JA ÉS PRIMAVERA

I no pas a “El Corte Inglés” . Ja sé que portem un temps que ho confon tot. Que anem en màniga curta quan tan sols comença març. Que l’enyor de la mar sembla que ben aviat serà superada. Però no és això. Ja sé que estem a tretze de març i que encara queden oficialment uns dies per la primavera, però que voleu que us digui. Deixeu-me ser cursi i dir que em sento primaveral. Les raons, aquestes:

FONS D’ART

Ahir al vespre , amb els companys Albert Alís i Josep M· Codina en un costat de la taula, i Jaume Graupera i Rafa Milán a l’altra , vàrem acabar la llarga negociació de “Proposta Mataró. Fons d’Art “ aquell que ha de nodrir a la ciutat d’un fons d’art dels seus artistes, que esperem serà viu i de qualitat.

Fa una setmana explicitava el meu desencís. Divendres al vespre m’arribava un mail de Rafa Milan , amb una proposta que em feia pampallugues ja que contenia totes les nostres peticions. Perfilàvem algunes puntualitzacions i en una nova reunió aquest dilluns tot esdevenia una bassa d’oli. Totes les nostres peticions eren acceptades , i a falta tan sols dels petits serrells d’ordre de burocràcia municipal podem dir ben fort i ben alt que ja tenim Fons d’Art.

Rera queden dos anys de lluites, incomprensions, baralles, no entendre res, o entendre massa el tot. Que si, que no. Però l’important està en el final. Be està el que be acaba. I de moment això te la pinta d’acabar be.

Potser per tot això vull donar les gràcies a tots aquells que han recolzat el projecte de principi a final i sense fissures. Als artistes que varen donar la seva signatura i es varen comprometre a l’aventura. A l’Albert i en Josep Mª que s’han mantingut ferms en la lluita . A n’en Perecoll que va apretar el que va caldre. Als companys periodistes que han defensat aquesta aposta com un be per la ciutat. A tots aquells que en els moments difícils ens han dit que calia seguir . A Joan Antoni Baron que ha cregut en el projecte i s’ha involucrat en l’aposta creient, com tots, que era bo per la ciutat. I molt especialment a les meves filles i a la meva dona que ha conegut i patit la meva lluita, les meves emprenyades , el meu mal dormir, el ..., i que ara com jo, tots sabem, que sembla que ha començat la Primavera a Proposta Mataró.

JOSEP SERRA

Avui he estat tot el dia a Barcelona. Aquest vespre he presentat a la Casa Elizalde l’exposició de Josep Serra , aquest magnífic artista argentoní, que ens ofereix una agosarada mostra del seu abstracte , sota un títol tan suggestiu com “Abstracte després de Nova York”.

Una llarga seixantena de persones estaven a la inauguració d’un conjunt de peces de fort impacte , en les que l’autor evoluciona molt profundament de les seves construccions matèriques que presentara fa un parell d’anys a Argentona, per llençar-se al buit d’una abstracció pura en la que els protagonistes s’estableixen en les coordenades de l’espai, la forma, el color i la textura, per esdevenir emocions netes i pures en una mostra que cal mirar sense presses.

Si la història construeix i la memòria urbanitza, com pregona Mendoza. Serra està en el punt àlgid de la seva urbanització plàstica, provinent d’una arrel històrica fermament concebuda en el concepte de la llibertat i el treball.

Una magnífica exposició que es pot visitar a Casa Elizalde (València 302. Barna) fins el proper 30 de març.