dimarts, de juny 21, 2011

DARRERES EXPOSICIONS



Quan qui més qui menys comença a somiar amb vacances i per tant les galeries comencen a preparar les seves col·lectives d’estiu, que alguns (Estudi Tenas. Canet ) ja han inaugurat encara en aquest darrer cap de setmana de juny hi ha exposicions per inaugurar , algunes ben valorables.
Així demà dimecres ,a dos quarts de vuit del vespre , la gent del Sant Lluc , que per cert acaben de treure la convocatòria de la tradicional col·lectiva , inauguren a la sala de la presó, la mostra “Fent i desfent” de l’autota Carme Bufí que realitza així la seva primera exposició que podríem considerar “seriosa”.



Divendres , a les set de la tarda , i a la casa Gòtica d’ Argentona és en Marc Llacuna que amb “Introspectiva segueix el seu reflexiu caminara l’entorn de la mutabilitat de l’obra d’art , sempre equiparable en l’essència però absolutament variable en la presència.

Però jo voldria destacar per damunt de tot l’exposició homenatge i record al gran aquarel·lista Amadeu Casals que s’inaugurarà just el dia de Sant Joan  a la una del migdia ,al Museu Monjo de Vilassar en l’entorn de la Festa major de la població.

Vaig ser convidat a inaugurar l’exposició, reconeixement que em va fer molta il·lusió dons era gran l’amistat , estima i respecte professional que em mereixia l’Amadeu , però justament la professió, - en aquest cas la meva -, m’impedeix dur-la a terme ja que justament en aquest dia , a un li toca “guàrdia” professional i en comptes de magnífiques aquarel·les , un estarà acompanyat per el microscopi i les pertinents preparacions.

El fet però no impedeix recomanar-vos enormement la visita a l’exposició (oberta sols els cap de setmana) , mentre que com aperitiu us deixo l’escrit de presentació del catàleg , que un ha realitzat amb el especte i l’emoció de tan bon amic i magnífic aquarel·lista.

AMADEU CASALS. PASSIÓ PER L’AQUAREL·LA





Fa ja un grapat d’anys que responent a la convidada de l’Amadeu Casals per presentar una exposició seva a la barcelonina galeria “Grifé & Escoda” vaig encapçalar l’escrit amb una profunda reflexió del pensador i crític Arnau Puig que diu: “ Crec que crear és jugar a la contra, jugar seriosament a la contra. Però a la contra de què ?”.

M’ha tornat la reflexió al cap quan he rebut la per a mi emocionant convidada de presentar aquesta mostra retrospectiva d’homenatge pòstum a celebrar en els espais del Museu Monjo de Vilassar de Mar. Ha estat així ja que fent repassada mental a tota la brillant trajectòria creativa d’Amadeu Casals s’evidencia un nexe comú , que a l’hora ha estat motor de tot el seu camí evolutiu , com ho és el de la lluita aferrissada a la contra per donar a l’aquarel·la el paper d’importància que mereixia, que no és cap d’altra que al menys el de la igualtat amb qualsevol altra procediment pictòric.



De sempre que Amadeu Casals va voler trencar amb l’edulcorat paper il·lustratiu al que semblava haver quedat reclosa la tècnica de l’aiguada , encotillada en una malaltissa ortodòxia tècnica i en una limitació de conceptes creatius. Va entendre com pocs que l’Art és sempre emoció, comunicació, sensibilitat, i per que no dir-ho, estètica i bellesa. Que a partir d’aquests conceptes tot creador ha de cercar els camins més adequats per traslladar-los amb profunditat a les seves obres.

Tot repassant l’acurada i sempre difícil tria que ara se’ns presenta podem veure aquesta passió comunicativa des dels seus començaments amb aquelles aiguades i canyes quasi monocromàtiques fins als intensos ritmes gestuals d’obres en que la figuració s’esvaeix en l’essència , fregadissa quasi en una pseudo abstracció, en una orgiàstica combinació de colors , en els que generalment mai falta el negre com a senya personal inconfusible.

Podrem gaudir de paisatges de tota mena , del “seu” mar i les barques , l’altra passió desfermada de l’autor. De les composicions  destrament estructurades , ja siguin amb aquell “cubisme” seu tan peculiar , o amb l’ esgarrapat intens del desfer per “fer” , a un nivell que sols els grans artistes assoleixen.



Però principalment ens trobarem amb la creació d’ambients , en una pintura feta amb i per els cinc sentits. Captarem l’olor a salobre i notarem la xafogor de la migdiada d’estiu en una voladissa cortina. Escoltarem el silenci de la mar encalmada i el brogit de la tempesta. Ens arribarà la fragància de l’aire i l’olor a silencis , melangia i solituds.

Diuen que els artistes no moren mai, que perduren entre nosaltres en les seves obres. Aquesta exposició n’és una evidència. Les aquarel·les d’Amadeu Casals segueixen essent una lliçó magistral d’art , alhora que deixen obert el camí d’una aquarel·la revolucionaria , per la que va lluitar , a la contra , molt a la contra , i en la que va aconseguir vèncer.

Amadeu Casals , una lliçó immarcescible d’art i de passió per l’aquarel·la.

Pere Pascual, crític d’Art

1 comentari:

Pere-Màrtir ha dit...

El 1987, en una col.lectiva a la desapareguda Roma Sala d'Art de Vilassar de Mar, vaig tenir l'honor d'exposar amb artistes "consagrats" com Bosco Martí, Cesc, Curós, R. Duran, P. Monserrat,el germans Moscardó, Vila Closes i Vinyolas (entre d'altres). L'Amadeu Casals no hi va participar però va assistir a la inauguració. Crec que en només deu minuts parlant amb ell vaig aprendre més de pintura que en els anteriors 10 anys. Gran artísta en Casals!