EL MAL SOMNI D’UNES NITS D’ESTIU

Com calia esperar , l’affaire Shakespeare dona molt per analitzar. Sols cal escoltar, analitzar les mil una bajanades que diuen tots  encolomant el mort a l’adversari, i de pas intentar escoltar curosament en el silenci de l’executor.

Vistes i escoltades les parts de l’auca , és majoritària l’opinió de que CiU l’ha errat , i molt, amb l’eliminació del Shakespeare quasi a punt del toc del timbre d’atenció. Ha estat un greu error polític ( manca de comunicació amb la resta de grups polítics ), de ciutat ( la imatge de Mataró queda del tot malmesa ) , cultural  ( cap explicació fora de l’econòmica ) i principalment ha creat un sentiment de CiU , que molt m’agradaria no es convertís en real, com un grup que com Atila no deixa herba per allà on ha deixat petja.

Una postura , la de CiU, que a més s’estableix en el “mando i ordeno” , dons ha actuat i després no ha obert la boca per respondre a cap de totes les coses que s’han dit, algunes d’elles que precisen d’obligat aclariment com poden ser els cassos del dèficit de l’IMAC, la signatura del conveni amb la Generalitat, o la programació de la mostra.

Davant d’aquesta postura intransigent , - CiU s’equivoca no sortint a la palestra per explicar la “seva” veritat -, la resta de protagonistes es senten segurs i declaració va i declaració bé, i embolica que fa fort.

Penedès ,  a qui aniria con anell al dit la mítica frase del Borbó al dictador Chávez , es llença tan content a explicar irregularitats contables per “tapar” un dèficit real que no passaria l’anàlisi de qualsevol auditor per benvolent que fos.

Un dèficit al que ha ajudat la important quota del Màster en Gestió Cultural que s’atorgà Penedès a si mateix , en un màster dirigit per l’actual Conseller de Cultura , Sr. Ferran Mascarell, en el que per cert no va aconseguir plaça per mèrits ( obvi és quan no en tenia cap) i va aconseguir “entrar” per gestió directe d’una important creadora local, a la que després va “pagar” amb menysteniment i allò que vulgarment es diu “puteig”.

Però en aquesta carrera de despropòsits el PSC no vol ser menys i sorprèn amb un nota en la que textualment diu: ....De manera absolutament unilateral, sense cap mena de comunicació prèvia als grups municipals o als representants ciutadans a l’Institut Municipal d’Acció Cultural, que s’han hagut d’assabentar per la premsa local. Una breu nota de premsa per donar a conèixer la supressió d’un festival que havia estat aprovat pel Consell Rector de l’IMAC, ....

És difícil comunicar res als representants ciutadans  a l’IMAC ja que per norma cessen en la seva funció en acabar qualsevol mandat , però el que és d’un cinisme fora de mides és que el PSC parli de que el festival havia estat aprovat pel Consell rector de l’IMAC.

Si una cosa magnifica la deixadesa del PSC amb Cultura és el Consell Rector de l’IMAC. En primer lloc per consentir el viciat funcionament del mateix que tenia com a única funció l’aprovar allò que ja estava signat per part de la Regidoria , i mai va dur a terme el paper teòric de ser l’element promotor d’iniciatives que havien de ser recollides per la Regidoria per ser dutes a terme.

Però entenc la confusió. Ivan Pera , responsable de Cultura del PSC i sots president de l’IMAC , va acudir en comptades vegades a les reunions , però els representants anomenats pel PSC encara hi van acudir menys vegades . Xesco Gomar , crec que va tan sols acudir una vegada , i Anna Bruguera un parell més. Com té valor Baron per posar com a senyal de rectitud un Consell rector al que el seu partit va vilipendiar durant tot el mandant, amb el més evident menysteniment com és el de l’absència?.

I que dir d’IC amb cadàvers ben galdosos a l’armari com puguin ser alts càrrecs anomenats a dit que no responen en res a les obligacions contractuals de la seva feina.

Per no dir del trist paper de la directora del festival, Montse Vellvehí, que una vegada finiquitat el mateix es despenja amb una programació que era desconeguda per tothom fins avui mateix. Una demostració professional de deixadesa que hauria de provocar el seu acomiadament fulminat de cap càrrec de direcció.

Amb tot això el vodevil està ben servit. Tot és una història d’aquelles de campi qui pugui , però amb elements col·laterals als que caldrà fer molt de cas i seguir atentament . Per que no em diguin que tot el que està sortint al voltant de la manera d’actuar de l’IMAC no és per llogar-hi cadires , encara que el millor seria , - llàstima que el corporativisme no ho faci possible -, esbandir a tothom i fer tabula rasa , amb tot el que de bo comportaria per la ciutat.