El passat divendres en una galeria Lolett Comas plena a vessar ,
vaig tenir el plaer de presentar la darrera exposició de Perecoll, de títol “Papers
per una exposició” . Una interessant mostra que a més de demostrar la saviesa i
capacitat artística del creador, va permetre , i ens va permetre , trencar una
mica aquesta dicotòmica i reduccionista
mirada , que redueix a Perecoll a l’artista del negre , quan el seu fer va molt
més enllà.
Perecoll ha sabut fer del negre
el seu símbol d’identitat , el que està molt bé, però és obvi també que en la
mirada a la seva ampla i polièdrica carrera puguem analitzar que el negre no és
la seva filosofia , - com tampoc va ser la Malèvitx -, i sí en canvi és un
magnífic recurs per explotar de la millor manera la seva veritable filosofia
creativa que té en el volum la seva essència , i si de cas i com a segon terme
, el moviment.
No hi ha cap dubte que el volum és l’eix creatiu de Perecoll. Ho és en les seves joies que esdevenen petits projectes escultòrics. Ho és com no en les pròpies escultures , ja sigui en les de caire geomètric com en les més magmàtiques. I evidentment ho és en la pintura que esdevé de manera quasi inconscient en una mena de projecte , d’esbós , d’unes escultures que , ves a saber , potser acabaran tenint vida pròpia.
Un exemple clar és el negre
sobre negre . La difícil aposta no és més que una agosarada i encertada aposta en
la que el negre serveix d’acurat instrument per aconseguir una profunditat fora
de mides , difícilment abastable amb els mitjans i els cromatismes habituals.
Avui Perecoll es retroba amb les
seves formes humanoides que desenvolupà per primera vegada ja fa un bon grapat
d’anys per a uns treballs seriats , que esclataren de forma individual i majestàtica
en la seva sèrie al voltant de la guerra del Golf , en la que el blau nit esdevenia
color de referència , i que renovava , - ara amb el verd botella com a
referència -, en una altra magnífica sèrie que presentà fa quasi deu anys en la
ja desapareguda “Espai 28”.
En tots aquesta casos el paper i el color agafen protagonisme per a donar relleu, volum i dinamisme a unes formes dinàmiques que esdevenen protagonistes de les peces i en elles capgiren els conceptes per crear un especial mon de volum i moviment. Un món que li serveix a l’artista per aventurar-se per indrets que en altres verals son impensable, i jugar amb les formes , els volums , i com no amb el color, aconseguint unes resultats plàsticament molt atractius i artísticament ben meritoris.
Una exposició aquesta , que cal
mirar a fons. Veure l’habilitat però anar alhora més enllà per aprofundir en
els obres més lliberals, en aquelles en les que l’autor va més desfermat que
mai i davant de les quals ens trobem amb petites joies , - i valgui el joc de
paraules -, en les que la llibertat compositiva i creativa arriba altes fites.
Una exposició en la que un no
pot quedar-se amb l’esquer de la firma del creador ja que si va més enllà es
trobarà amb un reguitzell de magnífiques sorpreses artístiques que la
converteixen en un veritable i joiós regal de Nadal
