GRÀFICA

Soc un gran defensor de l’obra gràfica , sigui quina sigui la técnica emprada. Una defensa recolzada tant en la gran qualitat que generalment atresoren tota mena d’estampes , ans també per la possibilitat de poder adquirir treballs d’artistes de primera línea i qualitat a uns preus assumibles per al bon afeccionat. Lamentablement però l’art gràfic no acaba d’aconseguir la consideració de molta gent. El desconeixement tècnic i moltes vegades aquesta estúpida consideració del dubte en el sentit d’obra única ha creat una absurda malfiança que fa no existeixi la passió per ell que crec hauria d’existir.

Això passa per arreu i per tant també a Mataró on a més de gaudir d’un dels grans gravadors “clàssics” com és el cas de Rafael Estrany , ben admirat aquí per la seva pintura i en canvi respectat mundialment per els seus gravats, tenim un Taller de Gravat magnífic , amb una tasca de traca i mocador , amb un nivell de resultats excel•lent com ho demostra exposició rera exposició. Un Taller municipal a qui el mateix govern que l’aixopluga , ni li fa cas , ni el potencia , ni molt menys el llueix , tal i com mereixeria.

Potser per totes aquestes prèvies fàcil és pensar que l’exposició d’obra gràfica d’artistes contemporanis catalans que es presenta en aquest mes de juny a l’espai Capgròs , a bon segur pasarà del tot desapercebuda , i seria una llàstima.

Ho seria per un cantó per la qualitat dels artistes signants de les obres presentades amb noms tan llaminers com Miró, Ràfols Casamada , Alcoy, Brossa ,Argimón , Jorge Castillo, Hernández Pijoan , Zush , Victor Mira..., artistes que a més queden dignament representats , no amb obres de gran col•lecció, però sí amb obres personals i de qualitat contrastada.

Però la mostra té a més el valor afegit d’uns preus del tot recomanables, que no superen els 500 euros , en una relació qualitat / preu altament favorable, el que hauria de permetre a tot bon afeccionat disposar d’una obra de qualitat sense necessitat de fer bogeries.
Per tot això hem de recomanar intensament aquesta exposició, i en la diversitat de gustos , estils i tendències que proporciona la visita , remarcar les obres de Ràfols Casamada , i molt especialment el troquelat de Jorge Castillo ( excepcional ) . Una recomanació que és d’aposta guanyadora.

ARTISTES I EL MAR

Dos artistes mataronins prendran part properament en dues exposicions que tenen el mar com a eix central.

Per un costat en Josep M. Jodar , serà uns dels participants de la “Surf art” que del 22 al 25 de juny ocuparà la Galeria Cosmos ( Enric Granados 3. Barcelona ), organitzada dintre del Internacional Surfing Day , essent tots els artistes participants , practicants actius d’aquest esport.

Per altra costat , a partir de demà mateix i fins el proper 6 de juliol , la Sala Parés i en el seu espai 2, presenta la mostra “La ciutat i el mar” , amb la presencia d’onze reconeguts artistes habituals de la galeria , entre els que es troba el mataroní Alberto Romero , que segueix afermant-se com a creador important d’aquest espai.

Finalment , amb el mar com a distància i separació, hem de fer avinent que des de el passat 28 de Maig i fins el 26 de Juny , la galeria “El temple” de Palma de Mallorca ( Ramon Llull 18) presenta la mostra conjunta de pintures de l’argentoní Pep Suari , de fa molts anys afincat a l’illa, que comparteix espai amb les escultures del mataroní Josep M. Gomis.

CARA I CREU

M’arriben bones notícies al voltant de la Nau Minguell, que s’inaugura els primers dies de Juliol. Com tots vostès saben , el projecte de la mateixa res té a veure amb l’inicial que donava protagonisme als artistes. Les reiterades queixes van produir un seguit de converses entre Tecnocampus i diversos artistes i col•lectius de creadors que van anar en orris pel desmesurat preu de lloguer dels espais.

No fa tant , ja varem comentar que hi havia ordres de “les altures” que a Can Minguell hi havia d’haver artistes , “al preu que sigui” , i ara sembla que les demandes han canviat i al final hi hauran artistes a Can Minguell, fet del que ens congratulem , i molt, i del que en certa part ens sentim “ culpables” .

Felicitats dons si al fina tot acaba bé , però volem repetir la nostra queixa pel malament que s’ha dut a terme tota la història i fins hi tot com acabarà. Dic això ja que és Tecnocampus qui ha anat a buscar a “certs” artistes i a “certs” col•lectius , no havent fet , tal i com caldria , una crida a tothom. Aquesta discriminació positiva envers alguns , és un punt que mai hauria de succeir en circumstàncies i indrets com aquest, però tot ha estat de suspens absolut.

I ja que parlem de suspens , suposo que ha etat definitivament suspesa la visita oberta que s’havia de fer justament per a tots els artistes que poguessin estar-ne interessats , i que repetidament va prometre Alícia Romero. És la cirereta en un procés que s’ha dut a terme de manera lamentable, encara que restant encara un mes per la inauguració...

I si aquesta és la cara , m’arriba també la notícia de la quasi segura suspensió de l’activitat artístic / cultural que n’era pròleg de Les Santes. Segons sembla ,l’IMAC ha tornat a fer de les seves.
Com es diu a vegades , ampliarem la notícia.

TRANSPARÈNCIA A L'IMAC
PENEDÈS I PERA , DIMISSIÓ