ROSA AMORÓS. AL TALLER

 

 

El Museu del Càntir , i tal com correspon a la seva funció, ens ofereix cada any en arribar la Festa del Càntir i la Fira de Terrissa una exposició individual d’algun dels més afamats ceramistes , que enguany agafa el protagonisme de Rosa  Amorós ( Barcelona 1945 ) en la mostra que porta per títol “Al Taller”.

Rosa Amorós és certament ceramista , ja que és en aquest concepte tècnic en el que mou el seu fer creatiu , però és obvi també que la seva obra , com la de tants altres companys que com ella es mouen en els camps de la ceràmica que podríem considerar contemporània , depassa el simple significat definitori per , al meu entendre , esdevenir una conreadora del volum ( escultora) amb la peculiaritat del material i la tècnica emprada per realitzar les seves creacions (ceràmica ).

Escultora doncs , l’obra de Rosa Amorós s’exigeix en uns conceptes que ella mateix defineix com : “..."La força de la vida, la passió, el dolor, el plaer... L'emoció davant d'un paisatge, la quietud d'un mar en calma, la profunditat d'un abisme, la música d'una tempesta, l'enigma d'una pedra. Les dèries, la intuïció i l'atzar són les meves eines. Pretenc que la meva obra sigui un detonant, que emocioni”.
 

 Uns determinants sensitius que s’expliciten en unes obres intenses , atapeïdes , enormement tàctils, que en la seva rugositat d’arrels i conceptes magmàtics , provoquen en la primera mirada un cert distanciament de l’espectador que queda sorprès i desconcertat per l’ impacte  de la força conceptual , però que al poc , sotmès al global de la mostra , va entrant amb intensitat en el joc de les textures , els cromatismes , les formes , en una paraula en la veritable interioritat de la creació de l’autora que surt així guanyadora del repte comunicatiu.
 

Una comunicació que s’arrodoneix mitjançant les obres d’arrel pictòrica que completen la mostra i que depassant el contrast de la bidimensionalitat expliquen amb tota claredat el concepte artístic i sensitiu de l’artista. Un concepte que queda ben clar en el paràgraf final de l’escrit d’Isabel Carballo en el catàleg ( un escrit que no fa justícia a l’artista i menys a la seva obra , present en l’oblit ) , quan diu : ... veiem com ens parla de l’ésser humà, en el seu sentit més essencial, del seu destí, de la negació de la realitat , de l’assumpció d’aquesta , i finalment de la natura i el seu ordre “.

Una exposició que recomanem amb plaer , per degustar amb calma i a petits glops i sense espantar-se si un s’acosta a la llista de preus de les obres , absolutament impropis i desmesurats.

Rosa Amorós. Al taller
Museu del Càntir. Argentona
Fins el 16 de setembre de 2012