dilluns, de maig 14, 2007

PARTICIPACIÓ

Ahir, com ja he explicat vaig assistir a l’acte del PSC. Cent persones tallant al ras. Em passejo per les noticies d’altres actes dels diferents partits i veure les fotografies és per caure l’ànima als peus. No hi ha ni tan sols la família. Amb pocs participants i el PSC guanya per golejada.

Aquest fet , que depassa l’anecdòtic, sembla marcar la tendència del que succeirà el proper diumenge 27 , i tot sembla establir-se per els camins d’una alta abstenció. Quan fa pocs mesos , les eleccions més importants del nostre país, aquelles que en determinen qui se serà el seu president, varen assolir una xifra mínima que feia fredar , els polítics de torn varen entrar en la dinàmica dels tòpics de que cal examinar les dades i posar remei a aquesta devallada incomprensible...
Han passat pocs mesos i les coses van de mal en pitjor. I un , ciutadà de peu, es pregunta , que han fet els polítics per motivar la meva curiositat, ensenyar-nos el seu paper, motivar-nos en l’elecció... I un ha de contestar sincerament que res , per no dir , menys que res.

En aquestes eleccions els partits han establert una nova moda. Els polítics ja no presenten el seu programa a la gent interessada. El presenten als periodistes i son aquests els que traslladen allò que han sentit i més o menys entès. Així el ciutadà es queda bocabadat , sense ànim de replicar o ni tan sols amb la possibilitat d’expressar el seu neguit, opinió o postura.
Posem exemple. Es presenta el tema de Cultura un matí en hora de treball ( és clar que tots sabem que els artistes ni treballen, ni tenen hores). Es diuen les frases de rigor i anem a per un altra.

El periodista, que a més això de la cultura li porta fluixa ( sortosament no és el cas dels mitjans informatius en els que col·laboro) escriu el que bonament entén i demà serà dissabte.
No és mala estratègia per el polític. Mai ha dit res , el que passa és que el periodista ha mal interpretat les seves paraules. I per aquell que té dubtes , dons allò de “ si tienes guardia jodete..”, ja que no tindràs ocasió de parlar amb ningú i aclarir-les.

Potser per això la persona normal, aquella que justament creu que son els partits polítics els que s’han d’acostar a ella i no ella als partits polítics, acaba fen botifarra o dient allò de que ja us apanyareu.
Posem un exemple. I en aquest cas personalitzem. Un , fa trenta dos anys que exerceix un paper cultural a la ciutat ( no cal entrar en la vàlua del mateix) . No milita en cap partit, però fa molts anys que s’ha decantat particular i públicament per el partit que governa , malgrat mantingui una postura crítica envers la seva actuació. S’apunta a les plataformes que calgui , defensa el que i a qui , creu que s’ha de defensar , i sota cap concepte pot ser tractat com un enemic o un talp.
Dons be , aquesta persona a hores d’ara no té exacta idea de quin és el programa cultural del partit al que votarà , al que defensa i en qui confia cegament per millorar la ciutat.
La raó, senzilla. Diuen que si vols un programa, barallat amb internet i si tens sort en podràs baixar algun tros. Dons jo , que voleu que us digui, no estic per la labor.

Repeteixo , el paper dels polítics ha d’estar en explicar el seu projecte. I fer-ho a les persones interessades. Qualsevol altra cosa és fugir d’estudi , no permetre el contacte directe i escapolir-se de l’escomesa ( com diria el mestre Puyal) d’aquells ciutadans interessats en la ciutat i en la seva millora.

És per això que demano que aquell que disposi del programa de cultura del PSC ,o de qualsevol altra partit , m’ofereixi la possibilitat de fer-ne coneixença en profunditat.
Però sigui com sigui , jo no faré cap pas. Son els partits que han de convèncer als ciutadans , per tant espero amb ànsia l'enviament d'aquests programes culturals.

Encara que potser millor que ho faci assentat. Fa dos dies que reclamava responsabilitats en la contumàcia en l’error en la senzilla manca d’un accent, mil vegades avisat.
Com calia esperar , la callada per resposta. Potser podem pensar que Carlos Marpha , que segons tinc entès és com s’escriu el nom de qui mana en el Museu, fa festa en començar la setmana. Però un no desespera i segurà informant,

Ja son dos dies sense noticia al voltant de l’errada , avisada a tothom, feta a Ca l’Arenas al voltant del nom d’un protagonista de la mostra anyal. Vull explicacions i exigeixo responsabilitats.