SANTI CARRERAS

Avui cal, i amés m’agrada molt , felicitar a n’en Santi Carreras per haver estat anomenat cap de programes de Catalunya Ràdio.

En Santi és bon amic de fa temps. Vaig col·laborar amb el seu pare , hem jugat en el mateix equip de futbol-sala , i a més les nostres filles han compartit estudis , lleure i esports. Amb ell he xalat molt i me l’aprecio més encara.

No tinc cap dubte que en el periodisme és del millor del que hem gaudit a la ciutat , - el seu currículum és prou explícit -, però en canvi és també el gran oblidat. Malgrat haver estat cap d’esports de Catalunya Ràdio durant un munt d’anys , haver participat en diverses olimpíades , campionats del mon i mil i un actes esportius de primera línia , mai ha estat cridat a participar com a professional en activitats relacionades ni amb el periodisme ni amb l’esport .

Però potser vaig errat i el que ha succeït és que ell no ha acceptat la convidada , dolgut com està amb el poder municipal pel malbaratament que està fent del fons fotogràfic de la família Carreras que va cedir a la ciutat , fet que l’hi ha fet plantejar-se en diverses ocasions reclamar el seu retorn ja que no s’ha complert cap dels pactes establerts en la cessió.

Potser dons seria el moment de posar fil a l’agulla. Moltes serien les ciutats que es donarien cops de cap per tenir en el poder algú capaç de sentir-se , en aquest cas mataroní, fins el moll de l’os. En Santi s’ho sent. Potser , i encara que es vegi el llautó per part del Govern , és el moment de recuperar el temps perdut.

Però potser qui mana , vist els posts del dia , no està gens per la labor.
Sigui com sigui, Felicitats Santi. Tens el càrrec que la teva capacitat mereix.

15 cms de FELICITAT.

Avui mentre comprava el diari he vist la revista “Sexologies “ que segons m’ha informat el bon amic quiosquer , un jove trempat que em tracta amb el ja en desús total “mestre” , és una mena del mític “Ser padres” però al voltant del sexe.

Dons bé , en aquesta revista i en portada apareix amb lletres grans el següent esquer : Us regalem 15 cm de felicitat , mentre que en un lateral apareix una caixa en la que un penis-consolador espera amatent.

No soc pas un estret i m’espanto de poques coses però el cert és que he quedat bocabadat. En diaris i revistes he vist regalar de tot , però no pensava arribar a aquest nivell.

Sigui com sigui el cert és que la revista ha volgut deixar palès que és científica i catalana , d’aquí els 15 cms. Mida científicament correcte i estalviadora en l’econòmic. Som-hi !