CONTINUACIÓ

Mig d’amagatotis , així com d’amagat ben lluny del bombo i plateret , tal i com agrada a l’entitat , la Fundació Caixa Laietana ha ampliat amb un bon grapat de metres els seus espais expositius de l’Ateneu , donant sortida al seu Àmbit Zero fina a la Riera , ocupant l’espai de l’antic restaurant Sant Bernat. Aconsegueix així un espaí amplíssim i excel•lent que permet diversificar exposicions o convertir-lo en un de sol , en el que es pot realitzar una mostra de gran format , amb el gran avantatge d’una mirada a l’eix exterior de la Riera , amb el que de punt d’atenció significa , trencant aquesta estúpida , però real barrera , dels trenta metres del carrer Bonaire que limitava , i en molt, el flux de visitants.

Per inaugurar-lo ha tingut la bona pensada de fugir de l’exposició habitual, com si ens piqués l’ullet i ens digués: atenció que volem anar més enllà , tot presentant els treballs visuals de Dionís Òrrit, que sota el títol de “Continuarà ( Irredempt ) “ , ens ofereix la seva peculiar mirada al “fet literari” , essencialment al català en el que significa en relació a la societat que l’envolta.

Difícil és encaixonar a Òrrit en una corrent definida. Conceptualisme, poesia visual, objectes poètics ..., sigui com sigui ja que la definició poc importa , Dionís Òrrit és un creador que pretén oferir un discurs net, captivador i atractiu. Defugint de tota intel•lectualitat , ben sabedor que aquesta allunya al visitant de a peu i per tant trenca tota possibilitat de comunicació, Òrrit aposta per una lectura directa , clara i concisa , sense engany ni metafísica de trascantó per oferir uns pensaments nets , clars i diàfans , - potser com el paisatge del seu Pallars -, que arriben a l’espectador i aportant, com ell mateix diu, els suficients granets de sorra per a la reflexió i el debat permanent des d’una visió personal i compromesa.

Una mirada , la de Dionís Òrrit, àgil i intel•ligent . amb un punt de diversió , apostant per la finesa que ens acosta a tants grans mestres com ho puguin ser els sempre referents Brossa i Viladot , cercant sempre la complicitat de l’espectador que se sent proper al representat i que “entén” , - fet massa vegades estrany en creadors de la seva onada -,el concepte , la finalitat i accepta , tot aplaudint-la , la manera d’expressar aquest ideari.

Així ens trobem davant d’una mostra que peça a peça ens apuntala en una mirada crítica , mordaç, irònica , però alhora també dolça i simpàtica , envers un món , el literari, i per ampliació , el de la creació, en relació a un sentiment de pertinença a un país , amb tot el que significa en el concepte d’eix , estructura i pensament.

Una mostra , aquesta d’Òrrit, que cal recomanar amb tota intensitat. Una visita però, que cal fer net d’ulls oi obert de ment , per gaudir amb tota intensitat del munt de flashos que sense parar ens ofereix aquest trempolí resident a Badalona , que ens demostra l’alçada del nivell de la sempre atractiva i intel•ligent mirada al món que l’envolta.

Dionís Òrrit. Continuarà ( Irredempt ).
Ateneu Caixa laietana. Fins el 31 de juliol de 2010

ISRAEL

No puc , ni vull, estar-me de criticar amb tota força la nova actitud de l’estat d’Israel , amb l’atac criminal dirigit als vaixells que es dirigien a Gaza.

Ho vull fer-ho amb la claredat d’aquell que sintonitzant amb el poble palestí, - per a mi tots els pobles oprimits i desvalguts mereixen la meva atenció, i més des de l’observatori del nostre estat benestant -, no ha acabat mai casant-se amb la seva causa per l’evident component terrorista que s’amaga en el seu interior.

Però una cosa no treu l’altra. La nació d’ Israel,- no confondre ni amb el poble ni amb la religió-, de fa massa temps actua amb una total impunitat , saltant-se totes les normes hagudes i per haver , com si el que va passar fa uns anys li hagués donat patent de cors , i pogués fer i desfer al seu entendre , sense respectar cap norma ni llei escrita.

La seva actitud bel•ligerant en aquest cas , la resposta desmesurada amb aquest punt d’avís per a navegants , del tot mafiós , xulesc i prepotent , i molt especialment l’actitud dels seus representants , de la que aquí hem tingut bona mida amb l’ambaixador israelià que ja hauria d’haver estat cridat a l’ordre , encara que només fos per creure que aquí som idiotes , hauria d’haver provocat una resposta molt més important de la tèbia que han donat els nostres poders polítics i socials.

És per això que vull aixecar la meva veu , davant aquesta nova passada per l’arc de triomf, de totes les lleis i els drets internacionals per part del poder israelià, que en nom de drets divins , es creuen amb dret i poder per fer, desfer i decidir.
I cal dir que no , que no és així i no haurà de ser més. I menys encara si es parla de drets divins o religiosos, ja que tots sabem , inclosos els creients , que Deu no existeix , encara que per a molts llestos, sigui la coartada perfecta.

Però en aquest moment de cridar que ja n'hi ha prou , hi trobo a faltar la veu d'aquells fervents defensors eterns de l'estat semita. És en moments com aquest quan cal fer evident la discordància, sota pena de que el silenci els faci còmplices.

Encara que un pot entendre que quan la cagada és tan grosa , millor aixoplugar-se i esperar a que el temps escampi.

I com que seguim sense resposta

TRANSPARÈNCIA A L'IMAC

PENEDÈS I PERA DIMISSIÓ