El combat continua i pel que podem saber , de moment es va guanyant als punts que és el que importa. I encara que sigui poc esportiu , aquí es tracta de guanyar encara que es facin trampes , en aquest cas cosa ben difícil. Encara que el cos es mantingui dolgut pels cops , la ment i l’esperit es mantenen alts , existint el convenciment en la victòria final.
Per això ens agrada pensar que quan llegeixis aquestes línies , - no saps la felicitat que hem tingut quan hem sabut que ja et movies per internet per seguir amb la teva tradició matinera de visitar aquest blog -, vull que sentis el crit ensordidor de la gent que tens al darrera , dient curiosament , endavant, endavant, i sense defallir.
No saps com, jo i molts, esperem trobar-te ben aviat per fer una abraçada , encara que sigui suau, que les costelles son traïdores , per poder fer unes riotes de tot el que està passant. Per cert, no t’oblidis de la caricatura , ara més que mai és per a mi imprescindible.
Afònic ja de tant cridar per donar-te ànims i força , una vegada més , endavant Pepe i fins molt aviat.
LA CIUTAT QUE SAP ON VA
Aque

Un eslògan però que porta fàcilment a segones lectures: Manca un interrogant al final?, sap on va , però no sap com anar-hi ?. Diverses lectures de les que a bon segur hi ha en resum una mica de tot.
El passat divendres vaig assistir a una xerrada al voltant de la cohesió social, organitzada pel PSC en la finalitat de rebre propostes per afegir i/o debatre en aquest proper congrés.
El cert és que per a mi va ser molt interessant. Els components de la taula, la presidenta de l’AAVV del Palau, ( Paqui Jiménez) , Santi Arcos ( àmbit social) , Pere Vilaseca (educació) i Maria Rovira ( cultura) van expressar les seves opinions que van ser ben vàlides i interessants , especialment les aportacions de Maria Rovira que no estava prevista en el programa ( es veu que queixar-se és bo i a vegades s’intenten arreglar les coses i així donar a la cultura el paper que li pertoca).
Però la taula no anava dedicada als oients. Sobre el paper els protagonistes erem els assitents i el PSC havia de ser l’encarregat d’aplegar les nostres cuites , però està ben clar que d’això res de res.
Un grapat de regidors al començament , que mica en mica van abandonar l’espai per ser tan sols Monte López la que va resistir fins al final. Però el curiós del cas és que mentre els protagonistes , - i per tant els que feien aportacions -, eren dels àmbits abans esmentats, ni Carlos Fernández ( participació ciutadana) ni Carmen Esteban ( Serveis Socials) eren presents a la sala, i tampoc ho eren els responsables d’àrea de Cultura i Educació. És a dir que cap dels responsables que tenien de prendre nota de les aportacions dels assistents va fer acte de presència, el que significa un menysteniment i un absolut menyspreu per tots aquells que havíem dedicat unes hores , just en acabar la setmana , tot pensant en voler ser útils a la ciutat i al partit, que així ens vàrem sentir , - ho dic per veu pròpia i per la d’altra gent que també hi va assistir -, usats per poder parlar d’una participació que és absolutament inexistent.
Si
Però potser la realitat és que el tema era la cohesió social , i per aquest nivell ja n’hi havia prou. Aquesta setmana toca el tema econòmic. Curiosament ja no es fa la reunió en un Casal d’Avis i sí a la Nau Gaudí (té collons la cosa) , on evidentment hi haurà megafonia i potser al final vi i pastes.
Sort que parlem del PSC , aquell que té tics tan curiosos com que per parlar d’educació no hi la mirada de l’escola pública i sí en canvi de la concertada i a més d’àmbit religiós. Per molt bé que parli Pere Vilaseca , la seva mirada de la cohesió social en les escoles ( concertades , religioses i de ciutat ) poc té a veure amb la realitat d’una escola pública i de barriada , o per què no dir de ghetto.
Un detall que per uns serà una anècdota i per altres , entre els que em trobo , la demostració d’un partit en certa manera desnortat , molt content d'haver-se conegut , que a vegades dona la impresió de que ni sap cap on ha d’anar ni té idea de quins han de ser els camins per arribar-hi.
2 comentaris:
FORSSA PEPE, !!!
desde el Distrito Federal
(...no tinc c trencada)
Pere,
no et falta raó, però deixa'm matissar:
-He vist algun resum de l'acte on es recull perfectament la major part de les opinions. A vegades la presència física és més una qüestió anecdòtica, un tema que té més a veure amb un cert concepte de l'educació que de l'eficàcia.
-La taula estava bé, diversa. Potser sí que algú de l'escola pública hagués estat més bé, però divendres feien vaga, no?
-La Glòria va moderar bé, no vaig veure cap problema.
-La Montse López, no només hi era, sinó que escoltava amb atenció. Aquesta noia cada vegada m'agrada més: tan discreta, sempre concentrada... No podia deixar de comentar-t'ho.
Ramon Manté
Publica un comentari a l'entrada