RECORDS

Encara que hom em situa en el camp cultural, el cert és que un l’ha simultaniejat durant molt de temps amb el camp esportiu , essent practicant de futbol i especialment de futbol-sala , especialitat de la que en vaig ser un d’aquells pioners als que ens putejaven ens els pavellons dons érem els darrers en arribar ( hi ha una molt bona anècdota amb  Esteve Terradas i el Millán ) , fins arribar a jugar tres temporades a la Divisió d’Honor , amb els grans mites de l’especialitat.

Aquesta setmana m’han tornat un munt de records en veure al Barça guanyar la primera lliga d’aquest esport i molt especialment amb una entrevista amb en Javi Llorens , ànima del primer Barça de Fútbol sala i amb qui vaig compartit , - com rivals – innombrables partits. Per que el cert és que el FS Mataró i el Barça, van anar de la mà , ascendint any rera any , de tercera fins a dalt de tot, i mai un oblidarà la primera vegada que vaig trepitjar el Blaugrana per jugar un partit , en el que vaig aconseguir el dubtós honor de carregar-me un focus amb el consegüent enrenou.

Records , històries i personatges que van passar pel meu cap ahir mentre veia el partit i que avui han tornat en veure la imatge d’en Sito Rivera , retornant als orígens , en una de les més interessants notícies de l’esport mataroní , amb un currículum per deixar bocabadat a tothom ( A Romania, Itàlia i el Japó, Rivera és considerat un dels entrenadors “craks” d’aquest esport”.

Records de vells temps, de joventut i de moltes històries entremig, que a més , - coincidència absoluta -, s’han arrodonit tot sopant unes mongetes verdes de l’hort d’en Toni Lamata ( el millor jugador d‘aquells temps) que han estat per cantar-hi els àngels.

Joioses coincidències que hem deixen feliç i em permeten deixar en segon terme  l’esclat cultural del dia com és la supressió del festival Shakespeare a sols onze dies de la seva inauguració, fet que haurà de merèixer demà un sucós comentari.

De moment , i per que ningú digui que un fuig d’estudi , diré que jo no hauria suspès aquesta edició però a bon segur , hauria obert un parèntesi per a properes edicions.

Però potser el suc no està en el festival i sí en l’IMAC. Ha explotat la saca dels trons i comença el festival , amb espetecs que esclaten per arreu. Allò que ja es temia al nou govern però no acabava de veure-ho clar. Tothom els hi deia , atenció amb l’IMAC i ara hi haurà gent que prendrà mal. El cert però , es que potser s’ho tenen ben merescut.