PER APLAUDIR , …. I MOLT

 

Recuperàvem ahir les imatges de la magistral conferència de Jordi Bonet a la Nau Gaudí, tot reflexionant al voltant de l’oblit involuntari en el que cauen moltes iniciatives , per positives que siguin , en el desert comunicatiu en que es converteix el temps vacacional de l’estiu, malgrat la presencia sempre viva de les xarxes socials.

Continuem avui en aquest camí per fer-nos ressò , i alhora aplaudir de manera ben intensa , dues accions patrimonials molt importants que han succeït en el nostre entorn en aquest període canicular i que cal celebrar i magnificar en el que valen. Per un costat ens trobem amb la compra per part de l’Ajuntament d’Argentona de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch ,i per l’altra l’acord aconseguit per fer més visible , - jo diria que visible -, el conjunt monumental de la Capella dels Dolors.

Us deixem aquí els enllaços amb les notícies publicades en el capgros.com ( Capella dels Dolors , Casa Puig i Cadafalch) que deixen ben explicites les raons i les circumstàncies . Per la nostra part res més que remarcar la importància de les mateixes.

En el que pertoca a Argentona , pel fet de tancar la lamentable història de la casa estiuenca de Puig que estava en un deteriorament greu. Un tancament que obre , malgrat la crisi , una possibilitat cultural molt important que bé faria l’Ajuntament de consensuar amb les forces culturals de la vila, no fos cas que com en tantes altres ocasions , a Argentona i a molts indrets , el resultat esperançador de la proposta esdevingués un veritable fracàs. Crec i espero que no serà així, i com argentoní  del Recull enciclopèdic , poso la meva col·laboració a disposició de qui s’escaigui.

Per la part de la capella dels Dolors , crec que tots hem d’expressar un rotund: Ja era hora. Era una absoluta vergonya que un dels pocs tresors monumentals dels que gaudim a la ciutat fos pràcticament invisible per el públic en general degut a la seva “peculiar” política d’obertura al públic.

Ara , tot serà diferent i tots , començant per els propis mataronins , tindrem ocasió de visitar de manera habitual el Conjunt Monumental i el podrem convertir en lloc de lluïment davant dels nostres visitants. Per això estem molt satisfets de l’acord aconseguit entre la Parròquia , el Museu Arxiu de Santa Maria i l’IMPEM. Un acord magnífic que celebrem amb joia , i davant de la importància del mateix fins i tot deixem de costat que l’IMAC no hi tingui res a veure , fet al voltant del qual bé es podria aprofundir.
 

I ja que parlem de l’IMAC bo és que també rebi la nostra felicitació per el cicle que ha organitzat al Clos de Torre LLauder , conjugant de manera ben escaient història , art i jazz. Un cicle del que lamentablement no podrem gaudir ja que totes les actuacions coincideixen amb inauguracions d’exposicions , com és el cas del Capgròs, i molt especialment amb la de la Col·lectiva del Sant Lluc i la retrospectiva de Josep Serra amb motiu del seus 30 anys de vida creativa. Una lamentable coincidència que no ens ha de obviar la merescuda felicitació per la pensada.

 

BOCABADAT

Fa tres o quatre anys que a la Fira del llibre vell que se celebra a Barcelona per la Mercè , vaig comprar per menys de cinc euros un magnífic llibre escrit allà el 2000 , per Lluís Permanyer i de títol “Ateliers” , en el que fa mirada a diversos artistes mitjançant els seus tallers privats. Un llibre que si el trobeu entre els descatalagotats no dubteu en comprar i que gaudeix del protagonisme de deu artistes que Déu n’hi do: Arroyo, Brossa , Clavé, Corberó, Chillida , Dalí, Miró,  Perajaume, Susana Solano i Zush.

Justament llegint el capítol de Susana Solano, l’artista explica que gaudia d’un magnífic taller en una nau modernista de Mataró que havia hagut d’abandonar per raons de les que no vol parlar. Un , al llegir això, es va maleir a si mateix. Haver tingut a Susana Solano treballant uns quants anya i a un pam dels nassos i sense saber-ho...

Ràpidament el nom de Pere Casanovas ( en la imatge , mig amagat rere el mitjó de Tàpies ) em va pampalluguejar al cap. Casanovas , l’escultor dels escultors. Aquell que és el responsable per ex. del “mitjó” de Tàpies, el “cub” d’Oteiza per el Macba o de tanta obra de Palazuelo, per dir tres noms cabdals. Aquest artits artesà , tip i fart de que s’acostin al seu taller els millors artistes del mon per a dur a terme els seus projectes escultòrics.

Pere Casanovas aquest nom respectat per arreu i tant desconegut a casa on ha volgut passar del tot desapercebut, mantenint un escrupolós “secret” professional que ha impedit que la ciutat s’hagi pogut aprofitar dels seus “escultors / visitants” il·lustres.

El nom de Pere Casanovas va aparèixer clarivident quan en  la setmana passada coincidia de manera casual en un tema professional amb un escultor del qui tenia coneixement de la seva existència , i també de la seva qualitat .

En la xerrada va sortir l’afirmació de que un exercia de crític d’art a Mataró , quan l’esmentat escultor em sorprenia tot dient: “Dons jo tinc el taller a Mataró” i davant la pregunta de la seva ubicació els meus ulls van començar a fer xirivies. És tractava d’un espai prou cèntric, i que aviat encara ho serà més, per el que hi he passat,  i passo, forces vegades sense poder arribar a intuir que per allà hi havia tot l’arsenal artístic del que he pogut gaudir aquesta tarda.

Per que aquesta tarda ha estat una passada que dirien els més joves. Els meus ulls s’han acostat a un estudi, show room, taller d’un escultor de primeríssim nivell , amb obres a mig mon , que ha compartit cartell d’exposicions internacionals d’escultors espanyols, de  dotzena escassa de protagonistes, amb Chillida, Oteiza,, Gargallo, Alfaro, Corberó...

Un escultor capaç d’exposar a la Maegth , quan era certament la Maegth, a Nova York, les principals ciutats de centre Europa , al que Salzburg està preparant una retrospectiva molt important de la seva trajectòria per el 2013, que....

Però el més important ha estat per a mi enfrontar-me  a les seves obres , la seva trajectòria , les seves maquetes, el seu projecte de futur amb unes escultures públiques del tot innovadores amb el ferro i el vidre com a protagonistes d’uns treballs que marcaren fites , abans i després. Una mirada , la meva, que no tenia prou capacitat per acaparar tants imputs , tant art i tant alt nivell, com el que he pogut gaudir en aquest amagat taller mataroní.

Lamentablement la visita comportava un pacte de silenci. El que he dit és tot el que puc dir. No puc descobrir ni nom ni indret , però penso que avui s’han començat a construir uns fonaments com per aconseguir una petita transcendència pública, una visita d’ escollits ,un ...

Sigui el que sigui , una possibilitat per que si no tot Mataró, al menys un bon grapat dels amants de l’art puguem gaudir de la qualitat que s’atresora en un espai prou cèntric de la nostra ciutat i amb un autor que ha trobat en l’anonimat mataroní el poder per seguir lluitant per un fer escultòric que ja ha merescut reconeixement internacional.

Una visita , aquesta d’avui, que m’omple de goig i que espero pugui fer més pública i amb més detalls ( fotogràfics especialment ) en començar la propera temporada.

Una visita que ha estat la manera més joiosa d’omplir el pap de gasolina artística , i com a veritable aperitiu artístic d’unes vacances que ja toquen a la porta i en la que intentarem sadollar-nos de bon art , que falta ens farà per seguir endavant en una nova temporada en la que les circumstàncies generals no ens fan preveure moltes flors i violes de l’art a Mataró i de Mataró.

 PATRIMONI

Si a Mataró tenim artistes que treballen ocults sense que ningú ho sàpiga ,  (el protagonista del comentari previ a aquestes ratlles , em feia la boca aigua tot anomenant-me els noms de directors de Museus que han passat per el seu taller en els darrers anys), també tenim veritables tresors que resten certament amagats .

Per això m’ha sorprès el poc ressò que ha tingut la notícia de que la capella dels Dolors s’obrirà  a la visita tots els dies de la setmana en els mesos de Juliol i Agost , obviant la dependència de la visita associada amb el Museu Arxiu de Santa Maria.

Una notícia, aquesta excel·lent , que hauria de produir una massiva assistència ala mateixa ( fet que no esdevindrà  )i que hauria de portar a tants i tants mataronins a visitar l’emblemàtic espai cultural i deixar de ser així el gran desconegut de bona part de la vida cultural mataronina.

Com magnifica notícia patrimonial és també el fet de la restauració de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch a la Pça de Vendre d’ Argentona. Una restauració avalada per la Generalitat com a  possible prèvia de l’expropiació/venda de l’emblemàtic espai per part del Govern de la veïna vila.

Dues notes patrimonials que bé serveix de contrapunt  cultural feliç als difícils moments de la cultura mataronina , escaquejada en un impasse del que haurem de sortit aviat so de pena de caure en un cul de sac d’el que serà difícil, però que molt difícil sortir-ne.

HOMENATGES I SIMILARS

EMÍLIA DE TORRES

Demà dimarts en la sala principal del Reial Cercle Artístic de Barcelona , la que va ser la seva segona casa durant tants i tants anys , s’inaugurarà una exposició homenatge a la recentment desapareguda Emília de Torres, antiga sòcia de l’entitat que justament va rebre la medalla d’or de la mateixa poques hores abans de morir.

Una exposició que romandrà oberta fins el 19 d’Abril ( Arcs 5. Barcelona, al final del Portal de l’Àngel ) i que servirà per fer justícia una vegada més a aquesta gran Dama del nostre art. Un acte al que havia estat convidat per fer-ne la presentació, circumstància que no podrà ser per coincidències professionals, però sí que tindré l’honor de que en el mateix siguin llegits uns textos meus que conformaran el catàleg.

Una exposició que recomanem , com no, amb tot plaer.

ANTONI COMAS. EDUARD NOVELLAS

El passat dijous va ser presentat ala sal de Plens de l’Ajuntament mataroní el retrat d’Antoni Comas , que a partir d’ara ocuparà espai en la sala de mataronins il•lustres.

Si de per se la notícia és remarcable , més ho és per a nosaltres el fet de que hagi estat Eduard Novellas a qui s’hagi realitzat l’encàrrec i que aquest l’hagi solventat amb una obra de gran qualitat en que ha sabut conjugar la seva personal plàstica en el camp del retrat i el paral•lelisme , extern i intern , amb el personatge.

Una obra magnífica que honorant a tots els protagonistes , honora a la ciutat.

PERECOLL

No és un homenatge però sí un honor que TVE et dediqui els minuts culturals del final d’un telediario de cap de setmana i això és que ha succeït amb Perecoll i el seu negre sobre negre.

Per si algú el vol xafardejar , aquí està el link corresponent.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/perecoll-el-pintor-que-solo-utiliza-el-color-negro/1056443/


PUIG I CADAFALCH

Aquest dissabte vaig assistir a la manifestació celebrada a Argentona per a tal de demanar l’adequada conservació de la casa d’estiueig de Puig i Cadafalch que es troba a la Plaça de Vendre i que en tan alt grau de ruïna es troba.

De la manifestació em van sorprendre negativament dues coses : Per un costat la poca assistència de públic , poc més d’un centenar per a una població que supera amb escreix els deu mil, és del tot lamentable, i per l’altra l’absoluta desorganització de tot l’acte, que esdevenia en protesta de patacada en comptes d’un acte serós . I això que es va anunciar una comunicació amb directe amb TVE.

Que cal efectuar puntada és evident i que a la que ens descuidem la casa anirà en orris, també. Potser per això em sorprèn més encara el desgavell generalitzat com ho demostra que era el cap de Natura qui portava les rendes de tot.

No és això companys , no és això. Cal recuperar l’esplendor de Can Puig , però cal fer-ho amb accions molt més ben organitzades queno pas les del passat dissabte.

ANTONIO VIOLANO

Antonio Violano.Aquest és el nom d’un escultor italià que a bon segur no dirà res a quasi ningú de Mataró, però és un important escultor que va exposar a Can Palauet allà el 2001 i que ens va deixar de regal l’escultura que ens acompanya i que podem gaudir a la Biblioteca Pompeu Fabra , justa al final de l’escala.

Dons bé, Antonio Violano ha estat seleccionat per prendre part en la propera Biennal de Venècia, en el pavelló oficial de Itàlia , que enguany adquireix gran protagonista al commemorar-se el 150 aniversari de la creació del país.

Una notícia agradable que valora encara més la magnífica obra que ja es propietat de tots.

Per això, molt ens agradaria que algú de Cultura tingués a bé , felicitar al protagonista. Ho faran ?. S’admeten apostes.