COL·LECCIÓ BASSAT .

ELS ANYS 70 ( I )

Un dels grans punts de debat polític en els moments de gestar-se la possibilitat de que la col·lecció Bassat aterrés a Mataró, estava en el dubte de la qualitat de la mateixa. Un dubte esbombat per l’oposició malgrat les declaracions del tot positives d’aquells experts que la coneixien. Un dubte que va quedar esvaït en bona part en veure l’exposició inaugural i que ara ja desapareix de la ment de tothom en gaudir d’aquest segon capítol que depassa en qualitat a la magnífica mostra que encetava la col·lecció.

Segona exposició dons de la Col·lecció Bassat en l’esplendorós marc de la Nau Gaudí.
65 obres corresponents a 11 artistes , son les que serveixen per establir el primer tast dels tres que oferirà la Bassat al voltant d’obres que corresponen a la dècada dels setanta , una dècada cabdal per la societat del nostre país, i amb transcendència per arreu , i que artísticament  corresponen a un temps ple de canvis . Per un costat amb  l’arrelament d’un nou concepte lliberalitzat de l’art en el que es barregen l’art polític i social del moment amb un concepte cada vegada més evolucionat de l’art com element comunicatiu en un desvetllament desfermat d’un concepte més individualitzat de l’art , defugint d’un monolitisme estètic i estilista , per anar per uns camins més personals i individualitzats.

65 obres que conformen una magnífica exposició , molt millor al meu entendre que l’anterior. Ho dic no pas en un sentit global i absolut , ja que en un teòrica i hipotètica balança de vàlua , a bon segur els resultats serien parells i sí en el concepte global d’exposició com a tal.

Així si en la primera mostra ens trobàvem amb diverses obres aïllades , deslligades del conjunt total, amb un important valor per si mateixes però no establin quasi relacions amb les seves companyes , avui ens trobem davant d’un conjunt molt més monolític, parell en el concepte,  que ens permeten una visió conjunta del temps i del moment. Una diferència deguda a bon segur al fet de que mentre les primeres obres corresponien a obres adquirides a posteriori i per tant impossibles d’unificar en un sentit i criteri, ara ens trobem davant obres adquirides “in situ” , és a dir en el monet de la seva creació el que permet establir aquests visibles, o invisibles , lligams entre els treballs d’un mateix autor i amb els dels seus contemporanis.

Ara podem gaudir per ex, amb dos cares ben divergents del camp escultòric com és el cas de Marcel Martí , - que ens va deixar l’any passat  -, amb uns detalls d’aquest el seu informalisme de caire expressionista , que va de Boccioni a Moore, donant-li el seu toc personal. I que dir de la magnífica obra del valencià Andreu Alfaro en la seva sublimació del minimalisme cinètic. Una magnífica peça , el seu homenatge a Visconti , que esdevé una de les estrelles de l’exposició.

Pictòricament ens trobem davant d’una magnífica peça d’Erwin Bechtold , l’artista alemany afincat a ses illes i que segueix actiu als seus 86 anys (recentment exposava a la galeria Altair de Palma).

Una obra en l’entorn de les acotacions espai / temps , minimalista i gestual , ben entroncada amb les de Joan Hernández Pijuan , en una de les seves èpoques més interessants , al meu entendre , i de les que els vells afeccionats mataronins en tindran record per una magnífica exposició que es realitzà a la Caixa Laietana , quan aquesta es trobava encara als baixos de la Pça de Sta Anna , en la que es realitzà un personalitzat cartell i una serigrafia per a clients especials ( és a dir , que jo no ).

Antoni Clavé presenta una composició potent , molt a l’ús , que es pot equilibrar amb una magnífica intura a modus de maculatura de Tharrats , molt en el seu estil tatxista del moment , en aquest el seu peculiar domini dels entintats, encara que es tracti d’un oli sobre tela.

Maria Girona sublima la seva sensibilitat personal i especial, que bo és dir-ho també, a mi personalment molt poc em motiva , tot fent costat al seu marit Ràfols Casamada que esdevé una de les estrelles de l’exposició amb l’atinat conjunt de peces dels moment en que es fa palesa en alt grau aquesta recerca constant de l’autor envers l’equilibri. Un equilibri pictòric per un costat , amb una acurada distribució d’espais i volums , correlacionats per un joc cromàtic suau i sensual, però alhora contrastat amb un accent cromàtic quan s’escau. Una època aquesta , la de Ràfols Casamada , preparatòria per una següent època molt més intensa i incisiva , de la que a bon segur en tindrem ampla mirada en els propers tasts.

.....

( demà seguim ...)

CONSISTORI 2011

Tots aquells mataronins interessats en la política municipal intentem esbrinar, aquí i allà, aquell apunt que ens permeti aventurar per on aniran els trets en el que pertoca al proper consistori. Un intent tant complexe com l'abstracte de l'August Puig que podem gaudir a la Nau Gaudí.

Decidida ja l’alcaldia en mans de Joan Mora , ara ens queda veure com quedarà el cartipàs , d’impossible travessa a hores d’ara. Descartada la sociovergència ( Baron no està per la labor ) , ara queda el PPC com element clau. Govern de coalició?. ( penso que no ). Govern en minoria amb acords puntuals ?( a bon segur que sí) , encara que vistes les meves capacitats endevinatòries quasi poden apostar justament per el contrari.

Vistes les coses així, en quin cistell caurà Cultura?. Difícil és endevinar-ho, i més encara qui pot ser el regidor de torn. Perspectives dons que no son gens afalagadores encara que en darrer document de CiU aposta per el Museu Bassat , el Museu del Gènere de Punt i el Nou Monumental , però queda encara molt poc establert l’encaix ( necessari per altra part ) entre el fer públic i el privat.

Qui serà dons el nou regidor de Cultura? I el director de l’IMAC ?. Quina serà la política expositiva ?. Ves a saber , encara que per l’ambient artístic es feia broma al respecte de que si hi ha pacte amb el PPC potser la que dirigiria tot el camp artístic seria Marta Teixidó, el que permetria un canvi si més no peculiar.

I parlant de rumors m’han arribat dos apunts que bé val la pena comentar. Per un costat se m’assegura la renúncia de Carmen Esteban i per tant el manteniment de Carlos Fernández com a regidor ( qüestió de supervivència ? ) i per l’altra que a posteriori de rebre l’acta de regidor qui dimitirà serà J.A. Ciller per ser substituït per Núria Aguilar. La política és la política , i més a l’oposició.

Es confirmaran els rumors?. El temps ho dirà, però a hores d’ara és per dir allò de que si non è vero , è ben trobato.