No vaig poder veure a l’alcalde Baron a Àgora. M’hauria agradat i ara caldrà esperar a la redifusió. La causa, un magnífic sopar com a cloenda d’una tarda no menys magnífica , en el que escoltar als grans mestres, veure com parlen, discuteixen , s’apropen i es separen en el debat etern sobre l’art i el treball dels artistes , esdevé un d’aquells fets tan gratificants que et fan oblidar els mal de cap que a vegades provoca el fet d’exercir la crítica.

Una tarda plena de lliçons magistrals, acabada amb un sopar distés en el que s’apunten tantes coses, s’expliquen tantes anècdotes , i s’omple més el pap de l’esperit que no pas el físic , i això vol dir molt, ja que el físic va ser també excel·lent.

I entre mig, per passar el temps i obrir la gana, un passeig per Mataró, amb parada a La Confianza on aquests gran saberuts de l’art varen quedar admirats de la magnífica recuperació de l’espai i de la brillantor d’aquest indret. Una mirada a la recuperació de la muralla va ser de nou motiu de felicitació, fet que fem públic i avinent ja que és bo que de tant en tant la ciutat pugui sentir-se orgullosa d’allò que ha sabut recuperar amb bellesa i utilitat.


BARON I L’ART


No podem negar que la relació amb els artistes i l’art ha millorat molt amb l’arribada de Baron a l’Alcaldia.
Home sensible , amant de l’art , ha entès que la creació cultural no tan sols és un valor afegit del que disposa la ciutat, ans també pot ajudar a donar-li vida , en aquest fet demostrat de la cultura com a important element generador de “negoci” en tots els àmbits ciutadans.

Per això és habitual que assisteixi a moltes inauguracions, visiti exposicions fora d’hora , en faci esment en el seu blog personal, especialment en el que pertoca artistes locals que exposen fora de Mataró , - estic ben convençut que aviat parlarà de la mostra que Alís inaugura el proper dissabte al Monjo i que un joiosament presentarà -, i ha inaugurat el costum d’adquirir obra per Nadal que al mateix temps serveix de Nadala de l’Ajuntament.

Avui per això, amb tot respecte i afecte, li vull esmenar la plana. Vàrem coincidir el passat diumenge en la temàtica del post , en parlar de la mostra al voltant de la creació del Guernica , que s’havia inaugurat aquell divendres a la Fundació Palau a Caldetes. En recomanava la visita , cosa que és de lloar , però la reflexió hauria de ser diferent.

En primer lloc preguntar-se del per què mostres com aquesta es fan a Caldetes i no a Mataró. Després , una vegada haver maleït el mal ús dels diners que s’atorguen a Can Xalant i a Ca l’Arenas, lloc on després de deu mesos d’activitat encara no s’ha celebrat cap acte paral·lel, agafar el telèfon i fer trucada a Carles Marfà per dir-li que espera poder veure aquesta mostra a la ciutat.

Per què el que a bon segur Baron no sap és que aquesta mostra és itinerant i s’exposarà a la xarxa de Museus Locals de Catalunya. Com a bon segur tampoc sap és que l’Ajuntament de Mataró ( éa a dir el PMC i el Museu ) tenen per costum demanar tota la llista d’activitats de la Xarxa, valguin o no la pena. És una manera de treure’s les puces de sobre. I la frase no és meva i sí de la responsable de la Diputació que amb naturalitat explicitava aquest insòlit tarannà del Museu mataroní , únic en tot Catalunya.

I posats a esmenar la plana, vagi el toc d’avís per un mateix, ja que en parlar de la mostra de Caldetes va obviar la magnífica actuació de Carme Sansa en l’acte inaugural, tot recitant poemes del mateix Palau que pertanyien a una obra que dedicà al mal son que fou la destrucció de Guernika.