DEU ANYS



M’acosto avui a la Tele Mataró per poder fer una ullada a uns documents antics. No cal ni dir que em sento com a casa i en aquella casa és obligat acostar-se a fer el rendez-vous a l’Ester que em mira seriosament i a continuació em renya: “Tu com tots” comença i a continuació dispara les queixes ( amb raó) de l’oblit generalitzat de que aquest 1 de Novembre s’han acomplert 10 anys de l’entronització de la “Laia l’arquera “ que en aquest temps i com era previsible , s’ha convertit en la veritable icona artística de la ciutat.

La gegantina escultura de Rovira-Brull sortosament ha esdevingut no sols un element artístic que dona la benvinguda als visitants , ans és com un element defensor del membres de la comunitat. La seva fesomia , el ritme innat que desprèn , la peculiar bellesa del les seves formes , confegeixen com un esperit protector de la ciutat , alhora que és el seu símbol més preuat.

Deu anys son poc i molt alhora , però suficient per que la Laia sigui coneguda i estimada per arreu . Felicitem-nos dons alhora que de nou vagi el nostre agraïment a n’en Josep Mª , - estigui on estigui , per la seva saviesa i qualitat.

PS.- Han passat ja deu anys i caldria reescriure aquella part de la història d’aquell dia , i que mai ningú ha volgut tocar.
Es bo repassar fotografies ., - algú en podria penjar algunes en el facebook -, i no estaria de més intentar fer repàs dels presents , i molt especialment dels absents.
Amb el llistat d’absències no tan sols hi ha per sucar-hi pa , ans també queden ben definides certes persones que sempre s’han donat per respectables i potser caldria pensar que no ho son tant.

I qui té memòria sap perfectament de qui parlem. I el que és pitjor , el per què.

MES PSC

Em tranquil·litza una mica veure els declaracions de Ramon Bassas recollides en el capgròs.com , al voltant del projecte de futur del PSC a la ciutat.
Malgrat la seva ambigüitat , ja que la personalització pot anar per un cantó o per un altra , al menys ens dona un percentatge per l’esperança. Però el dilema no està tan sols aquí i és que la renovació sols es pot fer apujant el nivell i sense mirar interessos i famílies.

El cert és que en realitat , i si de veritat vol , es ben fàcil ja que és tant baix el nivell de forces de molts dels que es mouen en el partit, que superar-lo és qüestió d’un tres i no res, fet que agrairien aquells que valen i es veuen frenats per la càrrega afegida.
Però al pregunta queda clara , voldran?.

Vull imaginar que la seva intel·ligència els marcarà un camí de futur en el que molts han de quedar ben enrera.