CY TWOMBLY

Avui és obligat començar el post amb el record de Cy Twombly, el magnífic abstracte americà que ha mort avui a Roma , als 83 anys d’edat.

Per aquells a qui l’abstracció és el paradigma de l’art , avui la mort de Twombly ens deixa de nou encongits , - cada vegada ens queden menys mestres de l’abstracció pura -, però en el meu cas m’agafa encara emocionat de les obres que vaig gaudir recentment a la Tate Modern i que apareixen avui en aquest post.

Twombly va ser d’aquells autors que es van separar del que en podríem dir ortodòxia de l’expressionisme abstracte, amb Jasper Johns i Robert Rauschemberg, centrant-se en el seu cas en aquesta estilística tan particular del gest , la cal·ligrafia i el grafiti , que va donar a la seva pintura a quest toc tan particular, que en certa manera el convertí en un artista proscrit, però amb un grup de seguidors entusiasta i perseverant, entre els que em trobo.

Ens quedem en el seu record , amb les paraules que servien fa un parell d’anys per presentar al Guggenheim de Bilbao una magnífica exposició seva. Deien així:

La riqueza expresiva de Cy Twombly radica en un lenguaje metafórico lleno de símbolos que reflejan temas mitológicos, el paso del tiempo y lugares de interés personal para él.

La historia, la poesía, la mitología clásica y el paisaje mediterráneo son algunas de las fuentes de las que bebe el artista para crear sus obras. Muchos de sus títulos reflejan estos orígenes creativos.