Viatjant per on sigui, quasi sempre de cop i volta i generalment de trascantó, et trobes amb un fet , un espai, un cartell, un... que et sorprèn i et descol·loca ja que trenca el concepte general d’aquell espai.
Això és el que m’ha succeït enguany en la carretera Terol- Madrid . A pocs kilòmetres de la magnífica població de molt recomanable visita com és Molina de Aragón , que per cert no pertany a l’Aragó i sí a Castella- La Mancha ,- és prov de Guadalajara -, hi ha un petit poble de nom Rillo de Gallo i en ell apareix resplendent , al costat de les habituals vivendes de caire rural i agrícola del poble, aquesta fantasiosa casa de clares arrels i inspiració gaudiniana que mostro en les imatges. Un edifici del que no vull ni pensar l’ensurt que s’enduria el Sr. Antoni si aixequés el cap i es trobés front tan especial vivenda.Les fotografies parlen per si mateixes i els comentaris els deixo a la llibertat de cadascú. És obvi que si algun fanàtic del Barça és capaç de convertir una vivenda en un santuari blaugrana i no el tanquem pas a Sant Boi, valgui que un fan de Gaudí es trastoqui i en plena terra de Castella és llenci desfermat a fer realitat el seu somni , o potser mal son , d’habitar un mal remake del treball del genial arquitecte.
PS.- És clar que un no s’estranya gens en aquells curiosos verals entre Molina de Aragón i Alcolea del Pinar. Poc després de l’ indret comentat , es troba el Monasterio de la Madre de Dios de Buenafuente. I més enllà es troben els pobles d’Anguita i d’ Aguilar de Anguita , que per cert desconec si en els bons temps de la connexió del PCE es deia Rosa Aguilar de Anguita , com quasi seria obligat per raons polítiques.
