CARTELL DE SANTES 2026.- JOE D’ART

 

Com cada any en arribar aquestes dates , el PMC i l’Ajuntament fan públic el cartell de Santes de l’any. Ho fan sense el rebombori d’entre segles quan un servidor, acostumava a rebentar la proclamació, fent públic hores abans qui era l’encarregat de signar el cartell, un element de la festa que per un llavors tenia importància i que ara l’ha perduda tota ja que la imatge del mateix és manipulada i remenada per dissenyadors varis per obtenir-ne l’habitual aberrant sortit de merchandaising , deixant al projecte de cartell com a simple detonant d’inici a una malifeta permanent.

Fent mirada a la història dels cartells, ( els poden veure a https://www.lessantes.cat ), es pot observar els noms i l’alt nivell dels seus autors en els primers anys dels mateixos, en aquesta etapa moderna. El quartet de 1992 al 1995 , és a dir fa més de trenta anys amb el protagonisme de Perecoll, Parés de Mataró, Santiago Estrany i Jordi Cuyàs, quan s’assolí el màxim nivell amb unes obres d’altíssima qualitat que van desfermar la passió per el cartell de Santes, especialment en el cas del cartell d’en Parés.  Un passió i qualitat que es va mantenir en els següents anys amb el protagonisme de Marta Duran, Lleonart, Domènec, Carme Garolera, Rosa Codina-Esteva, Pere M. Viada, J.M. Codina, Josep M. Calleja i Vilamanyà, artistes tots ells de nivell i consagrats en l’àmbit local, fins l’any  2005 en que Rosales amb el seu plagi ho engegar a rodar tot.

Des de fa anys, un aberrant jurat secret del que mai es diu els noms, encara que tots els sabem, han fet un pacte de no agressió i es reparteixen l’elecció, un any per un artista “plàstic” i l’altre per un de “contemporani”. Així després de la plàstica Ana Garcia de l’any passat, aquest any tocava un artista “contemporani” que ha estat Joe d’Art, un autor poc conegut en l’entorn artístic mataroní, encara que ara mateix està “exposant” a la Presó.

No molts  mataronins i a bon segur cap de les que remenen les cireres de l’elecció, varen acudir , com si va fer un, a la primera exposició que Joe d’Art realitzà al Museu del Vi a Vilafranca del Penedès fa més de trenta anys. Pocs més l’han seguit en les mostres que ha realitzat en el Maresme, principalment al començaments de la dècada anterior , -de totes elles hi ha el comentari en aquest blog -, el que ha fet que un hagi seguit de manera pertinent la seva carrera artística que ara mateix és realitat a la seva ciutat amb exposició a La Presó i amb el cartell de Santes, un cartell que reflexa perfectament la seva línia creativa , en el fons i en les formes pictòriques que desenvolupa de manera habitual.

Fa més de deu anys un, parlava del seu treball així:  “Cada vegada més, quant m’acosto a una obra de Josep Mª Jodar (Nom real de l’autor) la meva ment plàstica el correlaciona amb el sempre magnífic treball de Hopper. Si el grandiós artista americà ens subjuga amb la inquietant solitud que sap impregnar als seus espais i principalment al seus personatges , Joe D’art canvia la direccionalitat del seu fer per traslladar-nos a la solitud més intensa dels nostres paisatges més propers als que descontextualitza i els situa en una mena d’estat d’hibernació, en el que essent tot viu i actiu,  els injecta una mena d’estat en el que el distanciament el resitua en un nou estadi”.

Justament aquesta sensació s’ha reproduït avui al veure el cartell de Santes d’enguany. Els personatges que protagonitzen l’escena semblen deturats en el temps, com si estiguessin en l’espera del Glòria a les Santes per recuperar la vida, en una fredor ambiental que és habitual en el treball del autor, tal i com mostrava fa un parell de temporades amb la seva magnífica mostra que realitzà a Ca l’Antiga.

Tècnicament ben realitzat, amb un color de cel que marca la calor de l’estiu, i uns personatges que semblen a l’espera , juntament amb una tipografia freda i clàssica però alhora potent, confegeixen el global d’un cartell  que establert en uns criteris clàssics és alhora ben actual, i crec que tindrà una resposta positiva del públic en general.

Altre cosa serà tots els elements de merchandaising que genera el cartell i que en mans dels dissenyadors de torn acostumen a desvirtuar del tot la vàlua del global del mateix per centrar-se en l’anècdota o el detall més mínim. Un lamentable fet que hauria de tenir solució.

Com per exemple,  el cartell hauria de ser intocable tal i com l’ha presentat l’artista, i amb l’única finalitat de ser cartell. Les samarretes i altres objectes de comerç de Santes, haurien de tenir un disseny propi que fos absolutament aliè a la realitat del cartell, i evitar així la devaluació del mateix i del treball de l’autor que passa a ser un element de segon ordre, ja que la samarreta passa a ser l’important.

Repeteixo per tant la reflexió amb la que acabava l’any passat: “Cal entendre que una bona peça artística, com és el cas, no respon sempre a ser una bona peça comunicativa com ha de ser sempre un cartell.

Per això insto de nou al retorn de la idea primigènia, tal i com es fa a Barcelona , a Lleida i a altres ciutats. Que el cartell de Santes sigui i serveixi com a reconeixement públic a la tasca d’un artista per la seva trajectòria i respongui per tant a una línia creativa realitzada durant els anys de carrera, no com ara en que sembla premiar a qui comença, o a qui gaudeix de l’amistat de Cultura d’un Ajuntament que s’hauria de replantejar seriosament qui ha de ser el que triï el cartell de la seva Festa Major".

Però centrant-nos en el judici del mateix, tal i com pertoca, hem de dir que ens plau per que l’autor és fidel a si mateix i respon amb una obra clarament seva. I això és el que hem d’exigir si volem , com ho fem, un cartell d’autor, i no la parideta de torn per intentar demostrar una modernitat que no existeix.

Felicitats dons a Joe d’Art per la seva obra, fidel al seu llarg caminar durant molts anys.

Ara, sols ens toca demanar que el dissenyador de torn no el trastoqui i trenqui la seva freda calor de Festa Major.