EXPOSICIONS

Fa ja uns quants dies que no parlem de cap exposició. La raó est tan simple com que la programació artística mataronina és del tot sincopada. A dies en que coincideixen un munt d’activitats s’hi contraposen silencis de setmanes sense res que oferir-se a la boca. Per això ara , després d’un parell de silencioses setmanes, es recomposa la situació i les inauguracions van apareixent per arreu.

És clar que el cert és que ja fa uns quants dies ( del 14 de Novembre exactament ) que a Ca l’Arenas han renovat part del seu espectre expositiu. I valgui l’expressió en els variats sentits de la mateixa , tant de distribució de les “freqüències” del fenomen art com en el “fantasmagòric” que és l’aspecte habitual de la casa en la seva permanent buidor de visitants.

Però de les dues exposicions inaugurades ( - Arena Tarrés ( interiors) / Annegien van Doorn (Various perspectives of my rrom) - ) no cal ni parlar-ne. La seva insubstancialitat , la seva buidor , la seva incapacitat de produïr la més mínima sensació , la més mínima emoció, les allunya del sentit real de l’art i per tant és molt millor passar-les per alt , quasi sense anomenar-les

I tot a l’espera de que la Marta Duran inauguri el nou espai expositiu de la ciutat que es troba a la delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona que es troba a la Plaça Xammar 2. Ho farà amb l’exposició “Lírica i Geometria” amb durada fins el 15 de Gener i acte inaugural aquest divendres a les set de la tarda.

Aquesta pot ser una mostra que pot servir-li com a petita revenja artística personal , després del disgust, o potser caldria dir emprenyament que ha significat per ella no estar present en la mostra de Pintura catalana celebrada a l’Ateneu, quan havia acceptat la proposta de la comissaria Sara Pajares i des del mes de juny l’obra destinada a tal fi esperava en el seu estudi que fos recollida , fet que no va succeir.
És ben cert que ens va sobtar la seva absència ja que entrava de totes totes en el nivell general, però existint un comissariat vàrem deixar en la nebulosa tota possibilitat , inclòs que no hagués estat convidada. La confirmació de l’oblit no deixa de ser una important taca organitzativa en tan important exposició.

Però com que un pensa que l’important de la mostra estava en la seva finalitat, jo li proposaria a la Marta que presentés aquesta obra en l’exposició indicant el cas i que en cas de venda , els guanys els lliurés a Creamòn. Crec que seria una veritable lliçó de senyoriu.

Igualment cal remarcar dues exposicions més. de caire ben diferents.

Per un costat en Xavier Ubach , acompanyat de l’amic i company durant tants anys d’aventures televisives , en José Luis Barcelona , exposa a “Esart” una galeria que es troba a Diputació 188 , cantonada Montaner.
Una exposició que segueix el caminar ben conegut de l’artista però que en aquesta ocasió ho fa de manera més lliure que no pas en la seva darrera experiència de la Laietana.

Finalment els fotògrafs Manuel Contreras i la seva esposa Maria Clara Sánchez , presenten en el C.A. Layetània la seva mirada al voltant de “L’Atlas : Dunes i Silenci” , una nova mstra del seu tradicional bon fer.

(Aquet post ha estat "penjat" a posteriori de la seva data , degut als sempre coneguts probleme s informàtics)