EXPOSICIONS. DEL PRESENT I DEL PASSAT

Una gràcil criatura es cimbreja tot gronxant-se en un racó mentre és observada per un munt de menines de tota mena que alhora tafanegen un paisatge mediterrani que ,casualitat o no, té un dúctil perfil femení.   Més enllà la figura d’un torero que curiosament també es molt semblant al personatge que xerra amb Einstein , remira embadalit un relleu de subtils textures  que alhora son admirades per unes sensuals i seductores figures femenines de traç i caràcters felins.

Tot això i molt més s’aplega en el sempre atapeït estudi d’en Josep Mª Gomis, aquest escultor, dibuixant, pintor.., artista en una paraula, que després d’uns temps silenciosos es llença ara desfermat a proclamar als quatre vents la seva veritat artística i creativa i que es presenta amb el seu excel·lent fer en el sempre exigent espai de Can Caralt.

Posseïdor d’una acurada formació, molt destre en l’ús de la tècnica  emprada sempre com a mitjà i mai com a finalitat , Josep Mª Gomis entén molt bé que l’art és mitjà per transmetre sensacions i molt especialment emocions. Que cal fer viure el més íntim per assolir la sempre desitjada comunicació creativa, somni final de tot creador.

Observador dels demés i d’ell mateix , Josep Mª. Gomis se’ns presenta en la seva nuesa oferint les mil cares del seu fer: Sensible, dolç, irònic, mordaç, sensual, agosarat , tímid, juganer.... Diverses cares d’un polièdric creador que ha entès com pocs que tota creació per a ser reeixida li cal sempre una bona dosi de misteri. Aquell que sempre està present en els seus treballs , aquell que és un goig descobrir. Aquell que sembla amagar-se rere la mirada d’un artista massa temps reclòs i del que ara és un plaer gaudir-ne amb intensitat en la seva plenitud.

Aquest és el text escrit com a presentació de l’exposició que el bon amic i escultor , en Josep Mª Gomis, ens ofereix d’ençà la setmana passada al Museu Arxiu de Llavaneres, un text que una vegada vista la mateixa ens fa avinent que la vam encertar amb aquestes paraules.

Ho  dic ja que l’exposició és una nova demostració del magnífic moment creatiu en el  que es troba l’autor. Alliberat del tot d’una cotilla invisible que l’empresonava , Josep Mª Gomis es dedica simplement a fer el que li dona la gana. Afermat en un llenguatge tècnic que domina sense escarafalls , presenta allò que li es escaient en cada moment. Així al costat de peces de gran profunditat , ens presenta  altres més simples però no despullades de qualitat , quan no aposta per una fina ironia que accentua la seva intenció comunicativa , confegint un tot que fa de la seva exposició , no una gran obra mestre , però sí un espai del tot recomanable tant per l’aspecte artístic com per el sensitiu i l’emotiu, demostrant un cop més que en Josep Mª Gomis ha deixat de ser allò que semblava ser , - un escultor de sants -, per ser un artista amb tots els ets i uts .

Una exposició de recomanable visita que certifica el magnífic moment d’un autor al que ja no hem de perdre de vista .

Josep Mª Gomis. Escultures i dibuixos
Museu Arxiu de Llavaneres. Del 27 de Maig al 26 de Juny de 2011

RETORN AL PASSAT

Hi ha exposicions que ens retornen a uns temps que un pensava haver deixat definitivament enrere. Son uns retorns  a la vella “Anticus” al Pla d’en Boet, amb la Sra Recto i les seves antiguitats reals i les antiguitats en forma d’exposicions amb els noms de Domingo i cia. O a “Studium 48” al carrer de Sant Josep, o a Tot-Art al Torrent, amb aquelles imfumables fagedes d’en Jordà o les carrinclones composicions de gerros, llibres o violins. Estampes d’altres temps que un creia del tot finiquitades. Però es veu que no. Diem això ja que en aquests dies Gal-Art i de la mà del pintor Miquel Güell ens retorna a aquelles mirades que un creia ja definitivament perdudes.

Així és. Miquel Güell, artista que està en la vuitantena entén l’art d’aquesta manera. Així l’ha sentit , així l’ha viscut , i com no , així el plasma. I com que en aquestes edats no és pas qüestió de canviar ens trobarem aquí amb tot el classicisme del món , amb uns treballs que no son pas un prodigi ni d’imaginació, composició ni tècnica, i que sols poden ser acceptats per aquells a qui el rellotge de l’art s’hagi parat ja fa molt de temps.

Però com que es veu que d’aquests ni han molt més dels que ens pensem, que segueixen extasiats davant d’un plec , la burilla d’una cigarreta o d’un all , una ceba, o d’un cogombre , ves a saber si dels tòxics ,- i valgui aquí tota la intenció de la comparança -, hi hauran espais comercials que en tindran cura per exposar-lo , fet que sempre ens doldrà però a l’hora entendrem ja que l’art a més de cultura és un negoci, encara que a vegades ningú vulgui veure aquesta cara del mirall.

Miquel Güell.- “Realisme Artístic”

Gal-Art. Del 25 de maig al 15 de Juny de 2011