A TRES EUROS

Tinc un bon amic, bon menjador i millor bevedor, que em diu s’ha convertit en especialista del vi a tres euros. Fart de que li prenguin el pel, segons ell que hi entén, amb vins que son poc més que uns Don Simón, però amb tota la fullaraca que calgui, ha descobert que a l’Alcampo hi ha un munt de vins semidesconeguts, entre tres i quatre euros , que son magnífics. I ell, a qui la conya mai li manca, m’assegura que vol demanar-ne comissió, ja que els seus amics, coneixedors de la seva sapiència en el camp, sempre acaben bocabadats davant les sorpreses que els hi presenta.

A tres euros, com no.

Un, en un camp ben diferent, el de l’art , cada vegada segueix més per aquest camí. Fart de preses de pel que ningú entén , per ex. algú em pot dir que fa Agata Ruiz de la Prada al Caixa Fòrum?, cada vegada em decanto més per petites exposicions que sempre acaben oferint un plaer difícil d’aconseguir en altres molt més publicitades.
Avui en vull parlar de dues. En un cas el plaer de la visita ha estat immens, en l’altre ja l’estic esperant amb candeletes.


GRANYER

Les Galeries Dalmau són una de les més antigues galeries d’Art de Barcelona, a bon segur tan sols superades per la Sala Parés.
A la cantonada de Consell de Cent i Pssg. De Gràcia, i de la mà de la família Draper, les escoles artístiques més importants del segle passat ( escola de Paris, Madrid, escola del Sur ...) i alguns artistes actuals de sòlida formació, ocupen les seves parets.

Visitar les seves exposicions és encert segur, ja que conegut o desconegut, el resultat sempre és molt plaent. Ara ens ofereix una magnífica visió de l’artista Granyer, desaparegut fa quasi trenta anys, i del que tots tenim presents les figures escultòriques de “bestiari” que es troben en els dos extrems de la Rbla Catalunya.

Ara a la Dalmau podem enfrontar-nos a un bon seguit de peces d’aquest tarannà, al costat d’un bon gruix de dibuixos i especialment amb un seguit de gravats, que quasi hauríem de considerar com repujats, d’una qualitat que magnifica atot allò que es fa avinent en les seves escultures, amb especial apunt per detalls com els lacats d’alguns bronzes que son una pura delícia.
Art del poc conegut, però que val el seu pes en or. Magnífica

CARLOS DE HAES





Si en un moment de bogeria ens dediquéssim a preguntar per l’antigor del paisatge com element diferenciat en el camp artístic, estic per segur que les xifres serien esfereïdores, i que el resultat aniria forces segles enllà. Però el cert és que el paisatge tan sols es considerat com a gènere a mitjans del segle XIX i amb Carlos de Haes com a primer catedràtic.

Ara , al Museu Diocesà de Barcelona ,es presenten les 56 obres (gravats i dibuixos) que varen ser donats fa anys al Museu de Belles Arts de Bilbao, i que son fefaent mostroari de la capacitat creativa de l’home que va donar caire identitari al mon del paisatge a l’estat espanyol.
Encara que sols es tracten de peces de petit format i d’una importància limitada, ja que estan lluny dels seus treballs més qualificats, la visió de la seva sapiència hauria de ser d’obligada visita a tots aquells que segueixen entenen al paisatge com element calu de tot el discurs pictòric d’ahir i d’avui.

Com veieu , vins de tres euros , que moltes vegades son més profitosos que d’altres més sofisticats, però evidentment amb molt menys cost.