COLORS

MORAT

Tos sabem el dia que és avui. Crec que no hi ha res més per a dir ja que tot s’ha dit. M’afegeixo, com no, a la multiplicitat de manifestos que avui s’han fet públics. M’agradaria que aquest dia no existís. Voldria dir que ja no cal, que s’ha arribat a la normalitat, a la igualtat.

Tinc la sort de treballar amb moltes dones al meu costat. No s’han de negar certes maneres de ser i de fer, exactament igual que en el cas contrari, però sigui com sigui he trobat en ells la mateixa capacitat , com a mínim, que amb els pocs companys masculins amb els que he compartit treball.

Avui, i elles ho saben, també és una mica el meu dia.
Que sigui per molts pocs anys.

BLAU

Un dia vaig portar un llaç vermell. La problemàtica era la SIDA. Al cap d’un temps vaig portar un llaç blau. Va ser una bonica manera de cridar públicament per la llibertat , la dels que estaven segrestats, i per la llibertat general del poble espanyol, sotmesa al xantatge terrorista.

Ara em trobo que m’han robat el llaç blau. Ho ha fet , amb premeditació, nocturnitat i traïdoria, un partit, el PP, que ha fet de la confrontació, la manca de llibertats , la doctrina única, el fatxisme, ( paraula que s’aparella amb altra de semblant significat ) , la mentida i especialment l’apropiació indeguda , els trets dels seu caràcter.

No em sento espanyol, i no m’emociona ni el se himne i la seva bandera, però tinc bons amics que si es senten motivades per aquests símbols. La seva apropiació malèvola , convertint tot en un joc entre bons i dolents, amb la greu equivocació per part del PP de pensar que ells son uns ( els bons) quan son els altres ( els dolents) , està creant aquell nivell malèvol de cultiu de la confrontació obligada.

Dèia fa uns dies que comença a ser hora de deixar el silenci i que aquest no ens faci covards. La postura del PP i totes les seves conseqüències son el pas enrera més important d’ençà la renovació democràtica. I caldria que hom ho tingues present ja que aviat en pot ser moment d’aixecar la veu.

De moment jo ja ho faig. M’han robat. Ha estat un llaç blau. Era el símbol de la llibertat. En les mans dels lladres ( el PP) ha canviat de significat. Ara és el símbol de la opressió , de la manca de llibertat, de la manipulació, del cinisme, de la bronca, de la baralla perpètua.

Que trist. Serà per què a mi sempre m’ha agradat el blau?.