LLUÍS ALBERTÍ

 

Quan l’alcalde de Llavaneres va acabar el seu parlament en la inauguració de l’exposició de la Col·lecció Bassat, l’aplaudiment que va tancar les seves paraules va ser molt intens , llarg i poderós. La raó era ben senzilla. En comptes de parlar de l’expo que inaugurava va dedicar el temps a agrair intensament l’immens treball que Lluís Albertí , director  del Museu Arxiu havia realitzat fins feia uns dies, en que s’havia jubilat. Els assistents, gent de Llavaneres i de l’art, vàrem voler mostrar d’aquesta manera el nostre agraïment sincer i total, envers la figura d’en Lluís.

Vaig conèixer a Lluís Albertí per casualitat. Crec recordar que amics comuns mel van presentar a Ca l’Alfaro quan tan sols començava aquesta meravellosa història del Museu de Llavaneres. Però la nostra relació es forjà amb intensitat amb l’exposició en record i homenatge a Eduard Comabella que es realitzà en dies farà quinze anys. En Lluís em va demanar alguna obra per l’exposició i si volia escriure la presentació del catàleg. Vaig acceptar encantat ambdues propostes, especialment per el molt que per a mi significava l’Eduard Comabella.

Des de llavors  ha esta una relació magnífica amb una col·laboració estreta i sempre amigable. He realitzat escrits per catàlegs, he fet presentacions, he estat jurat del Concurs de pintura , i he acceptat tot el que m’ha demanat.  I és que, acostumat a tractar amb creguts directors de Museus, artistes impertinents, regidors de Cultura saberuts i dominants, i altre bestiar de mal pel, trobar-se front una persona com en Lluís, humil per davant de tot, respectuós, lluitador a mort per el poble i la cultura, cercador sense fi de noves exposicions i també d’ampliar amb noves obres el Museu de Llavaneres, que s’ha de dir ben alt i ben fort, és un Museu important, -potser el millor del Maresme-,  amb una col·lecció que ja voldrien altres museus de lluentors passades com el de Mataró. Per tot això, i per més coses, gaudir amb ell i d’ell ha estat sempre un plaer i un repte important.

Mai he tingut una mala cara seva per resposta. Si no li ha agradat una crítica s’ho ha callat i ha respectat la meva opinió. I el mateix diuen d’ell els artistes que han exposat a Llavaneres. Que tot ha estat un plaer, que mai els hi ha faltat de res i que principalment s’han sentit plenament a casa seva quan exposaven al Museu. I ho han demostrat amb les donacions d’obra en la que generalment no han estat estrets i en canvi amb la seva generositat s’ha pogut anar enlairant un Museu orgull de la població i de tot el Maresme.

Ara en Lluís amb la seva jubilació perd el protagonisme ,mai volgut en ell, per retomar la tasca callada d’historiador, de cercador de la història i l’art de Llavaneres d’altres temps. Amb el seu incansable treball ha posat el llistó molt alt i qui el substitueixi el millor que pot fer és seguir la seva petjada, aquella que ferma i segura, ha fet del Museu de Llavaneres un gran petit Museu i ha sabut guanyar-se el respecte i l’admiració de tots aquells que hi hem estat en contacte.

Per això en l’hora de l’adeu oficial, vull fer públic la meva estima i admiració per en Lluís Albertí, home de l’art i de la cultura, que ha entès perfectament quina era la seva tasca i l’ha desenvolupada molt més enllà del raonable. Un home essencialment bo i que ha fet una tasca excepcional per l’art i la cultura de Llavaneres i el Maresme.

Gràcies per tot Lluís . Seguirem esperant els nous passos que faràs amb els magnífics companys que t’han acompanyat a la tasca.

Felicitats i , moltes, però que moltes gràcies.