PUNT D’INFLEXIÓ. JORDI TORRENT.

 

Des de no fa pas gaire, els artistes cerquen títols a les seves exposicions que compleixin  amb la crida d’atenció a l’espectador però que alhora expliquin en part la intencionalitat de la mostra que presenten.

Jordi Torrent sembla afegir-se al criteri i titula la nova exposició que celebra al Col·legí d’Aparelladors de Mataró amb el títol “Punt d’inflexió”, que és perfectament adient a la seva intenció de mostrar la seva nova mirada artística , en una abstracció personal que l’allunya del tot al paisatgisme evolucionat en el que havia treballat, i amb bons resultats, durant quasi tota la seva carrera.

Fa un parell d’anys que a tots ens va sorprendre veure el seu nom entre els finalistes del Premi de Pintura Vila Casas, acompanyant a artistes mataronines com Rosa Codina Esteve i Catherine Lorton. Un esdeveniment enormement important per a la seva carrera artística i que responia a l’obra que ara encapçala l’exposició mataronina.

Una exposició en la que l’autor repeteix de forma sistemàtica unes obres en les que amb la solitud contrastada del blanc i negre , estableix uns rítmics diàlegs entre formes originals i ombres que confegeixen un ambient d’inquieta gestualitat que alhora que sedueix-en per la seva habilitat creativa i compositiva, promouen alhora la creació d’un àmbit plàstic en el que un pensa que es pot cercar més.

Una recerca que es fa evident en les tres peces petites que completen l’exposició, en les que s’evidencien les sensacions de ritme i moviment  que a vegades s’escapen en les peces de més mida en la que destaca un treball confegit ja amb color i defugint en part del ritme homogeni de la resta del presentat.

És evident que l’autor es troba ara en les beceroles d’un nou camí. Que mentre abans amb el domini absolut que tenia de la seva creació, el treball era més fàcil i fluid i que ara cal pensar, cercar nous camins i provar molt en la recerca de les noves experiències, però com que ell mateix em confessava que està gaudint molt en el nou camí i en aquesta recerca mental constant, mentre que l’esgotament creatiu començava a aparèixer en l’obra paisatgística que havia treballat durant tant de temps, hem de pensar , i així ho desitgem, que ha aparegut un nou artista , amb un concepte diferent i que aquest pot ser el camí que el convertirà més en artista que en pintor, que és com quasi se’l podia qualificar.

Una exposició interessant , demostrativa de que l’artista quan vol pot anar més enllà i que en l’esforç i el convenciment de la capacitat d’un mateix, en poden sortir les suficients eines per seguir endavant en el camí de l’art que és ni més ni menys que traslladar les emocions personals als espectadors mitjançant la translació plàstica.

Ara el que cal es seguir en la recerca d’aquest nou “jo” artístic per afermar la nova personalitat creativa que estic absolutament convençut és molt millor que la practicada fins ara. I esperem que així, Jordi Torrent ens ho demostri en les properes exposicions.

 

Jordi Torrent

Punt d’Inflexió.

Col·legi d’Aparelladors de Mataró

Del 20 d’Octubre al 19 de Novembre de2023

 

JORDI TORRENT A BUKÓLICA

 

Segueix Bukòlica amb el seu desig i afany de promocionar l’art local i comarcal i presenta ara en aquesta primera quinzena del mes de maig l’obra de l’arenyenc Jordi Torrent que recentment va ser finalista amb una obra d’abstracció a la Biennal Vila Casas, fet que li ha donat un prestigi important a la seva carrera.

Torrent però no exposa a Bukòlica aquesta abstracció que ara sembla li surt de dins i que és una evolució consonant a la seva carrera, sinó que reduccionant el seu fer i el seu nom al passat, ens presenta una sèrie d’obres de caire figuratiu i alta qualitat que corresponen a un passat recent però que no responen ja a la seva realitat artística actual. Un tema aquest de difícil comprensió en l’artístic però de fàcil enteniment en el comercial.

Si no tinguéssim coneixement de la realitat creativa de l’autor, hauríem de dir que es tracta d’una excel·lent exposició de caire comercial. Encara que presenti una disparitat temàtica important que pot portar a al confusió, el cert és que les obres estan destrament realitzades i presenten una pulcritud tècnica acompanyada d’una saviesa compositiva que els fa actuals i amb un pòsit qualitatiu important, generant un conjunt que malgrat la disparitat d’objectius aporta una qualitat tècnica remarcable  que converteix a les peces presentades en pecs totalment cridaneres per a qui visita l’espai.

Però per a qui coneix la realitat de l’autor, com el que això signa, tot reconeixent el nivell de l’exposat li queda la pena de no poder veure obres de la nova línia actual de l’artista. Unes obres que un està convençut mereixerien igual atenció de l’espectador, però que potser per l’espai, han quedat amagades  a casa de l’artista per a una propera ocasió.

Per tant des de la visat del crític aqueta és una exposició amb trampa, ja que malgrat la qualitat existent en l’obra presentada no respon a la realitat actual de l’artista, però és una petita trampa  fàcil d’entendre, vistes les realitats de la vida.

Una exposició que agradarà sens dubte als amantes d’una figuració actualitzada i diríem més moderna i actual, però que decep als que sabem que l’autor està en uns moments en que es capàs d’arribar més lluny. Però tos entenem que ens agradi o no , tots hem de viure i potser tan sols es tracta de la recerca d’una  millor galeria , en el sentit de mercat, per que puguem gaudir absolutament de la nova plenitud de l’autor

 

JORDI TORRENT

Bukòlica. Carrer Barcelona . Mataró

Primera quinzena de maig de 2023

 

 

 

JORDI TORRENT O QUAN EL COMERCIAL NO ÉS SUFICIENT.

Jordi Torrent, artista d’Arenys de Munt exposa en aquest mes de Novembre a la sala del Col·legi d’Aparelladors i demostra que en no haver entés res del que era i significava aquesta exposició ha perdut la gran possibilitat de demostrar la seva vàlua com artista i no tan sols la seva habilitat com a pintor.

La sala del Col·legi d’Aparelladors no és pas una sala comercial a l’ús, en realitat i no fa pas massa era la sala capitular de les propostes de l’Associació Sant Lluc, que tenia per un costat la sala del Casal (nivell iniciàtic), la sala de la Presó ( per exposar ja amb una certa dignitat ) i la sala del col·legi d’Aparelladors , dedicada ja en  funció professional o semi professional , amb atenció no tan sols a l’àmbit local i sí a artistes de nivell d’altres contrades. La desaparició de la sala de la Presó pe raons de problemes estructurals en l’espai , ha comportat que la sala del Col·legi d’Aparelladors hagi de fer una funció “mix” , amb exposicions d’alt nivell ( com la recent de Pasqualotto) amb altres que a bon segur s’haurien quedat a la presó (cas de Jordi Torrent).

El pitjor, en aquets cas és que Jordi Torrent no ha entés que el salt qualitatiu en l’espai obligava alhora a un sal qualitatiu en el presentat. Que ja no valia el que es presenta en una exposició comercial i calia fer una mostra ad hoc, lligada i estructurada en uns conceptes dominants, amb una lectura sòlida i sense concessions populars. Dit d’altre manera entendre que una exposició no és una rècula d’obres situades més o menys estèticament en un espai lineal i sí que és com una petita història en la que es desgrana el pensament creatiu de l’autor. I aquest error que no seria important en un espai comercial esdevé de manera ben negativa quan s’ocupa una sala com la del col·legi d’Aparelladors.

Així Torrent ens presenta en aqueta exposició una mostra diversa i divergent, confegint una exposició que s’apropa més a un concepte col·lectiu que no pas al d’una individual. Unes obres de caire amable, sense complicacions. Formalment ben fetes però sense que en cap ocasió s’assoleix la trempera artística precisa per emocionar. Unes obres en es que certament cal destacar el bon treball de la llum en algunes d’ells però que sonen a vistes  i repetides , com d’uns estendards que podem trobar en molts altres artistes i a més amb una sobrecatuació amb l’abús de la gota i el regalim que pots ser eficaç en un moment però que cansa en la seva eterna repetició.

Una obra en la que Torrent demostra abastament les seves cracterístiques i qualitats pictòriques però que deixa fred del tot en l’assemblatge creatiu artístic que no dona senyals de vida .0 en la vibració interior ja que tot queda reduït a l’aparença de l’extern.

Una exposició comercial, en el sentit més ample de la paraula que potser en una galeria a l’ús quedaria dissimulada però que en una galeria ja establerta en un cert nivell artístic i creatiu queda desfasada i remarca del tot els seus punts febles que s’evidencien de manera absoluta.

Una fluixa exposició , la de Jordi Torrent, molt capaç d’assolir uns nivell artístics i creatius molt més elevats que l’avorrit nivell que ara ens mostra.

Una exposició però que ens obliga alhora a una altre reflexió , com ho és la de l’absència de galeries d’art comercial en la nostra ciutat. No tenim cap dubte que Jordi Torrent assoliria un bon èxit en una galeria comercial, en el sentit més habitual de l’art comercial. La seva habilitat compositiva , el seu to pictòric i l’amabilitat de la seva temàtica , estic segur que seria del gust dels habitual visitants d’aquestes  galeries. Molt lamentablement, Mataró n’està orfe , i llavors artistes com Torrent han d’acudir a espais com els de la sala del col·legi d’Aparelladors i llavors la bombolla esclata i deixa a tothom fora de lloc.

Les galeries comercials son un graó absolutament indispensable en el mon de l’art , tant per el de possibilitat que pot donar a un bon gruix de creedors , com per en certa menar actuar com uns formadors progressius a un bon gruix d’afeccionats a l’art. La seva absència crea situacions com les de Jordi Torernt que exposant a on no li toca obté uns rendiments molt més minsos del que obtindria davant una exposició normal en una sala comercial.

Diuen que moltes vegades per triomfar s’ha d’estar en el lloc adequat en el moment adequat. No sé si és el moment adequat per Jordi torrent el que sí queda clar que aquesta no era la seva exposició adequada.

(Les fotogarfies han estat extretes de la xarxa del l’Associació Sant Lluc)