Encara que ja fa uns dies que el
despertador sona irritant , per cert, més aviat que mai degut als serveis reduïts de
transport a l’estiu , i em fa evident el retorn a la vida laboral, el cert és
que la mandra , i a bon segur la calor, m’han fet obviar el retorn a l’habitud
de tot l’any i m’ha fet fugir i recular davant del fet de reiniciar l’activitat
d’aquest blog ja que , complidor com intento ser sempre , sé abastament que
pujar la persiana comporta una certa obligació autoimposada de mantenir una
correcta periodicitat en la publicació dels post.
Però avui dilluns , amb ja un
notable augment en la tasca laboral i tot veient que la ciutat comença a
recuperar el pols , m’he sentit prou motivat per recuperar el to , i més
veient que en aquests dies ja comencen a aparèixer fets d’actualitat que be
haurien de merèixer un comentari propi. Això per no parlar d’algunes
exposicions properes, i encara vives , que bé mereixen l’oportú comentari.
Tot això sense oblidar el record
viu, fresc i encara palpitant, d’unes magnífiques vacances que han servit ,
potser com mai, per recarregar piles i que ens porten camí d’una nova temporada
que s’albira amb poques perspectives i il·lusions. Unes vacances amb les noms
de Hopper i Kirchner en l’excel·lència de les seves exposicions . El Monestir
de Veruela en el goig del patrimoni ben recuperat. El Museu d’Art Abstracte de
Cuenca , orgàsmic fins a no poder més. I en el contrapunt la més que avorrida
exposició al voltant dels darrers Rafael.
Un munt de coses a comentar i de
les que caldrà parlar amb pausa. Potser per això deixem per demà el primer
capítol , mentre que avui presideix , en certa manera poètica i encisadora , aquesta
posta de sol , a Monreal del Campo , a les terres de l’Aragó, frontereres quasi
amb les terres de Castella (Guadalajara ). Una imatge que la bona amiga ,excel·lent
coneixedora d’art i més que excel·lent fotògrafa , Cristina Villa, qualificava
com un veritable paisatge amb “aires” d’Urgell.
Que el seu aroma de bellesa i
serenor presideixi aquesta nova temporada del blog que avui encetem , tot
aixecant persianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada