LECTURES

Tan sols veure al capgros.com la fotografia que encapçala aquest post que m’ha vingut al cap els magnífics articles de Millás a EPS comentant una fotografia d’actualitat. Un exercici literari, analític i sociològic que esdevé cada setmana una mirada fresca i punyent a la realitat ( No us perdeu el d’aquesta setmana al voltant de la fotografia de l’alcalde de Getafe recollint les seves pertinences  en abandonar l’alcaldia).

La fotografia d’en Romu és magnífica. Quatre protagonistes i tots presten inequívoca atenció al que diu un d’ells. Pel fet de presidir la trobada i per que tots dirigeixen la mirada a la seva persona , es pot intuir que un és el que mana , i curiosament no tan sols presta gran atenció ans també sembla disposat a prendre oportunes notes. El conjunt respira un àmbit de negociació que sembla molt professional i no denota tibantor.

Per a molts mataronins les cares son evidents , però per aquells que no els coneguin la notícia explicita que els protagonistes son Marcel Martínez , - regidor de cultura -, Toni Grané ,-director de Sala Cabanyes -, Gemma Sancho, - directora de la Coral La Nota -, i Cristina Navarro,- directora de l’Aula de Teatre de l’IMAC-. Igualment explicita que es tracta de la reunió celebrada per a tal d’aclarir malentesos i possibilitar que el treball d’aquestes entitats locals, - i d’altres – tinguin sortida després del maremàgnum del Shakespeare.

La fotografia és tan agradable com el to que sembla seriós però distés , però anant una mica més enllà no deixa de sorprendre la presència de Cristina Navarro, com a directora de l’Aula de Teatre que atenció, és de l’IMAC , de la que ella mateixa n’és treballadora. Dit d’altra manera , el regidor de Cultura dona explicacions d’un actuar a una subordinada seva que és una de les culpables del desgavell ja que segons sembla, la regidoria de Cultura no sabia res d’una programació complementària de la que ella mateixa en formava part. És a dir el mon al revés . El regidor donant explicacions , i la subordinada culpable rebent-les amb tó distés i disposada  a perdonar. Simplement de bojos.

I aquí rau tot l’embolic de l’IMAC. Unes tècniques que fan i desfan al seu gust, sense dir res a ningú i molt menys passar comptes. Un fet que converteix al regidor en titella i a la ciutat en esclava cultural dels desitjos personals de qui remena les cireres.

Una fotografia per emmarcar , i principalment per que el regidor la tingui molt en compte.

O Marcel Martínez evita això o es home mort. I de pas la cultura pública perdrà quatre anys més .

Per pensar-hi.

CAN XALANT I PERE FRADERA

Però potser comencen a aparèixer alguns signes de que les coses comencen a  canviar i que la disbauxa ja no va pels camins de l’absurditat de la darrera dècada .

Així Can Xalant , acostumat a atorgar la beca Mataró a les més absurdes i insignificants parides , sempre i quan la mateixa no servis per a res més que fer bullir l’olla a l’amiguet de torn , ens sorprèn després d’haver atorgat la beca d’enguany a Pere Fradera per a la realització d’un estudi al voltant de la “Topografia de la tipografia de Mataró” , un estudi més que interessant, del que sociològicament es poden obtenir excel·lents resultats , i que a més tots sabem que serà realitzat amb el rigor marca de la casa ,  d’aquest  excel·lent artista i educador que n’és Pere Fradera.

Un estudi del que esperem ansiosos veure el resultat.