El Museu Monjo de Vilassar de Mar que en les darreres
temporades està assolint un nivell de qualitat altament engrescador, va
inaugurar el passat diumenge l’exposició
“Soc vertical, però preferiria ser horitzontal” de l’artista Francesca
Poza, fent pública la que per a mi és la millor exposició realitzada al
Maresme en aquest any 2025.
Francesca Poza és una artista mataronina que sols ha exposat
una vegada a la ciutat que la va veure néixer
i que malgrat ser actualment una reconeguda artista, com queda palès en
els seus èxits a ARCO i a les més diverses fires internacionals, de la mà de
prestigioses i internacionals galeries , mai ha rebut la invitació / petició de
que exposés a la seva ciutat nadiua. L’any passat va acceptar generosament la
petició d’exposar al Museu del Càntir , on realitzà una memorable explosió i
ara s’acosta a Vilassar e Mar on presenta una mostra al museu Monjo que no us
heu de perdre de cap de les maneres.
Poza en aquesta ocasió aposta per dues cares del seu fer,
una presentant treballs dels darrers anys i l’altre presentant la seva realitat
actual conformant així una mostra excelsa en la que l’espectador no sols queda
subjugat i absort davant la qualitat i la bellesa del presentat ans queda
absolutament subjugat per la tela d’aranya que creen les seves obres, amb el paper com a matèria esencial i primigenia, i en la
que un , de manera ineludible hi queda atrapat , intentant copsar el llenguatge
crípticament personal que empra l’autora.
El joc emocional que provoca la sensibilitat extrema de les
peces de l’exposició provoquen “la
poètica del silenci i de la reflexió”
com titula en el catàleg de la mostra Ramon Casalé , comissari de l’exposició. Un silenci religiós
i una reflexió quasi conventual, diria jo, en la que l’espectador volgudament
es sotmet per compondre i gaudir, intentant copsar el munt de vibracions sensibles i quasi musicals que Francesca Poza ens ofereix en cada peça present en la mostra.
Quan Francesca Poza va exposar al Museu del Càntir dèiem .
“Passejar-se per la sala és fer-ho per una nebulosa que ens va enviant imputs
en el seductor passeig en que esdevé la visita de la mostra. Allà les
obres ens criden per que copsem el seu interior, ens perdem en el mateix i en
sortir d’elles , sapiguem sentir-nos feliços per el trajecte que ens ha pogut
permetre esbrinar una mica l’interior de l’autora i ens ha sadollat l’ànima amb
la seva plàstica sensibilitat”.
Moltíssimes felicitats.
Mostra d’obligadíssima visita i gaudi.
"Soc vertical, però preferiria ser horitzontal". Francesca
Poza
Museu Monjo. Vilassar de Mar
Del 14 de desembre del 2025 al ’1 de març del 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada