10 BIENNAL TORRES GARCIA – CIUTAT DE MATARÓ.

 

Autoretrat de Torres García

El Passat divendres a l’Ateneu de la Fundació Iluro de Mataró es fallà el 10 Premi de Pintura Torres García – Ciutat de Mataró  , alhora que s’inaugurava en la sala d’exposicions la mostra que presentava a l’obra guanyadora ,als accèssits i a la resta de les 40 obres finalistes,  confegint així una nova exposició d’aquesta Biennal que assolint la dècima edició ha guanyat un enorme prestigi a l’entorn artístic de país, fet que com “aparellador” de les seves estructures , em produeix una enorme satisfacció.

El jurat de la Biennal, com sempre conformat per noms il·lustres del nostre país,i format per Juan Manuel Bonet, Emmanuel Guigon, Julio Vaquero i Eva Vázquez, amb Isabel Llaquet que actuà com a secretaria, va proclamar el seu veredicte entre les 190 obres presentades i atorgà el premi a l’obra “Assaig S.T. Angelus Novus” de l’artista Gonzalo Elvira Perez. Mentre que atorgava cinc guardons de finalista als artistes Ana García Pérez, Gen Isoe, Jordi Pujadas Martorano, Carmen Tarazona Soriano i Miguel Ángel Villarino Pérez.

Obra guanyadora. "Assaig s.T. Angelus Novus" de Gonzalo Elvira

Després de l’obligada informació cal donar pas al comentari crític que ens ha merescut la mateixa i que obligadament ha de començar per valorar el conjunt de les obres presentades que en el que pertoca a les finalistes, que son les que coneixem.

D’elles hem de dir que han baixat una mica el nivell al respecte de l’anterior edició, i que com en cada edició al nostre parer, hi ha un petit grapat d’obres que no mereixen l’honor d’estar entre els finalistes, però sabedor de la dificultat de jutjar amb poc de temps i contraposar la mirada dels membres del jurat entre si, amb raons i idees artístiques diferent, el resultat final es satisfactori i corresponent al nivell del concurs.

D’entre el palmarès de la biennal, el més absolut desacord amb el guanyador, Gonzalo Elvira. En l’anterior edició va ser finalista i les meves paraules en la crítica eren : “... caçador impenitent de premis que varia el seu fer segons jurats i tendències( feu repàs de les anterior edicions de la biennal i ho podreu observar)". Avui em repeteixo en el missatge de fa dos anys, però amb la immensa pena de que ha estat un absolutament injust guanyador , cosa de la que no culpo a l’organització, i sí a l’aquiescència del jurat. L’obra d’Elvira molt a l’estil de l’anterior edició, és vàcua de contingut i  on el treball tècnic no l’hauria de ser mereixedor del primer premi , ni tan sols de cap accèssit. Un premi absolutament decebedor per la història de la Biennal, superant el premi de Jo Milne , prou decebedor en l’anterior edició, després d'uns guanyadors prou brillants.

"Els límits del món ". Jordi Martorano

Escribir paisaje. Carmen Tarazona

En el que pertoca als finalistes, enormement captivadora l’obra de Jordi Martoranno “Els límits del món”,  un guaix  amb tinta xinesa d’enorme sensibilitat , amb un racionalitat ben entesa d’enorme bellesa. Carme Tarazona  amb “Escribir paisaje”, accelera la sensibilitat amb una pintura dual, tant atractiva en el visual com en el pensament.

"De la noche oscura y el pájaro solitario": Miguel Villarino

Frutas en el suelo. Gen Isoe

L’artista de Zamora resident a Madrid, Miguel Villarino que ens porta amb “De la noche oscura y el pájaro solitario” a una visió pròpia que ens transporta a un món, que com molt bé diu Emmanuel Guigon en l’escrit de presentació , ens recorda a una visió  actual de l’ universalisme de Torres García. La natura morta del japonès Gen Isoe  és d’una gran bellesa, amb un acuradíssim treball tècnic, amb un apropament total al realisme però alhora amb un tractament actual en el seu missatge, enormement seductor.

"Nunca se hace de dia". Ana Garcia  Perez

Finalment Anna García, amb “Nuca se hace de dia” ens ofereix una mirada entre poètica i híper real d’un racó de parc infantil. Una obra tècnicament molt ben realitzada amb el crostó personal, de que em recorda molt a les visions nocturn que ens oferí ja fa molts anys Màximo Almeida  a l’Ateneu Caixa Laietana. Una exposició que a bon segur ni recorda l’autora ni a bon segur va veure.  Per tant, res  a dir del bon treball de la mataronina.

 

"Deus ex-maquina". Enric Punsola

"Biblio" de Jordi Prat Pons.

De la resta cal remarcar l’excel·lent treball dels mataronins, Enric Punsola amb un magnífic duet “ Deus ex-maquina” en el que desenvolupa de manera magnífica la seva pintura a la pólvora i Jordi Prat que es manté amb “Biblio” en la dual poètica dels llibres i l’art en una obra que per a mi supera , i en molt, als actuals muntatges amb llibres que està realitzat en les seves obres.

 

De la resta cal destacar els treballs d’Imma Alonso,  Fátima Conesa,  Benet Dalmau, Núria Guinovart, Pamela Martínez, Daniel Ortega, José Luis Paz Fo, Guzpeña, Pepa Satué, Enric Servera, Luis Alberto Romero. Amb els que confegirien una exposició amb una vintena de peces de gran qualitat.

Una biennal doncs, al nivell de les altres edicions, i de la que caldria esperar una millora en la propera degut a l’afegitó de la Fundació Iluro a la seva organització, cosa que desitjaríem però què no creiem de cap de les maneres. Però d’això i d’altres circumstàncies en parlarem en el proper post.

 

10 PREMI DE PINTURA TORRES GARCÍA – CIUTAT DE MATARÓ

 Del 24 de Maig al 25 d’Agost de 2024

Ateneu Centre Cultural Fundació Iluro. Riera 92. Mataró