TO BE OR NOT TO BE … SHAKESPEARE DIXIT

MORA S’EQUIVOCA. BARON TAMBÉ...

La decisió de l’Ajuntament de Mataró d’eliminar el festival Shakespeare  d’enguany que havia de començar dintre de poc més d’una setmana ha sotraguejat del tot l’esfera cultural mataronina , però també ha sacsejat , i de quina manera , l’àmbit polític ja que la supressió de l’esmentat festival , i especialment el pes de les raons adduïdes , han servit per marcar territoris, ambicions , maneres de governar i fins i tot , objectius de ciutat.

Crec sincerament que Mora ha errat eliminant el festival a deu dies vista del seu començament , impossibilitant per tant cap mena de solució transitòria i donant-li un cop de mort absolutament definitiu.

No vull entrar en la baralla econòmica ja que no tinc les dades verdaderes. Metre CiU parla d’un dèficit, Penedès diu que nai nai del Paraguai. Mentre es parla de convenis amb la Generalitat no signats , Vellvehí ho desmenteix de manera taxativa....

Sigui com sigui el cert és que el Shakespere va arribar de retop a la nostra ciutat i no ha arrelat de cap manera , tant per la deficient programació d’espais, obres i dates , com per una absoluta manca de desig promocional imprescindible ja que es tractava d’un objectiu de ciutat , en el que l’IMAC  ha seguit com sempre en el seu to nefast , però tampoc s’ha vist gaire desig per part de la pròpia direcció del festival, a la que semblava ja li anava bé això d’anar ben resguardada a l’aixopluc d’unes massa generoses subvencions, si les comparem percentualment amb el nombre d’entrades de pagament.

Amb aquests vímets , i especialment  amb l’entorn econòmic que obliga a retallades mil , era impossible seguir aquest camí. Calia dons reconsiderar , per part de tots , la situació de futur i prendre , si s’esqueia , la decisió de suspendre , hivernar , o matar , el festival, però mai es podia actuar d’aquesta manera per decret, i menys a tan sols deu dies del seu començament.

Queda clar que les raons de la suspensió han estat única i exclusivament econòmiques però, hauria de ser així?. És evident que la celebració del festival hauria generat un important dèficit, però amb la seva supressió hi guanyem alguna cosa?. Jo ho dubto, i m’agradaria molt m’ho expliquessin , deixant ben clar quina és la quantitat final que ens hem “estalviat” amb la supressió, però sigui la que sigui penso que quedarà esborrada per la penosa imatge donada que avui ja ha merescut sageta vermella i negativa per a Joan Mora a “El Periódico” i comentaris gens galdosos als diversos mitjans informatius de tot a mena.

Però en aquesta carrera sense fre de gelosies que mantenen Baron i Mora, que tan mal fa a la ciutat , a Baron se li ha escalfat la boca i ha desbarrat a tort i dret, ja que crec sincerament a ell li toca més callar que parlar.

Dic això  en primer lloc per l’evident i directe culpabilitat que tenen Baron i el PSC en tota la nefasta gestió de cultura , que certament estava en mans d’un altra partit ( ERC ) per que va ser una cartera gràcilment regalada, però que essent tota la legislatura un constant cúmul d’errades que van treure de polleguera a tots els agents culturals de la ciutat , Baron mai va fer ni un pas per , com a mínim , tocar el crostó a tan nefast regidor , o com hauria estat lògic i natural si del que es tracta és de governar i no de fer la viu – viu , de destituir-lo del seu càrrec , que mèrits més que suficients havia desenvolupat per que això succeís.

Per tant , essent Baron responsable per govern i per deixadesa tant dels temes econòmics de l’IMAC, com de la certa asincronia en la que es movia el Shakespeare , no és de rebut anar ara de salvador de pàtries. Baron hauria fet molt bé defensant la seva idea de que el Shakespere era possible, però no seguint amb l’ideari emprat  dons a la tercera frase ja li cau pel damunt el Cruïlla ( amb més importància , arrel ciutadà i difusió de la ciutat ) que també  amb tota facilitat va ser eliminat de la programació local.

Però està clar, i aquí si que cal incidir com en un perill absolut , que la supressió del Shakespeare és un acte que vol ser significatiu i esdevenir senyal i bandera.

Justament aquest dissabte passat a la tarda vaig estar parlant molta estona del tema cultural mataroní , amb un dels que tenen veritable poder en el nou govern de la ciutat , amb el que vaig coincidir en la inauguració de l’exposició de Marc Llacuna a la casa Gòtica d’Argentona.

Sense embuts m’explicava que la política cultural s’havia de baremar per qüestions de rendibilitat, i quan un esparverat li retopava tot indicant que la cultura pública ha de ser deficitària  quasi per definició, la cosa es quedava en un entremig , de que ha de ser el menys deficitària possible, cosa que ja no em sembla pas malament.

Però al preguntar com es podia mesurar la rendibilitat , la cosa quedava amb el nombre de públic o la importància per a la ciutat . L’endemà quedava ben clar que el Shakespere al no tenir públic i no ser , al seu entendre , important per la ciutat , sols podia tenir un camí, el d’una mort , en aquest cas del tot indigne.

És dons moment d’estar a l’aguait. Quina és la cultura que vol CiU per a la ciutat?. Quin és el seu projecte i quin han de ser els elements emblemàtics del mateix ?. De moment la primera plantofada i sense previ avis , ja ha girat de cul al mon creatiu i actiu de la cultura de la ciutat , i li caldran molts esforços per aconseguir que aquest sigui al menys receptiu a escoltar-los.

Mora no ha entès res del tema cultural, potser per que l’importa molt poc , i no sap amb qui es juga els quartos, i caldria que algú ( Francesc Masriera fes aquest favor a la cultura mataronina ) li expliqués de quin pa es menja, ja que és massa definitori que amb molt poques hores de diferència amb la mateixa mà amb la que es signa en el llibre d’honor d’una associació d’arrel del sud, es signa la desaparició d’un festival amb certa història .

Potser tot està en que Mora , com tants polítics de cultura d’espardenya , segueixen creient en la cultura democràtica , pensament estúpid , absurd i aberrant , com molt bé dèiem no fa pas gaire en una positiva i casual xerrada amb en Perecoll i la Maria Rovira.

El que ha de ser democràtic sempre és el dret de tothom a accedir a la cultura , però quan es parla de creació la cosa no és així, l’element de ras no és l’ uniformitat i sí la qualitat.

Un concepte que pel que veiem , ni Mora ni CiU tenen clar , ni per casualitat.

I així ens va ( de moment ).......