CAP DE SETMANA EN NEGRE

Quan comença l’any una de les meves fixacions es veure en quins dies cau el primer cap de setmana de juliol  i pintar-lo ( mentalment ) en negre, dons per a mi és un dels més inútils i estúpids cap de setmana de l’any j aque es celebra allò que en diuen “Festa Popular” del meu barri, encara que en bona part no ho és ja que diuen que és la festa dels Molins i jo soc de Torner , però bé, és igual, la pateixo com a pròpia.

Diuen que és festa i diuen que és popular i en realitat és el reclam festiu de quatre amiguets que conformen una quasi invisible associació de veïns , - així va l’associacionisme veïnal -, que aprofiten els diners que el consistori dona per altres coses per fer gresca i tabola en l’entorn més cutre , caspós i anticultural que un pugui imaginar.

Ahir va tocar batukada , que crec s’hauria d’escriure va-tocada ( de collons , és clar ) , cantant digne de ser jutjat per atemptat cultural i un grapat d’insults al bon gust, més un parell d'actuacions que han durat fins quasi les tres del matí.

Ara , mentre intento escriure quatre ratlles després d’haver desistit per el soroll  d’intentar visionar una bona pel·lícula, he tingut ja la meva ració d’havaneres ( quota catalanista suposo , sense que els organitzadors entenguin que  la veritable havanera ni és catalana ni es canta en català, però que hi farem ) amb el final esperpèntic de sentir “ la bella Lola” al ritme de “ no te vayas de Navarra” aprofitant el tres per quatre.
A continuació una dosi excitant de rap , passat per l’aigua del desencert , i ara toca assasinat musical massiu en un ball de patacada en que sort que els músics avisen de que va la peça , ja que tot sona igual: pasodoble, tango, cumbia o el que més convingui. Tot en una actuació en que entens la necessitat del tan controvertit  avui mateix SGAE, i no per qüestions recaptatòries i sí per el que hauria de ser policia cultural, que hauria d’impedir que peces de cert nivell, - algunes històriques i antològiques  -, sigui vilment massacrades amb el consentiment de tots.

I demà hi haurà més amb l’espetec final del ja tradicional espectacle de baile i cante flamenco , davant del qual algun dia  algun andalús amant de la seva cultura popular, hauria de fer un gest dient que ja n’hi ha prou de masacrar-la en l’habitual esperpent cultural  que ens ofereixen aquestes entitats d’aire andalús, tan recolzades per l’antic consistori i que ara Joan Mora tampoc sap col·locar en l’indret que els hi pertoca que és ni més ni menys que el d’una xenofòbia cultural ben parella a la de PxC.

Les festes de barri, mal dites populars , és un d’aquells animals peluts que hom té molt clar que cal controlar com a perillosos ( amb les pertinents excepcions com Cirera , L’Havana o Peramas – Esmadies ) , però a les que ningú gosa posar el cascavell , ans el contrari. I així ens va.

AIRES POLÍTICS

En el dia d’avui han coincidit en mi un parell d’accions que m’han mostrat clarament com van les coses en aquest començament de mandat municipal.

Avui he tingut la primera trobada , absolutament casual, amb el nou regidor de Cultura, Marcel Martínez, al que agraeixo els elogis a aquest blog del que per el que he vist té notícia diària i puntual. A veiam si serveix per alguna cosa.

Una trobada amigable, amb disposició a cooperar i amb promesa d’una conversa molt més llarga i intensiva , dintre d’un temps quan les coses s’hagin ja estabilitzat. Compromís efectuat també amb Carles Soriano com a president del Llimoner  amb el que hem coincidit en la xerrada , i amb Joan Mora que ha fet seus els desitjos comuns. Xerrada informal que cal valorar com a tal.

Per l’altra costat aquest matí coincideixo pel carrer , - sense  que jo em doni compte de la seva presència -, amb una regidora de l’antic consistori , que en veure que no li dic res m’etziba mal carada :” que , ara ja no toca que em saludis”. El cert és que m’ha sorprès tant , que tot ha quedat en un “ perdona , però no t’havia vist” i he seguit endavant , però al cap de quatre segons m’han donat ganes de tornar enrere i dir-li quatre coses ben dites, però m’han parat.

El cert és que m’he sentit dolgut. Aquesta regidora és persona que aprecio i penso que ha fet bé el seu paper , - minsa paper , però fet amb tota correcció-,  i sols puc entendre la seva sortida de to com aquest fet que es nota per arreu, - amb Baron al capdavant -, de no haver paït el que el poble ha dit, que és ni més ni menys que en vol uns altres que manin , que ja s’ha cansat d’ells.

I davant d’això el primer que cal fer és entonar el mea culpa, i mirar endavant cercant un futur millor per la propera ocasió, fet que el PSC local no fa per cap costat. No ha entès el missatge dels electors , no ha acceptat els errors que l’han portat a la derrota , es vol regenerar amb una gestora conformada per els mateixos que es segueixen dient en tot moment els guapos que son i els imbècils que han estat els ciutadans  que els hi ha donat l’esquena i que amb ells tot serien flors i violes . ( L’exemple de l’acceptació sense haver-ho dit mai a ningú , del forat de cent mil euros a cultura , els desqualifica a tots per qualsevol opció futura ).

I així anem. Abans mesells i ara perduts.

Certament , que hem fet per a ser sempre tan capgrossos.