REGALANT ART

Aquest dissabte un artista mataroní regalarà a qui es vulgui acostar a casa seva,  l’obra d’art que a ell ( al visitant ) més li plagui. Així ho ha comunicat amb un mail a amics i coneguts , entre els que m’hi trobo.

El mail  en el seu apartat essencial diu així:

Amigues i amics.
El proper dissabte 21 de Juliol REGALO TOTS ELS MEUS QUADRES, TOTS. No em pregunteu perquè però ho vull fer i ja està. Ho faré al meu estudi  de 11 del mati a 7 de la tarda, les dues primeres hores tenen preferència les persones que anteriorment ja m'han comprat un quadre. Es tracta de venir allà i triar, un per persona o família. Hi ha aquarel·les, olis i acrílics, petit, mitjà i gran format. Si us fa "tall" emportar-se’l sense res a canvi, doncs això accepto, un llibre, un paquet de vici, un massatge, una setmana al vostre apartament de les Bahames, unes classes de piano o de turc, però no és cap obligació. Jo els REGALO.

L’artista , de qui lògicament preservo la identitat ja que ella ha fet la convidada a qui ha cregut convenient , no és pas un pelacanyes. Ha fet forces exposicions , algunes de prou mèrit , i malgrat que ha dut a terme una creativitat discontinua en el que pertoca a concepte artístic , té prou nivell com per ser considerat en el petit món artístic mataroní ( les fotografies de les seves obres així ho demsotren ). Si serveix una anècdota personal com a data a tenir en compte , disposo a la meva col·lecció personal d’algunes de les seves obres i una d’elles , - un paisatge urbà nocturn-, és l’obra preferida de la meva filla.

És obvi que la peculiaritat de l’acció ha de provocar moltes lectures . Ell les resumeix en un senzill i contundent “ per que vull” i poc més hi ha a dir , però si que un gest com aquest al menys hauria de provocar una reflexió en el context general del sempre mercantilitzat món de la creació.

Algú pot pensar que l’artista , dedicat ara a altres menesters creatius, dona l’etapa plàstica com a tancada i vol desprendre’s del seu passat , de les restes del naufragi que potser diria un filòsof. Algú altra pot menystenir l’acció pensant que poc valen unes obres que el mateix artista repudia. I un de més mal pensat pot arribar a deduir segones intencions publicitàries.

Com que fa anys que conec al protagonista , i em titllo de tenir bona relació amb ell ( que en el cas d’artistes locals a vegades sembla un miracle) , em sembla entendre la seva posició. Home de caixa o faixa , d’entregar-se absolutament , amb cos i ànima , a les seves passions , crec que ara veu aquells treballs com uns elements amb qui no s’identifica , amb els que no es veu emmirallat , però entenent perfectament que segueixen mantenint un sentit emocional i sensible que a bon segur pot enaltir l’esperit d’altres persones amb les que hi ha una comunicació prèvia , ha preferit lliurar-les a les mateixes , abans de fer-ne foc purificador.

L’art , o millor dit, tota creació artística,  no assoleix el seu valor fins que es rebuda , i completada , per un espectador que recull tota la càrrega emesa per el creador. No hi ha desert més erm que el magatzem d’un artista , amb obres que han fugit ja del seu destí comunicatiu.

Ara , aquest bon amic , ha volgut que cap dels seus treballs artístics hagi sigut estèril. Vol que gaudeixin de la nova vida que tindran en mans dels seus nous propietaris , amb la seguretat que seran com a fills desitjats ja que hauran estat triats per ells mateixos.

Aquest dissabte un artista deixarà del tot buit el seu estudi. A bon segur que durant un temps hi regnarà la solitud i el silenci , però estic convençut que dintre d’un temps de nou la plàstica l’ensenyorirà i tots podrem gaudir de nou del seu fer. Però sigui com sigui, sé que es seu esperit estarà joiós per haver tramés l’emoció de l’art a tants i tants dels seus amics.