No sé pas si correspon a un críic d’art , especialitzat en la
plàstica, fer la crítica d’una exposició de fotografia. Crec però que com que
en aquest cas, la intenció de l’autor ha estat més en la intenció de plasmar i
traslladar una bellesa abstracta en una imatge plàstica , que no pas en la intenció
de mostrar l’ús i el domini de l’art fotogràfic mitjançant la demostració
tècnica del mateix, crec que l’exposició que s’ofereix en un espai tradicionalment
plàstic entra del tot dintre del meu camp crític.
Ja en el tarjetó d’invitació l’artista ens explica:
“Mirades desenfocades pretén ser una exposició
amb un cert aire experimental on, a través de fotografies totalment borroses,
s’intenta transmetre noves sensacions i altres perspectives de bellesa. Una
bellesa inusual, particular i amb certa originalitat, al meu entendre.
Per casualitat, o potser per causalitat, un dia vaig fer
una fotografia desenfocada que, en observar-la i enlloc de desestimar-la, em va
motivar a fer-ne d’altres, fins a arriscar-me a fer aquesta exposició. Durant
el procés d’experimentació he sentit un punt d’unió entre la pintura i la
fotografia, fet que ha estat, per mi, una bona descoberta i font de
satisfacció.”
Certament haurem de dir allò de “dit i fet”, ja que l’exposició de Carles Cuscó respon perfectament
a un ideari i a unes intencions, i a més ho fa perfectament, ara però ha d’entendre
que les decisions d’una exposició son quelcom especials i particulars , i que
dominar la matèria a exposar no implica dominar la manera d’ensenyar.
Cuscó ofereix unes obres en les que demostra el seu alt grau
de sensibilitat, que arriba en plenitud a l’espectador, però alhora també demostra
que no sap com ensenyar-les. L’exposició que és excel·lent en la individualitat
de les peces, baixa molt la nota en la globalitat de l’exposat, ja que l’excés d’obres presentades l’obliga a uns aparellaments i
paral·lelismes que trenquen l’harmonia expositiva i fatiguen a l’espectador que
no pot gaudir en plenitud de l’exposat.
Aquesta ha de ser una expo important en el caminar de l’autor. Ho ha de ser ja que demostra la seva qualitat que assoleix l’excel·lent en alguns treballs, però alhora li mostra que ha de calcular les obres a exposar, les temàtiques i molt especialment saber conjugar-les per que aconsegueixin mostrar-se en plenitud , assolint una perfecta comunicació amb l’espectador.
Cuscó un artista de la fotografia a seguir, esperant solucioni
adequadament les lleis mai escrites del mitjà expositiu.
Carles Cuscó. Mirades desenfocades.
Del 31 de maig al 30 de juny de 2024
Col·legi d’Aparelladors. Mataró.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada