
M’agradaria acostar-me a veure Klimt ja que per els nostres verals no deixa de ser un artista a qui es coneix més per referències gràfiques que no pas per haver pogut gaudir d’alguna exposició de pes de les seves obres.
Em sedueix el tractament de la figura femenina , la sensualitat extrema que desborden les seves obres responent a l’agitat de la seva vida. Em quedo admirat del seu tractament cromàtic i de l’equilibri dels seus composats orientalitzants que donen, en el garbuix , un ambient atractiu de primer ordre , però den canvi em decepciona quan s’acosta a l’estilística de Matisse o fa una aposta , si més no peculiar , amb el fauvisme.
Sigui com sigui , el coneixement
més interioritzat de Klimt és encara una de les moltes coses pendents que em
queden en la meva ullada als grans artistes. Potser per això em va agradar
molt, i crec que és del tot recomanable, el magnífic article que al voltant de
l’artista i sota el títol de “Erótico Klimt” va publicar fa unes setmanes El
País Semanal signat per Julia Luzán i que fins avui no he aconseguit trobar a
la xarxa

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada