins de trascantó, dels que res sabem i a qui ni tan sols els hi
ofereixen una exposició per a coneixement dels seus vilatans.
El cartell de Mataró ha passat de ser un cartell d’artista,
idea copiada per altres ciutats, a ser la parida de torn que ha decidit la Cultura
oficial, enemiga de l’art i que manté el desig de la desaparició dels artistes
locals i de l’art en general, als que no ajuda ni un gram. I si penseu que
exagero, mireu a on exposen el artistes mataronins ja que a casa seva se’ls hi nega
el pa i la sal.
O sigui que endavant les haches. Fins que no es retorni a la
vella i brillant idea de que el cartell de festes de la ciutat era el
reconeixement a un artista local per la
seva trajectòria, no en tornarem a parlar d’ell, ja que aquí, en aquestes
planes, intentem parlar d’art , i el cartell
de Les Santes ha deixat de ser-ho .Malgrat que potser és el que pretén la
incultura municipal, fer que l’art desaparegui d’una ciutat com la nostra. I el
cert és que va per bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada