HOMENATGE A JOAN PARÉS. GRÀCIES A TOTHOM

 

Han passat ja quaranta vuit hores, temps suficient pe haver paït les emocions i sensacions que ens ha provocat el més que just reconeixement i homenatge , realitzat a Joan Parés, Parés de Mataró, el passat dijous a l’ Ateneu Iluro.

Just a l’hora de començar l’acte, ja s’havia superat l’aforament de la sala, el que va provocar que moltes, però que moltes persones, es quedaren sense poder entrar en el  petit acte en el  que  la gent de l’art vàrem voler fer un senzill homenatge a Joan Parés, artista mataroní, amic dels artistes i enemic de la fullaraca que massa vegada els envolta.

Una vegada realitzat, un, per que aquí parlo tan sols per mi mereix, està content i alegre de que una home de Mataró, i artista de la ciutat de cap a peus, hagi rebut el reconeixement públic al seu treball. Un reconeixement de la gent que ha estat al seu costat i que ara , prop de complir els 86, i retirat del tot de la vida pública, l’hi ha volgut fer saber que l’estima, així com ha estimat sempre les seves obres i el seu treball.

Un reconeixement alhora dels artistes que li han volgut donar el recolzament que mereix , sens cap mena de dubte, el seu fer. Un reconeixement general personalitzat en la veu, i l’expressió d’aquells que hem pogut gaudir del seu art i del  seu missatge. Un reconeixement ampliat en la veu de tanta gent que se li va acostar per donar-li l’abraçada que sens dubte mereixia.  A tots ells, el neu agraïment mes absolutament sincer.

Però tot acte públic té ben clarament marcat una cara i una creu. I a l’aplaudiment generalitzat ha d’haver-hi , com a contrast ,  la crítica a qui es va oblidar de la importància de l’artista, més que de l’acte. L’oblit de l’alcalde Bote, que va preferir anar a una festa del casal d’avis que no pas honorar amb la seva presència, l’homenatge a l’únic pintor que porta el nom de la ciutat, ha deixat marca en l’esperit de molts. Malgrat ser votant del PSC , no l’he votat mai com a alcalde de la ciutat, i m’he abstés sempre que el seu nom ha encapçalat la llista. Serà qüestió d’anar un pas més enllà. 

També vàrem trobar a mancar càrrecs importants d’entitats que sempre va defensar, com la Sant Lluc o de Santa Maria. Ells en sabran les causes però també han de saber que amb aquest intent d’avergonyiment públic, els que queden avergonyits son ells i no pas l’homenatjat.

Sigui com sigui, dijous va ser un dia important per l’art de la ciutat, ja que va ser el poble qui va retre homenatge a un artista, obviant les institucions que acostumen a donar l’esquena. Amb aquest reconeixement es va fer justícia amb un dels artistes mataronins més preuats , en Joan Parés, de Mataró, com no.

Gràcies a tots per la seva presència i a ell per el seu treball.